Diferència entre les revisions de "Regles d'esquivar vocables"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| (No es mostra una edició intermija d'un usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Archiu:Reglesesvoc.jpg|thumb|300px|Regles d'esquivar vocables]] | [[Archiu:Reglesesvoc.jpg|thumb|300px|Regles d'esquivar vocables]] | ||
'''Les Regles d’esquivar vocables o mots grossers o | '''Les Regles d’esquivar vocables o mots grossers o pagesívols''' són una llista de 325 prescripcions o recomanacions, d'autoria ambigua, manuscrites de forma anònima i desordenada, inclús improvisada, que ocupen dos fulles i mija en un [[còdex]] de la [[Catedral de Girona]]. | ||
Segons els autors pancatalanistes, les ''Regles d'esquivar vocables'' són un intent migeval de donar al català un ''Appendix Probi'', o un equivalent català al ''Liber Elegantiarum'' ([[Joan Esteve]],[[1489]]), al ''Prose della volgar lingua'', (Pietro Bembo, [[1525]]), al ''Diálogo de la lengua'' ([[Juan de Valdés]], sobre [[1535]]), al ''Diálogo em louvor da nossa linguagem'' (Joao de Barros, [[1540]]), i al ''Défense et il.lustration de la langue française'' (Joachim du Bellay,[[1549]]) que tingueren atres idiomes com el [[valencià]], l’[[italià]], el [[castellà]], el [[francés]] i el [[portugués]]. | Segons els autors pancatalanistes, les ''Regles d'esquivar vocables'' són un intent migeval de donar al català un ''Appendix Probi'', o un equivalent català al ''Liber Elegantiarum'' ([[Joan Esteve]],[[1489]]), al ''Prose della volgar lingua'', (Pietro Bembo, [[1525]]), al ''Diálogo de la lengua'' ([[Juan de Valdés]], sobre [[1535]]), al ''Diálogo em louvor da nossa linguagem'' (Joao de Barros, [[1540]]), i al ''Défense et il.lustration de la langue française'' (Joachim du Bellay,[[1549]]) que tingueren atres idiomes com el [[valencià]], l’[[italià]], el [[castellà]], el [[francés]] i el [[portugués]]. | ||
| Llínea 70: | Llínea 70: | ||
{{Cita|Segons els estudis d'autors com Ricart Garcia Moya, les Regles d´esquivar vocables solament són una falsificació moderna per a intentar omplir la falta d'una obra equivalent a les citades en la lliteratura catalana, i de pas, una forma de “demostrar” que els valencians migevals es sentien catalans, i aixina fomentar el pancatalanisme entre els valencians actuals. Moya, inclús apunta al paleògraf català Jaume Massó i Torrents (descobridor del manuscrit) com l'autor de les mateixes. El total anonimat històric, l'aparició d'anacronismes i l'improvisació, aixina com el fet de que les Regles, imiten l'estructura de l'Appendix Probi (que no fon descobert fins a 1837) reforcen esta teoria.|[[Ricart Garcia Moya]] (Alacant, 1942). Llicenciat en Belles Arts, historiador i Catedràtic d'Institut de Bachillerat en Alacant. Investigador sobre l'història i la llengua valenciana.}} | {{Cita|Segons els estudis d'autors com Ricart Garcia Moya, les Regles d´esquivar vocables solament són una falsificació moderna per a intentar omplir la falta d'una obra equivalent a les citades en la lliteratura catalana, i de pas, una forma de “demostrar” que els valencians migevals es sentien catalans, i aixina fomentar el pancatalanisme entre els valencians actuals. Moya, inclús apunta al paleògraf català Jaume Massó i Torrents (descobridor del manuscrit) com l'autor de les mateixes. El total anonimat històric, l'aparició d'anacronismes i l'improvisació, aixina com el fet de que les Regles, imiten l'estructura de l'Appendix Probi (que no fon descobert fins a 1837) reforcen esta teoria.|[[Ricart Garcia Moya]] (Alacant, 1942). Llicenciat en Belles Arts, historiador i Catedràtic d'Institut de Bachillerat en Alacant. Investigador sobre l'història i la llengua valenciana.}} | ||
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||