Diferència entre les revisions de "Hexameró"

Última revisió del 11:02 29 jun 2026

Representació dels sis dies de la Creació

El terme Hexameró (grec: Ἡ Ἑξαήμερος Δημιουργία Hē Hexaēmers Dē miourgia) es referix tant al gènero de tractats teològics que descriu l'obra de Deu en els sis dies de la Creació o als sis dies de la creació en sí.

Molt freqüentment estes obres teològiques prenen la forma de comentaris sobre Génesis I. Com a gènero, la lliteratura hexameral va ser molt popular en l'iglésia antiga i migeval. La paraula deriva el seu nom de les raïls gregues hexa-, que significa sis i hemer-, que significa dia.

Referències

Clarence J. Glacken, Traces on the Rhodian Shore (1967), p. 163
«Hexamerón». Etimologías de Chile - Diccionario que explica el origen de las palabras
Nicholas H. Steneck (1976). Science and creation in the Middle Ages. Henry of Langenstein (d. 1397) on Genesis

Bibliografia

Basil of Caesarea, Hexaemeron, London, 2013. limovia.net ISBN 9781783362110
Frank Egleston Robbins (1912), The Hexaemeral Literature
Mary Irma Corcoran (1945), Milton's Paradise with Reference to the Hexameral Background

Enllaços externs

Commons

Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Hexameró.

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
 [[File:HildegardeSixDaysCreation.jpg|thumb|250px|Representació dels sis dies de la Creació]]
-L''''història primitiva''', el nom donat pels erudits bíblics als primers onze capítuls del llibre del [[Génesis]], és una història dels primers anys d'existència del món.
+El terme '''Hexameró''' ([[grec]]: Ἡ Ἑξαήμερος Δημιουργία Hē Hexaēmers Dē miourgia) es referix tant al gènero de tractats teològics que descriu l'obra de [[Deu]] en els sis dies de la Creació o als sis dies de la creació en sí.
-Conta cóm [[Deu]] crea el [[món]] i tots els seus sers i coloca al primer varó i a la primera dòna ([[Adam]] i [[Eva]]) en el seu [[Jardí de l'Edén]], cóm la primera parella és expulsada de la presència de Deu, del subsegüent primer assessinat, i la decisió de Deu de destruir el món i salvar solament al just [[Noé]] i els seus fills; una nova humanitat descendix d'estos fills i s'estén per tot lo món pero, encara que el nou món és tan pecaminós com l'anterior, Deu ha resolt mai més destruir el món pel diluvi, i l'història termina en [[Taré]], el pare d'[[Abraham]], de qui descendirà del poble triat de Deu.
+Molt freqüentment estes obres teològiques prenen la forma de comentaris sobre [[Génesis]] I. Com a gènero, la lliteratura hexameral va ser molt popular en l'iglésia antiga i migeval. La paraula deriva el seu nom de les raïls gregues hexa-, que significa sis i hemer-, que significa dia.
 == Referències ==
-* Kugler y Hartin, 2009, p. 85
+* Clarence J. Glacken, ''Traces on the Rhodian Shore'' (1967), p. 163
+* «Hexamerón». ''Etimologías de Chile - Diccionario que explica el origen de las palabras''
 * Nicholas H. Steneck (1976). ''Science and creation in the Middle Ages''. Henry of Langenstein (d. 1397) on Genesis
 == Bibliografia ==
-* Alter, Robert (1997). ''Genesis: Translation and Commentary''. W. W. Norton & Company. ISBN 978-0393070262
+* Basil of Caesarea, Hexaemeron, London, 2013. limovia.net ISBN 9781783362110
-* Carr, David M. (2000). ''«Genesis, Book of»''. En Freedman, David Noel; Myers, Allen C., eds. Eerdmans Dictionary of the Bible
+* Frank Egleston Robbins (1912), The Hexaemeral Literature
-* Gertz, Jan Christian (1994). ''«The Formation of the Primeval History»''. En Evans, Craig A.; Lohr, Joel N.; Petersen, David L., eds. The Book of Genesis: Composition, Reception, and Interpretation. Eisenbrauns. ISBN 9789004226579
+* Mary Irma Corcoran (1945), Milton's Paradise with Reference to the Hexameral Background
-* Matthews, K. A. (1996). ''Genesis 1-11''. B&H Publishing Group. ISBN 9780805401011.
 == Enllaços externs ==