Diferència entre les revisions de "Guerra Gaucha"
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
Fon una llarga serie d’enfrontaments; en la seua majoria, apenas cortos tirotejos seguits de retirades. En eixes condicions, estes forces mal equipades, pero en l’ajuda de la poblacio, podien fer molt dany a un eixercit regular d’invasio. | Fon una llarga serie d’enfrontaments; en la seua majoria, apenas cortos tirotejos seguits de retirades. En eixes condicions, estes forces mal equipades, pero en l’ajuda de la poblacio, podien fer molt dany a un eixercit regular d’invasio. | ||
| − | La seua estructura militar no contemplava un Estat Major, en la práctica es contava en quadres superiors organisats, entre els que es trobaven el [[Marques de Yavi]], Juan José Feliciano Fernández Campero; el coronel Francisco Pérez de Uriondo, responsable militar de Tarija; coronel [[Manuel Eduardo Arias]], a cargo de Orán; i el coronel Francisco Pérez de Urdinenea, provenent de les files de l’Eixercit del Nort, en [[Humahuaca]]. En el vall de [[Jujuy]] estigueren els coronels Domingo Arenas, en Perico i el tenent coronel Eustaquio Medina, | + | La seua estructura militar no contemplava un Estat Major, en la práctica es contava en quadres superiors organisats, entre els que es trobaven el [[Marques de Yavi]], Juan José Feliciano Fernández Campero; el coronel Francisco Pérez de Uriondo, responsable militar de Tarija; coronel [[Manuel Eduardo Arias]], a cargo de Orán; i el coronel Francisco Pérez de Urdinenea, provenent de les files de l’Eixercit del Nort, en [[Humahuaca]]. En el vall de [[Jujuy]] estigueren els coronels Domingo Arenas, en Perico i el tenent coronel Eustaquio Medina, al carrec del riu Negro. Mes movilitat tenien atres caps, com [[Pachi Gorriti]]. El front de combat al seu carrec tenia una extensio de mes de setcents kilometros, des de [[Volcán]] fins Orán, i es va coneixer com Llinea del Pasaje. |
Els grups de combate gauchos foren organisats en partides d’aproximadament vint homens al mando d’un oficial i, cada quatre grups, un oficial superior elegit entre els mes experimentats era el responsable d’administrar les armes d’acort en la seua capacitat d’us. | Els grups de combate gauchos foren organisats en partides d’aproximadament vint homens al mando d’un oficial i, cada quatre grups, un oficial superior elegit entre els mes experimentats era el responsable d’administrar les armes d’acort en la seua capacitat d’us. | ||
Revisió de 14:38 2 gin 2009
La guerra gaucha fon la lluita de milicies i guerrilles en el noroest argenti i extrem sur de Bolivia, durant la Guerra de l’Independencia Hispanoamericana (1809-1824), particularmente en las provincias de Jujuy y Salta, contra els eixercits realistes, durant els anys 1814 i 1825.
Fon una llarga serie d’enfrontaments; en la seua majoria, apenas cortos tirotejos seguits de retirades. En eixes condicions, estes forces mal equipades, pero en l’ajuda de la poblacio, podien fer molt dany a un eixercit regular d’invasio.
La seua estructura militar no contemplava un Estat Major, en la práctica es contava en quadres superiors organisats, entre els que es trobaven el Marques de Yavi, Juan José Feliciano Fernández Campero; el coronel Francisco Pérez de Uriondo, responsable militar de Tarija; coronel Manuel Eduardo Arias, a cargo de Orán; i el coronel Francisco Pérez de Urdinenea, provenent de les files de l’Eixercit del Nort, en Humahuaca. En el vall de Jujuy estigueren els coronels Domingo Arenas, en Perico i el tenent coronel Eustaquio Medina, al carrec del riu Negro. Mes movilitat tenien atres caps, com Pachi Gorriti. El front de combat al seu carrec tenia una extensio de mes de setcents kilometros, des de Volcán fins Orán, i es va coneixer com Llinea del Pasaje.
Els grups de combate gauchos foren organisats en partides d’aproximadament vint homens al mando d’un oficial i, cada quatre grups, un oficial superior elegit entre els mes experimentats era el responsable d’administrar les armes d’acort en la seua capacitat d’us.