Diferència entre les revisions de "Cachalot"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
Llínea 22: Llínea 22:
 
== Descripció ==
 
== Descripció ==
 
=== Tamany ===
 
=== Tamany ===
−
[[Image:Sperm whale male and female size.svg|thumb|250px|left|Comparació de tamany d'un cachalot mascle (M), un cachalot femella (F) y un home]]
+
 
−
El cachalot és la ballena dentada més gran, en machos adults de 20,5 metros de llongitut màxima i pes de 57.000 quilograms.<ref>Whitehead, H. (2002). «Sperm whale Physeter macrocephalus». En Perrin, W., Würsig B. y Thewissen, J. ''Encyclopedia of Marine Mammals''. Academic Press. pp. 1165–1172. ISBN 0-12-551340-2.</ref><ref>[http://marinebio.org/species.asp?id=190 «''Physeter macrocephalus'', Sperm Whale»]. marinebio.org</ref> L'especie d'odontocet (ballena dentada) que li seguix en tamany és el [[zífit de Baird]], en 12,8 metros de llarc i 15.000 quilograms de pes.<ref name = Princeton> Shirihai, H. y Jarrett, B. (2006). ''Whales Dolphins and Other Marine Mammals of the World''. Princeton: Princeton Univ. Press. ISBN 0-691-12757-3.</ref> El museu de ballenes en l'illa de [[Nantucket]] ([[Massachusetts]], [[Estats Units]]) té una [[mandíbula]] de 5,5 metros de llongitut. En el museu s'afirma que est eixemplar tenia 24 metros de llarc; mentres que el cachalot que afonà el ballener ''Essex'' (un dels incidents que inspirà ''Moby-Dick'') se creu que tenia 26 metros.<ref>Maury, M. (1853). ''Explanations and Sailing Directions to Accompany the Wind and Current Charts''. C. Alexander. p. 297.</ref><ref name = Spermwhale>[http://www.spermwhales.info «Sperm Whale»].</ref> La cacera intensiva pogué haver disminuit el tamany promig dels cachalots, posat que els machos grans eren els més buscats i capturats, principalment en acabar la [[Segona Guerra Mundial]].<ref name = Spermwhale/> En l'actualitat, els machos no excedixen en freqüencia els 18,3 metros de llongitut i 51.000 quilograms de pes.<ref name = Princeton/>
+
El cachalot és la ballena dentada més gran, en machos adults de 20,5 metros de llongitut màxima i pes de 57.000 quilograms.<ref name = Whitehead>Whitehead, H. (2002). «Sperm whale Physeter macrocephalus». En Perrin, W., Würsig B. y Thewissen, J. ''Encyclopedia of Marine Mammals''. Academic Press. pp. 1165–1172. ISBN 0-12-551340-2.</ref><ref>[http://marinebio.org/species.asp?id=190 «''Physeter macrocephalus'', Sperm Whale»]. marinebio.org</ref> L'especie d'odontocet (ballena dentada) que li seguix en tamany és el [[zífit de Baird]], en 12,8 metros de llarc i 15.000 quilograms de pes.<ref name = Princeton> Shirihai, H. y Jarrett, B. (2006). ''Whales Dolphins and Other Marine Mammals of the World''. Princeton: Princeton Univ. Press. ISBN 0-691-12757-3.</ref>
 
{| class="wikitable" align="right" style="margin-left:2px"
 
{| class="wikitable" align="right" style="margin-left:2px"
 
! Tamany mijà<ref name = Princeton/>|| Llongitut || Pes
 
! Tamany mijà<ref name = Princeton/>|| Llongitut || Pes
Llínea 36: Llínea 36:
 
| align=right |4 m || align=right |1.000 kg
 
| align=right |4 m || align=right |1.000 kg
 
|}
 
|}
 +
El museu de ballenes en l'illa de [[Nantucket]] ([[Massachusetts]], [[Estats Units]]) té una [[mandíbula]] de 5,5 metros de llongitut. En el museu s'afirma que est eixemplar tenia 24 metros de llarc; mentres que el cachalot que afonà el ballener ''Essex'' (un dels incidents que inspirà ''Moby-Dick'') se creu que tenia 26 metros.<ref>Maury, M. (1853). ''Explanations and Sailing Directions to Accompany the Wind and Current Charts''. C. Alexander. p. 297.</ref><ref name = Spermwhale>[http://www.spermwhales.info «Sperm Whale»].</ref> La cacera intensiva pogué haver disminuit el tamany promig dels cachalots, posat que els machos grans eren els més buscats i capturats, principalment en acabar la [[Segona Guerra Mundial]].<ref name = Spermwhale/> En l'actualitat, els machos no excedixen en freqüencia els 18,3 metros de llongitut i 51.000 quilograms de pes.<ref name = Princeton/>
 +
 +
Se troba entre els [[Cetacea|cetàceus]] que presenten un [[dimorfisme sexual]] més evident. Al moment del naiximent abdós sexes tenen casi el mateix tamany,<ref name=>{{ref-llibre |autor=Shirihai, H. y Jarrett, B. |títul=Whales Dolphins and Other Marine Mammals of the World|editorial=Princeton University Press|data=2006|isbn=0-691-12757-3|llengua=}}</ref> pero els machos madurs tenen usualment entre 30 a 50 per cent major llongitut i tres voltes més pes que les femelles.<ref name = Whitehead/>
 +
[[Image:Sperm whale male and female size.svg|thumb|500px|center|Comparació de tamany d'un cachalot mascle (M), un cachalot femella (F) y un home]]
 +
 +
=== Apariència ===
 +
L'aspecte distintiu del cachalot prové del seu enorme cap, la qual freqüentment té un terç de la llongitut de l'animal. El [[espiràcul]] se localisa molt pròxim a l'extrem frontal del cap, desplaçat a l'esquerra de la llínia mija.<ref name = Whitehead/>
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==

Revisió de 23:23 9 març 2015

Cachalot

Mother and baby sperm whale.jpg
Femella en la seua cría

Classificació científica
Regne Animalia
Filo Chordata
Classe Mammalia
Orde Cetacea
Família Physeteridae
Gènero Physeter
Linnaeus, 1758
Espècie P. macrocephalus
Linnaeus, 1758
Distribució

Sperm whale distribution (Pacific equirectangular).jpg
Distribució del cachalot

Sense data
U o més enciclopedistes estan treballant actualment en estendre est artícul.
És possible que, a causa d'això, n'hi hagen faltes de contingut o deficiències de format. Per favor, ans de realisar correccions majors o reescritures, contacta en ells en la seua pàgina d'usuari o en la pàgina de discussió de l'artícul per a poder coordinar la redacció.
No s'ha inclòs la data. Instruccions de la plantilla.

El cachalot (Physeter macrocephalus) és una espècie de cetàceu odontocet de la família Physeteridae.[1] Posseix el cervell més gran que qualsevol atre animal existent. És l'únic membre del gènero Physeter i una de les tres especies vivents de la seua família, junt en el cachalot pigmeu i el cachalot nano.

Els mascles poden créixer fins 20,5 metros de llarc. És l'animal dentat més gran que existix. El cap pot aplegar a un terç de la llongitut total de l'animal. Posseix una distribució cosmopolita en tots els oceans. L'espècie s'alimenta de calamares i peixos, sumergint-se a profunditats de fins tres quilómetros, lo qual ho convertix en el mamífer que s'escabuça a major profunditat. La seua dieta inclou el calamar jagant i el calamar colossal. És el depredador vivent més gran i possiblement el més gran que jamai hi haja existit, no en termens de consum d'animals (lo qual és cert en tots els cetàceus, incloent les grans ballenes), sino en termens de depredació activa d'animals autònoms. L'esclafit produït pel cachalot es el sò més intens produït per animal algú, pero la seua funció se desconeix (encara que se creu que ho usa com sonar i com arma per a atordir a les seues preses). Este cetàceu és gregari. Les femelles i les seues cries estan separats dels machos més vells. Les femelles cooperen per a protegir i alimentar a les seues cries. Parixen de cada tres o sis anys, i el cuidat de les cries porta més d'una década.

Descripció

Tamany

El cachalot és la ballena dentada més gran, en machos adults de 20,5 metros de llongitut màxima i pes de 57.000 quilograms.[2][3] L'especie d'odontocet (ballena dentada) que li seguix en tamany és el zífit de Baird, en 12,8 metros de llarc i 15.000 quilograms de pes.[4]

Tamany mijà[4] Llongitut Pes
Mascle 16 m 41.000 kg
Femella 11 m 14.000 kg
Cria recent naixcuda 4 m 1.000 kg

El museu de ballenes en l'illa de Nantucket (Massachusetts, Estats Units) té una mandíbula de 5,5 metros de llongitut. En el museu s'afirma que est eixemplar tenia 24 metros de llarc; mentres que el cachalot que afonà el ballener Essex (un dels incidents que inspirà Moby-Dick) se creu que tenia 26 metros.[5][6] La cacera intensiva pogué haver disminuit el tamany promig dels cachalots, posat que els machos grans eren els més buscats i capturats, principalment en acabar la Segona Guerra Mundial.[6] En l'actualitat, els machos no excedixen en freqüencia els 18,3 metros de llongitut i 51.000 quilograms de pes.[4]

Se troba entre els cetàceus que presenten un dimorfisme sexual més evident. Al moment del naiximent abdós sexes tenen casi el mateix tamany,[7] pero els machos madurs tenen usualment entre 30 a 50 per cent major llongitut i tres voltes més pes que les femelles.[2]

Comparació de tamany d'un cachalot mascle (M), un cachalot femella (F) y un home

Apariència

L'aspecte distintiu del cachalot prové del seu enorme cap, la qual freqüentment té un terç de la llongitut de l'animal. El espiràcul se localisa molt pròxim a l'extrem frontal del cap, desplaçat a l'esquerra de la llínia mija.[2]

Referències

  1. ↑ Physeter macrocephalus Linnaeus, 1758. ITIS, Integrated Taxonomic Information System.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Whitehead, H. (2002). «Sperm whale Physeter macrocephalus». En Perrin, W., Würsig B. y Thewissen, J. Encyclopedia of Marine Mammals. Academic Press. pp. 1165–1172. ISBN 0-12-551340-2.
  3. ↑ «Physeter macrocephalus, Sperm Whale». marinebio.org
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Shirihai, H. y Jarrett, B. (2006). Whales Dolphins and Other Marine Mammals of the World. Princeton: Princeton Univ. Press. ISBN 0-691-12757-3.
  5. ↑ Maury, M. (1853). Explanations and Sailing Directions to Accompany the Wind and Current Charts. C. Alexander. p. 297.
  6. ↑ 6,0 6,1 «Sperm Whale».
  7. ↑ Shirihai, H. y Jarrett, B. (2006). Whales Dolphins and Other Marine Mammals of the World, Princeton University Press. ISBN 0-691-12757-3.

Enllaços externs

Commons

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Cachalot&oldid=81410»