Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
2 bytes eliminats ,  20:19 22 març 2015
m
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1:  
[[File:El Compromiso de Caspe 1867 Dióscoro Puebla.jpg|thumb|right|290px|Proclamació de [[Ferran d'Antequera]] en [[Valéncia]] com a rei d'[[Corona d'Aragó|Aragó]] ]]
 
[[File:El Compromiso de Caspe 1867 Dióscoro Puebla.jpg|thumb|right|290px|Proclamació de [[Ferran d'Antequera]] en [[Valéncia]] com a rei d'[[Corona d'Aragó|Aragó]] ]]
El '''Compromís de Casp''' fon un pacte establit en [[1412]] per representants dels regnes d'[[Aragó]] i [[Valéncia]] i dels [[Comtats de Catalunya]] para elegir un nou rei davant la mort en 1410 de [[Martí I d'Aragó]] sense descendència i sense nomenar un successor acceptat. Va supondre l'entronisació de [[Ferran d'Antequera]], un membre pertanyent a la dinastia [[Trastámara]], en la [[Corona d'Aragó]].
+
El '''Compromís de Casp''' fon un pacte establit en [[1412]] per representants dels regnes d'[[Aragó]] i [[Valéncia]] i dels [[Comtats de Catalunya]] per a elegir un nou rei davant la mort en [[1410]] de [[Martí I d'Aragó]] sense descendència i sense nomenar un successor acceptat. Va supondre l'entronisació de [[Ferran d'Antequera]], un membre pertanyent a la dinastia [[Trastámara]], en la [[Corona d'Aragó]].
    
==Història==
 
==Història==
Llínea 25: Llínea 25:  
El Comte d’Urgell tenia al seu favor ser “de la família” i natural dels estats de la Corona d’Aragó; per contra, ser mal administrador, tindre mal caràcter, i sobre tot, era un joguet en mans de sa mare, dona molt dominant i que no parava de dir-li: “Fill, o rei, o res”.
 
El Comte d’Urgell tenia al seu favor ser “de la família” i natural dels estats de la Corona d’Aragó; per contra, ser mal administrador, tindre mal caràcter, i sobre tot, era un joguet en mans de sa mare, dona molt dominant i que no parava de dir-li: “Fill, o rei, o res”.
   −
L’Infant tenia en sa contra ser “estranger”, pero al seu favor, ser bon governant i haver demostrat valor personal. A la mort del seu germa, [[Enrique III el Dolent]], Rei de [[Corona de Castella|Castella]], desempenyà la regència durant la minoria d’edat del successor, [[Juan II]], en gran acert, tant que altes instances de Castella li proposaren ser coronat rei en lloc de son cosí, cosa que ell es negà. En quant a la seua valia, posem un eixemple: Sitiada la ciutat d’Antequera, tinguda per inexpugnable, els soldats que tiraven la terra al fos, es negaren a fer-lo per la cantitat de fleches que llançaven els moros. Enterat l’Infant d’aixo, agarrà un cabaç ple i es diriguí directament al fos, el volcà i tornà al campament, dient-los: “Teniu vergonya i feu allò que yo he fet”. Antequera fon conquistada.
+
L’Infant tenia en sa contra ser “estranger”, pero al seu favor, ser bon governant i haver demostrat valor personal. A la mort del seu germa, [[Enrique III el Dolent]], Rei de [[Corona de Castella|Castella]], desempenyà la regència durant la minoria d’edat del successor, [[Juan II]], en gran acert, tant que altes instances de Castella li proposaren ser coronat rei en lloc de son cosí, cosa que ell es negà. En quant a la seua valia, posem un eixemple: Sitiada la ciutat d’Antequera, tinguda per inexpugnable, els soldats que tiraven la terra al fos, es negaren a fer-lo per la cantitat de fleches que llançaven els moros. Enterat l’Infant d’aixo, agarrà un cabaç ple i es dirigí directament al fos, el volcà i tornà al campament, dient-los: “Teniu vergonya i feu allò que yo he fet”. Antequera fon conquistada.
    
Mentres tant, el rei Martí era apremiat per sa dona i sa nora, per a que nomenara successor seu al Comte d’Urgell, pero ell es negà, i estant prop la seua mort en [[Barcelona]], les Corts del Principat li preguntaren que ya que no havia nomenat successor seu, al manco els diguera sa opinio personal sobre qui podia succedir-li, i el rei els contestà: “Aquell qui per dret li corresponga”. Lo que pot entendre´s que per damunt de la voluntat real estan les lleis.
 
Mentres tant, el rei Martí era apremiat per sa dona i sa nora, per a que nomenara successor seu al Comte d’Urgell, pero ell es negà, i estant prop la seua mort en [[Barcelona]], les Corts del Principat li preguntaren que ya que no havia nomenat successor seu, al manco els diguera sa opinio personal sobre qui podia succedir-li, i el rei els contestà: “Aquell qui per dret li corresponga”. Lo que pot entendre´s que per damunt de la voluntat real estan les lleis.
Llínea 54: Llínea 54:  
* [[Guillem de Valseca]], doctor en lleis
 
* [[Guillem de Valseca]], doctor en lleis
   −
Ans de reunir-se el Compromis, es produiren dos canvis: El valencià Rabasa, per malaltia, fon sustituit pel doctor en lleis, [[Pere Beltran]]. Un atra circumstància fon, que quan l’Arquebisbe de Saragossa estava en cami coincidí en [[Antonio de Luna]], partidari del Comte d’Urgell i tractà de convencer a       l´Arquebisbe, este li declarà estar a favor de l’Infant de Castella, per lo que el galtejà i ordenà als seus que l’apunyalaren. Fon sustituit en el Compromís pel Bisbe d’[[Osca]].
+
Ans de reunir-se el Compromis, es produiren dos canvis: El valencià Rabasa, per malaltia, fon sustituit pel doctor en lleis, [[Pere Beltran]]. Un atra circumstància fon, que quan l’Arquebisbe de Saragossa estava en cami coincidí en [[Antonio de Luna]], partidari del Comte d’Urgell i tractà de convencer a l´Arquebisbe, este li declarà estar a favor de l’Infant de Castella, per lo que el galtejà i ordenà als seus que l’apunyalaren. Fon sustituit en el Compromís pel Bisbe d’[[Osca]].
    
==La votació==
 
==La votació==
111 182

edicions

Menú de navegació