Canvis

{{uiquificar}}

{{uiquificar}}

'''Gaetà Huguet i Breva''', va naixer en [[Castelló]] de la Plana el 24 de juliol de [[1848]], en la plaça Vella nº 4, a on es troba hui l’edifici del Mercat Central junt a la plaça Major, fill de Ramon Huguet Gimeno, en el si d’una familia acomodada, dedicada al começ i propietaria de terres rustiques i urbanes i una de les rendes més importants de la provincia.

'''Gaetà Huguet i Breva''', va naixer en [[Castelló]] de la Plana el 24 de juliol de [[1848]], en la plaça Vella nº 4, a on es troba hui l’edifici del Mercat Central junt a la plaça Major, fill de Ramon Huguet Gimeno, en el si d’una familia acomodada, dedicada al comerç i propietaria de terres rustiques i urbanes i una de les rendes més importants de la provincia.  

 

Estudià en l’Universitat de [[Barcelona]] a on es llicencià en Filosofia i Lletres, en [[1865]], en plena joventut embarcà cap a Amèrica Llatina a on va estar alguns anys eixercint la docencia, passant despuix als [[Estats Units]], desenrollant també l’activitat docent com a professor de frances en el Fort Edward’s Institut de [[Nova York]]. Volia coneixer mon i viajà per diversos països, aplegant a dominar alguns idiomes. Pero al remat, tornà a [[Castelló]] en [[1874]], la seua ciutat natal, dedicant-se al comerç de l’exportacio.  

En la divisio territorial de l’any [[1833]], [[Castelló]] es troba com a capital de provincia, passa de ser una poblacio menuda a una vila gran, cap al [[1900]] contava en 30.000 habitants, [[Castelló]] era una vila agraria tenint com a maxim exponent el canem per a l’elaboracio de corda i espardenyeria ([[sigle XIX]]), a finals d’eixe sigle l’introduccio del taronger guanyaria terreny d’horta al canem, l’arròs s’estenia per la marjal i la vinya i la garrofera pel secà. Esta alternativa agro-mercantil portaria el creiximent economic castellonenc. La poblacio estava integrada per jornalers (la majoria), llauradors en diverses propietats i també gent dedicada a activitats artesanals i a l’industria que naixia. L’agricultura comercial i d’exportacio era el motor de l’activitat economica. Per eixe motiu, entitats ciutadanes de tot signe demanaven i reclamaven la millora de les infraestructures (especialment, el port).  

Estudià en l’Universitat de [[Barcelona]] a on es llicencià en Filosofia i Lletres, en [[1865]], en plena joventut embarcà cap a Amèrica Llatina a on va estar alguns anys eixercint la docencia, passant despuix als [[Estats Units]], desenrollant també l’activitat docent com a professor de [[francés]] en el Fort Edward’s Institut de [[Nova York]]. Volia coneixer mon i viajà per diversos països, aplegant a dominar alguns idiomes. Pero al remat, tornà a [[Castelló]] en [[1874]], la seua ciutat natal, dedicant-se al comerç de l’exportacio.  

== El comerç ==

== El comerç ==

Esta preocupació pel desenroll economic de [[Castelló]], ciutat a la qual volia vore convertida en verdadera capital cosmopolita i no trisea aldea provinciana, fon comú per a tot el territori [[Comunitat Valenciana|valencià]]. Huguet somiava un [[Castelló]] ric en una [[Valéncia]] prospera:

 

“La nostra llabor no se llimitará a les reivindicacions étniques o històriques. Sabem que estes han de precedir a les económiques, pero estem fondament convençuts de que tot ideal de cultura i tota aspiració autónoma i llibertat d’un poble deuen vindre acompanyades de la sólida base del seu benestar económic”…”Associem, puix, les aspiracions de reivindicacions étniques i autonómiques a les de progrés de les industries de [[Castelló]] primer, en los pobles tots de la [[regió valenciana]] seguidament, i vorem pronte figurar al nostre poble en lo concert dels pobles mundials, en lo lloc preferent ”….”Els valencians estem en motiu enorgullits de l’alvans de la nostra agricultura; alvans degut al nostre propi esforç i en lo cual no te art ni part lo govern central, que no mes mos servix d’estorb, perque los delegats ací sols poden vindre a apendre, may a ensenyar…” (Veu de la Plana, [[1916]])  

Esta preocupacio pel desenroll economic de [[Castelló]], ciutat a la qual volia vore convertida en verdadera capital cosmopolita i no trista aldea provinciana, fon comuna per a tot el territori [[valencià]]. Huguet somiava un [[Castelló]] ric en una [[Valéncia]] prospera: “La nostra llabor no se llimitará a les reivindicacions étniques o històriques. Sabem que estes han de precedir a les económiques, pero estem fondament convençuts de que tot ideal de cultura y tota aspiració autónoma y llibertat d’un poble deuen vindre acompanyades de la sólida base del seu benestar económic”…”Associem, puix, les aspiracions de reivindicacions étniques i autonómiques a les de progrés de les industries de [[Castelló]] primer, en los pobles tots de la [[regió valenciana]] seguidament, i vorem pronte figurar al nostre poble en lo concert dels pobles mundials, en lo lloc preferent ”….”Els valencians estem en motiu enorgullits de l’alvans de la nostra agricultura; alvans degut al nostre propi esforç i en lo cual no te art ni part lo govern central, que no mes mos servix d’estorb, perque los delegats ací sols poden vindre a apendre, may a ensenyar…” (Veu de la Plana, [[1916]])  

El port de [[Castelló]] mereix també un apartat, una volta aprovades les obres pel govern central i per mig d’un diputat de Sogorp, Gaetà pagà la fiança provisional per a començar les mateixes, es fa una suscripcio popular de 858 accions de 1.000 reals, per a finançar-les, participant gent important de [[Castelló]] com: Fernando Gasset, Carlos Ferrer, Emilio Huguet (el seu germa), Gaspar Juan, Hipólito Fabra Adelantado…., pero Gaetà adquirí la major part d’elles. Vocal electe de la “Junta de Obras del Puerto” ([[1902]]), societat que gestionà tot lo referent al Port. Per desgracia, Gaetà no va poder vore acabades les obres del port, en els anys trenta encara es feen obres al Grau.  

El port de [[Castelló]] mereix també un apartat, una volta aprovades les obres pel govern central i per mig d’un diputat de Sogorp, Gaetà pagà la fiança provisional per a començar les mateixes, es fa una suscripcio popular de 858 accions de 1.000 reals, per a finançar-les, participant gent important de [[Castelló]] com: Fernando Gasset, Carlos Ferrer, Emilio Huguet (el seu germa), Gaspar Juan, Hipólito Fabra Adelantado…., pero Gaetà adquirí la major part d’elles. Vocal electe de la “Junta de Obras del Puerto” ([[1902]]), societat que gestionà tot lo referent al Port. Per desgracia, Gaetà no va poder vore acabades les obres del port, en els anys trenta encara es feen obres al Grau.  

Un atre dels gran merits d’Huguet no es a soles haver tingut estes idees, sino haver tingut la valentia i l’entrega de finançar-les en tot lo que fera falta.  

Un atre dels gran merits d’Huguet no es a soles haver tingut estes idees, sino haver tingut la valentia i l’entrega de finançar-les en tot lo que fera falta.  

== Societat i política ==

== Societat i política ==

Durant la seua joventut, politicament s’identificava en el federalisme, s’afilià al Partit Federaliste de [[Pi i Margall]] (aquell president de la [[I Republica espanyola]] que intentà construir un estat federal), fon president de la Lliga de Contribuents ([[1881]]), la seua entrada en la politica va ser l’any [[1882]], reclamat pel sector dissident del progressisme de Francesc González Chermá, per a presentar una candidatura alternativa en les provincials. Diputat provincial ([[1890]]-[[1894]]), primer diputat republicà en ocupar el carrec, i regidor ([[1906]]). Sent diputat va fomentar la producció en incentius econòmics i donant premis a l’exportació, lluità contra la [[filoxera]] de la vinya per mig d’experimentació, creació d’escoles agraries cedint terrenys d’ell a la Diputacio, vigilava el tractats internacionals per a l’exportació agraria.  

 

Durant la seua joventut, politicament s’identificava en el federalisme, s’afilià al Partit Federaliste de [[Pi i Margall]] (aquell president de la [[I Republica espanyola]] que intentà construir un estat federal), fon president de la Lliga de Contribuents ([[1881]]), la seua entrada en la politica va ser l’any [[1882]], reclamat pel sector dissident del progressisme de Francesc González Chermá, per a presentar una candidatura alternativa en les provincials. Diputat provincial ([[1890]]-[[1894]]), primer diputat republicà en ocupar el carrec, i regidor ([[1906]]). Sent diputat va fomentar la produccio en incentius economics i donant premis a l’exportacio, lluità contra la filoxera de la vinya per mig d’experimentacio, creacio d’escoles agraries cedint terrenys d’ell a la Diputacio, vigilava el tractats internacionals per a l’exportacio agraria.  

Politicament, Gaetà s’ana desplaçant cap al federalisme organic dels plantejaments de Figueras, acabant possicionant-se en el republicanisme progressiste majoritari, mantenint l’ideari federal (regionalista).  

Politicament, Gaetà s’ana desplaçant cap al federalisme organic dels plantejaments de Figueras, acabant possicionant-se en el republicanisme progressiste majoritari, mantenint l’ideari federal (regionalista).  

L’ideari politic d’Huguet en la Diputacio era: Fer manco politica i més administració, denunciava als conservadors en majoria (cossiers i tetuanistes) i volia revisar l’estat dinerari, reclamar les deutes pendents dels ajuntaments i reduir el personal administratiu. Les discrepancies politiques enfrontaven a Fernando Gasset i Gaetà, mentres que’l primer es fonamentava en l’unitat territorial provincial, el segon, optava pel regionalisme, reclamant la fi del centralisme. El provincialisme front al regionalisme, sense qüestionar l’unitat de l’Estat. El centralisme rebujava el [[valencià]] i Gaetà contestava en “Valencia Nova” ([[1907]]), dient: “Pareix mentira qu’un dels signes de finura i d’educació siga parlar el castellá y aborrir la nostra nativa llengua, y el mal major ahon está es a [[Valéncia]] a on casi no se permitix parlar en valenciá més qu’als fematers. Yo me mossegue els punys perque Deu en lloch de ferme mercader i llaurador com soc no m’haja fet bon escritor que m’hagués fet algo de profit per les idees qu’arrailaes tinch en l’ànima…”  

L’ideari politic d’Huguet en la Diputació era: Fer manco politica i més administració, denunciava als conservadors en majoria (cossiers i tetuanistes) i volia revisar l’estat dinerari, reclamar les deutes pendents dels ajuntaments i reduir el personal administratiu. Les discrepancies politiques enfrontaven a Fernando Gasset i Gaetà, mentres que’l primer es fonamentava en l’unitat territorial provincial, el segon, optava pel regionalisme, reclamant el final del centralisme. El provincialisme front al regionalisme, sense qüestionar l’unitat de l’Estat. El centralisme rebujava el [[valencià]] i Gaetà contestava en “Valencia Nova” ([[1907]]), dient: “Pareix mentira qu’un dels signes de finura i d’educació siga parlar el [[castellà]] i aborrir la nostra nativa llengua, i el mal major a on está és en [[Valéncia]] a on casi no se permitix parlar en [[valencià]] més qu’als fematers. Yo me mossegue els punys perque Deu en lloch de ferme mercader i llaurador com soc no m’haja fet bon escritor que m’hagués fet algo de profit per les idees qu’arrailaes tinc en l’ànima…”  

 

Els valencianistes de [[Castelló]] aspiraven a la federacio de la nacionalitat valenciana en les demes nacionalitats iberiques, i inclus europees, “sense la humillant tutela de castellans ni catalans”, i duent com a estandart “nostra propia [[llengua valenciana]] en nostra propia e intensa cultura casolana”.  

Gaetà Huguet creïa poc en els partits i organisacions i molt en la voluntad dels individus quan es proposen una causa ambiciosa, encara aixina, va fundar l’associacio Joventut Regionalista ([[1909]]) d’activitat lliteraria, junt a Salvador Guinot Vilar, carliste, i rival politic pero afi en el valencianisme, per ad ell aixo era lo primer, i un poc decebut per lo poc reivindicativa i compromesa politicament que resultà l’entitat, fundà en [[1913]], La Nostra Terra (societat lliteraria, fundada pels membres més politisats de la Joventut Nacionalista de Castelló i, com a entitat participà en l’Acte d’Afirmacio Valencianista, celebrat en [[Valéncia]] l’any [[1914]]), els seus objectius eren treballar per l’autonomia i per l’oficialitat de la llengua valenciana, publicant una revista en el mateix nom, encara que seria de vida curta, més tart, junt al seu fill, tornarà a revifar i donar impuls al valencianisme en [[Castelló]] per mig de Joventut Regionalista ([[1916]]).  

== El valencianisme i Constantí Llombart ==

== El valencianisme i Constantí Llombart ==

Alternava les seues activitats professionals i polítiques sense perdre mai el contacte en el moviment del Renaiximent de la Llengua Valenciana que s’iniciava en la ciutat de Valéncia. Seguint l’eixemple de [[Constantí Llombart]] creà els Jocs Florals en l’[[Alcora]] i [[Castelló]] (1892), i en Llucena ([[1894]]). Organisava actes en els que convidava a [[Lo Rat Penat]] a visitar Castelló. Patrocinà les edicions de [[1921]], [[1923]] i [[1925]], dels [[Jocs Florals]] organisats per dita associació.  

 

Alternava ses activitats professionals i politiques sense perdre mai el contacte en el moviment del Renaiximent de la Llengua Valenciana que s’iniciava en la ciutat de Valencia. Seguint l’eixemple de [[Constantí Llombart]] creà els Jocs Florals en l’[[Alcora]] i [[Castelló]] (1892), i en Llucena ([[1894]]). Organisava actes en els que convidava a [[Lo Rat Penat]] a visitar Castelló. Patrocinà les edicions de [[1921]], [[1923]] i [[1925]], dels [[Jocs Florals]] organisats per dita associacio.  

Encara que confessara no ser filolec, coneixia perfectament els problemes sobre l’orige de la [[llengua valenciana]], que considerava autoctona, i sobre la denominacio que li donaven els nostres classics, i tenia idea dels canvis fonetics des del llati a les llengües romaniques. El seu valencianisme no era una postura politica i convinenciera, sino una conviccio fundada llingüisticament i en el gran amor a la llengua dels seus antepassats (l’eixemple el tenim en el seu escrit publicat en [[1920]], en el bolleti de la Societat Castellónenca de Cultura, pág. 197, que citem mes avant).  

Encara que confessara no ser filolec, coneixia perfectament els problemes sobre l’orige de la [[llengua valenciana]], que considerava autoctona, i sobre la denominació que li donaven els nostres classics, i tenia idea dels canvis fonetics des del [[llatí]] a les [[llengües romàniques]]. El seu valencianisme no era una postura politica i convinenciera, sino una convicció fundada llingüisticament i en el gran amor a la llengua dels seus antepassats (l’eixemple el tenim en el seu escrit publicat en [[1920]], en el bolletí de la Societat Castellónenca de Cultura, pág. 197, que citem més avant).  

A la mort de [[Constantí Llombart]], [[Castelló]] es posa de dol, perque es sabia que era intim amic de '''Gaetà Huguet''', sent una de les persones mes ilustres i mes vollgudes de la ciutat. Els titulars dels diaris, d’aquells dies, feen referencia a la mort del patriarca de les lletres valencianes i fundador de [[Lo Rat Penat]]. Es celebraren certamens i actes en homenage a Constanti, impulsats pel seu amic. Organisat per Patria Nova en [[1925]], (Patria Nova i Joventut Valencianista, foren patrocinadores d’accions que abocarien en l’acort ortografic de [[1932]], la porta que s’obria a la despersonalisacio llingüistica del [[valencià]] i a la substitució dels criteris autoctonistes sobre l’identitat de la [[llengua valenciana]] i la seua codificacio – marcats per [[Lluís Fullana]] -, que serien substituits per l’importacio de les normes ortografiques de l'Institut d’Estudis Catalans, explanades en alguns retocs en les “Bases Ortografiques de 1932”), es convocà un concurs d’himnes nacionals valencians que fon generosament dotat pel patrici Gaetà, des de [[Castelló]] de la Plana. El veredicte del jurat donà com a guanyadora la composicio titulada “Vent de Ponent”, escrita en les normes de [[1914]] del [[pare Fullana]], dient:  

A la mort de [[Constantí Llombart]], [[Castelló]] es posa de dol, perque es sabia que era intim amic de '''Gaetà Huguet''', sent una de les persones mes ilustres i més vollgudes de la ciutat. Els titulars dels diaris, d’aquells dies, feen referencia a la mort del patriarca de les lletres valencianes i fundador de [[Lo Rat Penat]]. Es celebraren certamens i actes en homenage a Constanti, impulsats pel seu amic. Organisat per Patria Nova en [[1925]], (Patria Nova i Joventut Valencianista, foren patrocinadores d’accions que abocarien en l’acort ortografic de [[1932]], la porta que s’obria a la despersonalisació llingüistica del [[valencià]] i a la substitució dels criteris autoctonistes sobre l’identitat de la [[llengua valenciana]] i la seua codificacio – marcats per [[Lluís Fullana]] -, que serien substituits per l’importacio de les normes ortografiques de l'Institut d’Estudis Catalans, explanades en alguns retocs en les “Bases Ortografiques de 1932”), es convocà un concurs d’himnes nacionals valencians que fon generosament dotat pel patrici Gaetà, des de [[Castelló]] de la Plana. El veredicte del jurat donà com a guanyadora la composició titulada “Vent de Ponent”, escrita en les normes de [[1914]] del [[pare Fullana]], dient:  

''Vent de ponent, vent de ponent

''Vent de ponent, vent de ponent

¡ Defensem la nostra casa, geni y llengua, sang y rassa !

¡ Defensem la nostra casa, geni y llengua, sang y rassa !

¡ Per honor y dignitat per la santa llibertat!'' I seguix.  

¡ Per honor y dignitat per la santa llibertat!'' I seguix.  

== Opinions en prensa i revistes ==

== Opinions en prensa i revistes ==

   

   

Edità i participà en algunes revistes de l’época, com a redactor en “Revista de Castellón” ([[1881]]-[[1883]]), escrivint articuls de prensa en “Ayer y Hoy” ([[1902]]), titulats “Notes valencianistes”, en “Arte y Letras” ([[1911]]-[[1915]])…., destacant “Veu de la Plana” ([[1916]]), semanari fundat per ell que adoptà l’ortografia del [[Pare Lluís Fullana]].  

Edità i participà en algunes revistes de l’época, com a redactor en “Revista de Castellón” ([[1881]]-[[1883]]), escrivint articuls de prensa en “Ayer y Hoy” ([[1902]]), titulats “Notes valencianistes”, en “Arte y Letras” ([[1911]]-[[1915]])…., destacant “Veu de la Plana” ([[1916]]), semanari fundat per ell que adoptà l’ortografia del [[Pare Lluís Fullana]].  

En les planes de la “Revista de Castellón” ([[1882]]), apareixen articuls sense firmar en el següent sentit: “Lo desenvolviment y defensa dels interesos de la agricultura, comerç é industries regionals; estimulant á la juventud al estudi de la historia local pera que deprenga á honrar la memoria dels grands patricis valencians; procurant lo perfeccionament y generaliçació de la nostra llengua”. “La celebració de esposicions regionals á hon concurriren los productes de les tres provincies;…la reconstitució de societats economiques, que tingueren ses assamblees anyals en la metrópoli; y…, la fundació, en totes les viles importants del antig regne Valenciá, de societats análogues á la de [[Lo Rat Penat]] de [[Valéncia]] a on se congregarent tots les amadors de les glories valencianes”. L’autor dels mateixos pareix ser Gaetà Huguet i Breva.  

En les planes de la “Revista de Castellón” ([[1882]]), apareixen articuls sense firmar en el següent sentit: “Lo desenvolviment i defensa dels interesos de la agricultura, comerç é industries regionals; estimulant á la juventud al estudi de la historia local pera que deprenga á honrar la memoria dels grands patricis valencians; procurant lo perfeccionament y generaliçació de la nostra llengua”. “La celebració de esposicions regionals á hon concurriren los productes de les tres provincies;…la reconstitució de societats economiques, que tingueren ses assamblees anyals en la metrópoli; i…, la fundació, en totes les viles importants del antig regne Valenciá, de societats análogues á la de [[Lo Rat Penat]] de [[Valéncia]] a on se congregarent tots les amadors de les glories valencianes”. L’autor dels mateixos pareix ser Gaetà Huguet i Breva.  

En un articul seu escrit en “El Liberal” l’any [[1893]], titulat “L’obra de Constanti Llombart”, diu:..“En estes circunstancies excepcionals fon quand aparegué en escena la simpática figura de Constantí Llombart, d’este home extraordinari que naixqué y vixqué sols pera amar á la Patria Valenciana y que acaba de morir extenuat pel treball excesiu de ses múltiples mampreses patriótiques. Enflamat son cor pel foch del patriotisme y sense més mijos y prestigis que l’amor a la Terra Valenciana, y comprenent la necessitat d’aunar los esforços dels amadors de les nostres glories, dirigí tots los impulsos de la seua voluntad de ferro á la creació d’una grand associació valencianista, ahon poguérent reunirse tots los bons valencians, y d’ahon ixquérent totes les patriótiques manifestacions del present renaiximent. L’exit més complet coroná sos esforços, y en l’any [[1879]] fon inaugurada baix lo gloriós titol de “[[Lo Rat Penat]] ”…“Ha mort ya Llombart á la prematura etat de 43 anys estenuat per l’excesiu treball dedicat exclusivament á enaltir les glories de [[Valéncia]], quan encara tant se podia esperar de son ardent patriotisme. Ha mort cobrint de dol y tristor á tots los bons valencians; pero sa memoria será eterna y viurá mentrimentres alene un sol cor honrat en esta nostra Patria Valenciana”  

En un articul seu escrit en “El Liberal” l’any [[1893]], titulat “L’obra de Constanti Llombart”, diu:..“En estes circunstancies excepcionals fon quand aparegué en escena la simpática figura de Constantí Llombart, d’este home extraordinari que naixqué i vixqué sols pera amar á la Patria Valenciana i que acaba de morir extenuat pel treball excesiu de ses múltiples mampreses patriótiques. Enflamat son cor pel foch del patriotisme i sense més mijos i prestigis que l’amor a la Terra Valenciana, i comprenent la necessitat d’aunar los esforços dels amadors de les nostres glories, dirigí tots los impulsos de la seua voluntad de ferro á la creació d’una gran associació valencianista, a on poguérent reunirse tots los bons valencians, i d’a on ixquérent totes les patriótiques manifestacions del present renaiximent. L’exit més complet coroná sos esforços, i en l’any [[1879]] fon inaugurada baix lo gloriós titol de “[[Lo Rat Penat]] ”…“Ha mort ya Llombart á la prematura etat de 43 anys estenuat per l’excesiu treball dedicat exclusivament á enaltir les glories de [[Valéncia]], quan encara tant se podia esperar de son ardent patriotisme. Ha mort cobrint de dol i tristor á tots los bons valencians; pero sa memoria será eterna i viurá mentrimentres alene un sol cor honrat en esta nostra Patria Valenciana”  

En “Ayer y Hoy”, l’any [[1902]], explica el seu concepte sobre la llengua, a la que no considerava procedent denominar catalana, sino valenciana: “Dés de lo [[sigle XIII]] ha vingut anomenant-se en lo nom generich de llemosina y més tart de valenciana, sens que mai los escriptors classichs valencians l’hagen baptejada en lo nom de catalana. Crech per lo tant que los moderns que res ó molt poch encara havem fet per son poliment y conreu no tenim lo dret de cambiar-li el nom, qual cambi implicare lo regoneiximent de la propia impotencia pera continuar l’obra gloriosa dels nostres predecesors”.  

En “Ayer y Hoy”, l’any [[1902]], explica el seu concepte sobre la llengua, a la que no considerava procedent denominar catalana, sino valenciana: “Dés de lo [[sigle XIII]] ha vingut anomenant-se en lo nom generich de llemosina i més tart de valenciana, sens que mai los escriptors classichs valencians l’hagen baptejada en lo nom de catalana. Crec per lo tant que los moderns que res ó molt poch encara havem fet per son poliment i conreu no tenim lo dret de cambiar-li el nom, qual cambi implicare lo regoneiximent de la propia impotencia pera continuar l’obra gloriosa dels nostres predecesors”.  

Aclarim que en temps de la [[Renaixença]], una corrent denominava “llemosí” al referir-se a la llengua valenciana i fon amprat també per alguns catalans com a terme neutral.  

Aclarim que en temps de la [[Renaixença]], una corrent denominava “llemosí” al referir-se a la llengua valenciana i fon amprat també per alguns catalans com a terme neutral.  

En “Revista de Castellón”, l’any [[1913]] en un articul titutal “Valencià imitant altres llengües”, dia: “Tant dolça, espiritual y polida degué semblar la nostra llengua al mes portentós enginy de les lletres castellanes, al inmortal [[Cervantes]], que li feu esclamar en la seua obra “Pérsiles y Segismunda”, que la valenciana parla la reputaba la mes graciosa del mond; y el concepte ventajós que de la nostra lliteratura en la XVI centuria tenien format tant Cervantes com Garcilaso de la Vega (princep dels poetes castellans), se pot condensar en los elogis que de la nostra obra mestra “Tirant lo Blanch” ne fa’l primer en “Don Quixot de la Mancha” y en lo fet que’l darrer copiá testualment en ses églogues molts versos y esparses del divinal poeta valencià [[Ausias March]]”.  

En “Revista de Castellón”, l’any [[1913]] en un articul titutal “Valencià imitant altres llengües”, dia: “Tant dolça, espiritual i polida degué semblar la nostra llengua al més portentós enginy de les lletres castellanes, al inmortal [[Cervantes]], que li feu esclamar en la seua obra “Pérsiles y Segismunda”, que la valenciana parla la reputaba la més graciosa del mon; i el concepte ventajós que de la nostra lliteratura en la XVI centuria tenien format tant Cervantes com Garcilaso de la Vega (princep dels poetes castellans), se pot condensar en los elogis que de la nostra obra mestra “Tirant lo Blanch” ne fa’l primer en “Don Quixot de la Mancha” y en lo fet que’l darrer copiá testualment en ses églogues molts versos i esparses del divinal poeta valencià [[Ausias March]]”.  

En “Las Provincias”, l’any [[1914]], contestava a un tal Eugénic, possible pseudonim, defensor de l’unitat llingüistica: “Lo perill gros, lo qui al nostre modo de vore requirix totes nostres forses, totes nostres energies per a combatirlo sens tregua ni descans, es lo perill del catalanisme. Y al parlar de catalanisme com á perill, no volem fer menció del catalanisme germá, d’aquell que en lo [[segle XV]] i [[segle XVI]] regoneixé la nostra independencia llengüistica y la nostra supremacía lliteraria”…”Ací fon imprés lo primer llibre d’Espanya, havent ho sigut pera eterna gloria nostra en [[llengua valenciana]]…” (“Los valencians i valencianistes de Castelló”, Las Provincias nº 17422, 11.6.1914)  

En “Las Provincias”, l’any [[1914]], contestava a un tal Eugénic, possible pseudonim, defensor de l’unitat llingüistica: “Lo perill gros, lo qui al nostre modo de vore requirix totes nostres forses, totes nostres energies per a combatirlo sens tregua ni descans, es lo perill del catalanisme. Y al parlar de catalanisme com á perill, no volem fer menció del catalanisme germá, d’aquell que en lo [[segle XV]] i [[segle XVI]] regoneixé la nostra independencia llengüistica y la nostra supremacía lliteraria”…”Ací fon imprés lo primer llibre d’Espanya, havent ho sigut pera eterna gloria nostra en [[llengua valenciana]]…” (“Los valencians i valencianistes de Castelló”, Las Provincias nº 17422, 11.6.1914)  

Front al pancatalanisme, el regionalisme [[valencià]] d’Huguet prenia posicions davant de Barcelona, dient: “Fon un èrro de Cambó sostindre en les Corts Espanyoles qu’era potestatiu en los catalans respetar o llevar l’autonomia al reyne de Valencia…hagués sigut un fet insolit l’anulacio d’una nacionalitat ya creada que mes pronte o mes tard hagués segut recobrada”  

Front al pancatalanisme, el regionalisme [[valencià]] d’Huguet prenia posicions davant de Barcelona, dient: “Fon un èrro de Cambó sostindre en les Corts Espanyoles qu’era potestatiu en los catalans respetar o llevar l’autonomia al reyne de Valencia…hagués sigut un fet insolit l’anulacio d’una nacionalitat ya creada que mes pronte o mes tard hagués segut recobrada”  

I denunciava les intencions dels pancatalanistes, dient: “L’idea dels chauvinistes catalans de estendre lo mantell de la seua nacionalitat per damunt de la nostra patria i que trove eco en alguns valencians fills de catalans, no solament la considerem humillant sino que destructora dels mes cars dels nostres ideals. Si ella, contra lo que esperem, prengues cos a [[Valéncia]], los de Castelló nos fariem independents i la combatriem dasta quedarne hu dels nostres”. Gaetà Huguet, en una carta dirigida al pancatalaniste Daniel Martínez Ferrando (Veu de la Plana, nº 27, 21 d’octubre 1[[916]])  

I denunciava les intencions dels pancatalanistes, dient: “L’idea dels chauvinistes catalans de estendre lo mantell de la seua nacionalitat per damunt de la nostra patria i que trove eco en alguns valencians fills de catalans, no solament la considerem humillant sino que destructora dels mes cars dels nostres ideals. Si ella, contra lo que esperem, prengues cos a [[Valéncia]], los de Castelló nos fariem independents i la combatriem dasta quedarne hu dels nostres”. Gaetà Huguet, en una carta dirigida al pancatalaniste Daniel Martínez Ferrando (Veu de la Plana, nº 27, 21 d’octubre 1[[916]])  

== El valencià en Castelló ==

== El valencià en Castelló ==

En [[Castelló]] ([[1919]]-[[1936]]), n’hi havien tres corrents respecte a la nostra llengua, per una banda, estava Josep Nebot, donant preeminencia al castellà com a “llengua culta”, per un atra, Salvador Guinot, en ideés unitaristes entre el [[valencià]] i el [[català]], encara que no l’impedix posicionar-se contra l’atropell que considera es l’unificacio ortografica i totes les propostes llingüistiques de Pompeu Fabra, i finalment, Gaetà Huguet, que defenía la valencianitat de la llengua.  

En [[Castelló]] ([[1919]]-[[1936]]), n’hi havien tres corrents respecte a la nostra llengua, per una banda, estava Josep Nebot, donant preeminencia al castellà com a “llengua culta”, per un atra, Salvador Guinot, en ideés unitaristes entre el [[valencià]] i el [[català]], encara que no l’impedix posicionar-se contra l’atropell que considera es l’unificacio ortografica i totes les propostes llingüistiques de Pompeu Fabra, i finalment, Gaetà Huguet, que defenía la valencianitat de la llengua.  

Joan S. López i Verdejo, en el seu treball “Introducció a la Lexicografia Valenciana”, diu: “L’ortografia, la gramatica i el vocabulari, junt als atres estudis llingüistics podien haver segut els fonaments d’una normativisacio llingüistica valenciana a principis del [[segle XIX]]” ([[Real Academia de Cultura Valenciana]], serie Filologica nº 13, [[Valéncia]] [[1994]])  

Joan S. López i Verdejo, en el seu treball “Introducció a la Lexicografia Valenciana”, diu: “L’ortografia, la gramatica i el vocabulari, junt als atres estudis llingüistics podien haver segut els fonaments d’una normativisacio llingüistica valenciana a principis del [[segle XIX]]” ([[Real Academia de Cultura Valenciana]], serie Filologica nº 13, [[Valéncia]] [[1994]])  

== Docència i plenitut ==

== Docència i plenitut ==

En els últims anys de sa vida, Gaetà, es dedicava a escriure articuls i a donar classes de llengua valenciana, inculcant valiosos coneiximents a discipuls seus com Lluïs Revest i Corzo, autor del llibre “La [[idioma valencià|llengua valenciana]], Notes per al seu estudi i conreu” ([[1929]]), o Sánchez Gozalbo, entre atres. Les tertulies formatives en sa casa eren freqüentades també pel seu amic, Salvador Guinot Vilar, entre atres, en els que el mestre confiava en que ells constituiren la nova generacio de valencianistes en [[Castelló]]. Els convidava a sa casa i anava a sovint d’excursio en ells.  

En els últims anys de sa vida, Gaetà, es dedicava a escriure articuls i a donar classes de llengua valenciana, inculcant valiosos coneiximents a discipuls seus com Lluïs Revest i Corzo, autor del llibre “La [[idioma valencià|llengua valenciana]], Notes per al seu estudi i conreu” ([[1929]]), o Sánchez Gozalbo, entre atres. Les tertulies formatives en sa casa eren freqüentades també pel seu amic, Salvador Guinot Vilar, entre atres, en els que el mestre confiava en que ells constituiren la nova generacio de valencianistes en [[Castelló]]. Els convidava a sa casa i anava a sovint d’excursio en ells.  

*[http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=1713 Gaetà Huguet i Breva]

*[http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=1713 Gaetà Huguet i Breva]

[[Categoria:Valencians]]

[[Categoria:Valencians]]

[[Categoria:Valencianisme]]

[[Categoria:Valencianisme]]

[[Categoria:Nacionalisme Valencià]]

[[Categoria:Nacionalisme Valencià]]

[[Categoria:Escritors valencians]]

[[Categoria:Escritors valencians]]