Canvis

'''Gaetà Huguet i Breva''', va naixer en [[Castelló]] de la Plana el 24 de juliol de [[1848]], en la plaça Vella nº 4, a on es troba hui l’edifici del Mercat Central junt a la plaça Major, fill de Ramon Huguet Gimeno, en el si d’una familia acomodada, dedicada al começ i propietaria de terres rustiques i urbanes i una de les rendes més importants de la provincia.  

'''Gaetà Huguet i Breva''', va naixer en [[Castelló]] de la Plana el 24 de juliol de [[1848]], en la plaça Vella nº 4, a on es troba hui l’edifici del Mercat Central junt a la plaça Major, fill de Ramon Huguet Gimeno, en el si d’una familia acomodada, dedicada al começ i propietaria de terres rustiques i urbanes i una de les rendes més importants de la provincia.  

Estudià en l’Universitat de [[Barcelona]] a on es llicencià en Filosofia i Lletres, en [[1865]], en plena joventut embarcà cap a Amèrica Llatina a on va estar alguns anys eixercint la docencia, passant despres als [[Estats Units]], desenrollant també l’activitat docent com a professor de frances en el Fort Edward’s Institut de [[Nova York]]. Volia coneixer mon i viajà per diversos països, aplegant a dominar alguns idiomes. Pero al remat, tornà a [[Castelló]] en [[1874]], la seua ciutat natal, dedicant-se al comerç de l’exportacio.  

Estudià en l’Universitat de [[Barcelona]] a on es llicencià en Filosofia i Lletres, en [[1865]], en plena joventut embarcà cap a Amèrica Llatina a on va estar alguns anys eixercint la docencia, passant despuix als [[Estats Units]], desenrollant també l’activitat docent com a professor de frances en el Fort Edward’s Institut de [[Nova York]]. Volia coneixer mon i viajà per diversos països, aplegant a dominar alguns idiomes. Pero al remat, tornà a [[Castelló]] en [[1874]], la seua ciutat natal, dedicant-se al comerç de l’exportacio.  

En la divisio territorial de l’any [[1833]], [[Castelló]] es troba com a capital de provincia, passa de ser una poblacio menuda a una vila gran, cap al [[1900]] contava en 30.000 habitants, [[Castelló]] era una vila agraria tenint com a maxim exponent el canem per a l’elaboracio de corda i espardenyeria ([[sigle XIX]]), a finals d’eixe sigle l’introduccio del taronger guanyaria terreny d’horta al canem, l’arròs s’estenia per la marjal i la vinya i la garrofera pel secà. Esta alternativa agro-mercantil portaria el creiximent economic castellonenc. La poblacio estava integrada per jornalers (la majoria), llauradors en diverses propietats i també gent dedicada a activitats artesanals i a l’industria que naixia. L’agricultura comercial i d’exportacio era el motor de l’activitat economica. Per eixe motiu, entitats ciutadanes de tot signe demanaven i reclamaven la millora de les infraestructures (especialment, el port).  

En la divisio territorial de l’any [[1833]], [[Castelló]] es troba com a capital de provincia, passa de ser una poblacio menuda a una vila gran, cap al [[1900]] contava en 30.000 habitants, [[Castelló]] era una vila agraria tenint com a maxim exponent el canem per a l’elaboracio de corda i espardenyeria ([[sigle XIX]]), a finals d’eixe sigle l’introduccio del taronger guanyaria terreny d’horta al canem, l’arròs s’estenia per la marjal i la vinya i la garrofera pel secà. Esta alternativa agro-mercantil portaria el creiximent economic castellonenc. La poblacio estava integrada per jornalers (la majoria), llauradors en diverses propietats i també gent dedicada a activitats artesanals i a l’industria que naixia. L’agricultura comercial i d’exportacio era el motor de l’activitat economica. Per eixe motiu, entitats ciutadanes de tot signe demanaven i reclamaven la millora de les infraestructures (especialment, el port).  

Del gran amor que tenia a la nostra llengua (la valenciana, no la de [[Barcelona]]) es espill la següent cita d’un escrit seu publicat en [[1920]], en el Bolletí de la Castellónenca, titulat “La nació valenciana”: “esta polida y gloriosa llengua nostra valenciana que al [[sigle XV]] era igualment entesa per tota la costa llevantina com [[França]], el [[Vaticà]], hon era parlada per lo sant Pare y sa cort, torna de nou a pujar al cel envolta en l’encens de les nostres esglesies per a pujar al cel en la mateixa llengua de mel que los angels parlen”…..”despertar a la estudiosa joventut valencianista per que batisca un trono d’amor a la gloriosa “Personalitat Valenciana” lliure de tuteles que, quand mes afines mes taquen y deshonren”.  

Del gran amor que tenia a la nostra llengua (la valenciana, no la de [[Barcelona]]) es espill la següent cita d’un escrit seu publicat en [[1920]], en el Bolletí de la Castellónenca, titulat “La nació valenciana”: “esta polida y gloriosa llengua nostra valenciana que al [[sigle XV]] era igualment entesa per tota la costa llevantina com [[França]], el [[Vaticà]], hon era parlada per lo sant Pare y sa cort, torna de nou a pujar al cel envolta en l’encens de les nostres esglesies per a pujar al cel en la mateixa llengua de mel que los angels parlen”…..”despertar a la estudiosa joventut valencianista per que batisca un trono d’amor a la gloriosa “Personalitat Valenciana” lliure de tuteles que, quand mes afines mes taquen y deshonren”.  

La Societat Castellónenca de Cultura es fundà en [[1919]], baix el nom en castellà de “Sociedad Castellónense de Cultura” (Gaetà s’encarregà de canviar-li el nom en valencià), sent sa primera junta: Salvador Guinot, com a president, Joan B. Carbó, vicepresident, Lluïs Revest, secretari i Ricart Carreras i Àngel Sánchez Gozalbo, vocals, despres entraren, '''Gaetà Huguet Breva''', Josep Pascual Tirado i V. Calduch. El primer bolleti aparegué en [[1920]] en una publicacio mensual, durant els primers anys. Gaetà, va ser soci fundador de l’Ateneu de [[Castellò]], instituint els primers cursets de [[valencià]].

La Societat Castellónenca de Cultura es fundà en [[1919]], baix el nom en castellà de “Sociedad Castellónense de Cultura” (Gaetà s’encarregà de canviar-li el nom en valencià), sent sa primera junta: Salvador Guinot, com a president, Joan B. Carbó, vicepresident, Lluïs Revest, secretari i Ricart Carreras i Àngel Sánchez Gozalbo, vocals, despuix entraren, '''Gaetà Huguet Breva''', Josep Pascual Tirado i V. Calduch. El primer bolleti aparegué en [[1920]] en una publicacio mensual, durant els primers anys. Gaetà, va ser soci fundador de l’Ateneu de [[Castellò]], instituint els primers cursets de [[valencià]].

   

   

Gaetà Huguet, opinava del vilarrealenc Josep Nebot, en quan a la llengua, dient que tant el [[valencià]] com el castellà tenien que estar al mateix nivell, cosa que no passava, perque el castellà era la llengua oficial i les publicacions es feen casi totes en castellà. Nebot dia que els valencianistes veen al [[castellà]] com a una llengua devoradora, pero se queixava de la castellanisacio del [[valencià]] i acusava a Gaetà d’acatalanat. La [[llengua valenciana]] era utilisada per alguns periodics i revistes satiriques, o be en obres poetiques de certamens lliteraris.  

Gaetà Huguet, opinava del vilarrealenc Josep Nebot, en quan a la llengua, dient que tant el [[valencià]] com el castellà tenien que estar al mateix nivell, cosa que no passava, perque el castellà era la llengua oficial i les publicacions es feen casi totes en castellà. Nebot dia que els valencianistes veen al [[castellà]] com a una llengua devoradora, pero se queixava de la castellanisacio del [[valencià]] i acusava a Gaetà d’acatalanat. La [[llengua valenciana]] era utilisada per alguns periodics i revistes satiriques, o be en obres poetiques de certamens lliteraris.  

Gaetà Huguet, també va ser intim amic del [[pare Fullana]] ([[Lluïs Fullana i Mira]], Benimarfull [[1871]]-[[Madrit]] [[1948]]) i entusiaste propagandiste de la seua Gramatica (la llibreria de la viuda de Ramon Ortega de [[Valéncia]], publicà el “Compèndi de la Gramática Valenciana”, [[1922]]), de la qual costejà una edicio popular de tres mil eixemplars i va obsequiar en uns cents de tan “estimable obra didactica” a la Societat Castellónenca de Cultura. El propi Fullana li dedicà unes paraules d’agraïment l’any [[1921]], per haver cobert els gastos de l’edicio de la gramatica, considerant a Gaetà com el “Patriarca del Renaiximent lliterari valencià”. En la dedicatoria que fa l’autor a Huguet explica l’idea d’esta obra “per a propaganda i divulgació d’esta nostra amada llengua”.  

Gaetà Huguet, també va ser intim amic del [[pare Fullana]] ([[Lluïs Fullana i Mira]], Benimarfull [[1871]]-[[Madrit]] [[1948]]) i entusiaste propagandiste de la seua Gramatica (la llibreria de la viuda de Ramon Ortega de [[Valéncia]], publicà el “Compèndi de la Gramática Valenciana”, [[1922]]), de la qual costejà una edicio popular de tres mil eixemplars i va obsequiar en uns cents de tan “estimable obra didactica” a la Societat Castellónenca de Cultura. El propi Fullana li dedicà unes paraules d’agraïment l’any [[1921]], per haver cobert els gastos de l’edicio de la gramatica, considerant a Gaetà com el “Patriarca del Renaiximent lliterari valencià”. En la dedicatoria que fa l’autor a Huguet explica l’idea d’esta obra “per a propaganda i divulgació d’esta nostra amada llengua”.  

L’any [[1918]], Fullana llegia una conferencia en la [[Diputació Provincial de Valéncia]] que titulava “La cooficialitat de la [[idioma valencià|llengua valenciana]]”. Raonant sobre les quatre opinions dominants respecte a la llengua que deu mantindre’s com a oficial en el [[Regne de Valéncia]]: la castellana, la catalana, la valenciana, i la valenciana i la castellana per igual, conclou que lo mes llogic i posat en rao es la cooficialitat del [[valencià]] i el [[castellà]]. Xixanta anys despres, l’any [[1982]], vindria a donar-li la rao l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana en l’articul septim, que diu: “Els dos idiomes oficials de la [[Comunitat Valenciana]] son el [[valencià]] i el [[castellà]]. Tots tenen el dret a coneixer-los i usar-los”.  

L’any [[1918]], Fullana llegia una conferencia en la [[Diputació Provincial de Valéncia]] que titulava “La cooficialitat de la [[idioma valencià|llengua valenciana]]”. Raonant sobre les quatre opinions dominants respecte a la llengua que deu mantindre’s com a oficial en el [[Regne de Valéncia]]: la castellana, la catalana, la valenciana, i la valenciana i la castellana per igual, conclou que lo mes llogic i posat en rao es la cooficialitat del [[valencià]] i el [[castellà]]. Xixanta anys despuix, l’any [[1982]], vindria a donar-li la rao l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana en l’articul septim, que diu: “Els dos idiomes oficials de la [[Comunitat Valenciana]] son el [[valencià]] i el [[castellà]]. Tots tenen el dret a coneixer-los i usar-los”.  

El [[pare Fullana]], en la seua obra “Temes práctics per a l´ensenyança de la Llengua Valenciana” ([[1926]]), en l´agraïment al patrici Gaeta Huguet, podem palpar el seu amor patri: “Permitiu que, atra vòlta, vos dedique dos paraules d´agraïment al posar fi a l´impressió d´este Treball, encaminat tot ell a favorir i facilitar l´ensenyança de nòstra Llengua Valenciana; puix sou vos l´inspirador d´ell i sou protector, baix tots els seus esguarts; podentse i deventse dir que per vos i rònegament per vòstra grandea de sentiments i per vòstre sempre viu i jamai esmortit entusiasme a favor d´esta llengua, tantes vòltes engrandida i santificada per aquell estòl d´insignes valencians que ompliren d´honor i glòria la seua patria, ixen huí a la llum estos Temes práctics, per a que s´en puguen aprofitar tots els que senten encara bullir en lo seu pit l´amor per l´Història, per les costums i per la passada grandea del seu antic Realme”  

El [[pare Fullana]], en la seua obra “Temes práctics per a l´ensenyança de la Llengua Valenciana” ([[1926]]), en l´agraïment al patrici Gaeta Huguet, podem palpar el seu amor patri: “Permitiu que, atra vòlta, vos dedique dos paraules d´agraïment al posar fi a l´impressió d´este Treball, encaminat tot ell a favorir i facilitar l´ensenyança de nòstra Llengua Valenciana; puix sou vos l´inspirador d´ell i sou protector, baix tots els seus esguarts; podentse i deventse dir que per vos i rònegament per vòstra grandea de sentiments i per vòstre sempre viu i jamai esmortit entusiasme a favor d´esta llengua, tantes vòltes engrandida i santificada per aquell estòl d´insignes valencians que ompliren d´honor i glòria la seua patria, ixen huí a la llum estos Temes práctics, per a que s´en puguen aprofitar tots els que senten encara bullir en lo seu pit l´amor per l´Història, per les costums i per la passada grandea del seu antic Realme”