Canvis

== Veu de la Plana ==

== Veu de la Plana ==

Els seus objectius (Veu de la Plana, nº 1, 25 març [[1916]]): “Volem y desigem, dit en altres paraules, lo renaiximent de la grand familia valenciana, del grand [[Comunitat Valenciana|poble valenciá]]. Los que ací nos congreguem y acaronem dins d’aquesta societat que diem regionalista, com podriem anomenar autonomista o nacionalista, portem al cor empeltat l’amor a la nostra Terra, y l’odi africá al Centralisme; convençuts que d’ell brillen lo decaiment de la nostra raça y l’anemia moral del nostre poble”…”Aspirem a que la nostra llengua vernácula siga sola la parlada en la nostra llar; pels nostres camps y en les nostres viles; que siga ensenyada en les escoles publiques; en los instituts y universitats….”  

Els seus objectius (Veu de la Plana, nº 1, 25 març [[1916]]): “Volem y desigem, dit en altres paraules, lo renaiximent de la grand familia valenciana, del grand [[Comunitat Valenciana|poble valenciá]]. Los que ací nos congreguem y acaronem dins d’esta societat que diem regionalista, com podriem anomenar autonomista o nacionalista, portem al cor empeltat l’amor a la nostra Terra, y l’odi africá al Centralisme; convençuts que d’ell brillen lo decaiment de la nostra raça y l’anemia moral del nostre poble”…”Aspirem a que la nostra llengua vernácula siga sola la parlada en la nostra llar; pels nostres camps y en les nostres viles; que siga ensenyada en les escoles publiques; en los instituts y universitats….”  

El seu ideari: “Los nostres ideals” (Veu de la Plana, nº 1, 25 març [[1916]]): “Viure, resurgir, tornar a ser los valencians dins d’Espanya lo que fon la nostra Nació Valenciana en la quinzena centuria dins la grand Confederació Aragonesa….”  

El seu ideari: “Los nostres ideals” (Veu de la Plana, nº 1, 25 març [[1916]]): “Viure, resurgir, tornar a ser los valencians dins d’Espanya lo que fon la nostra Nació Valenciana en la quinzena centuria dins la grand Confederació Aragonesa….”  

En [[Castelló]] ([[1919]]-[[1936]]), n’hi havien tres corrents respecte a la nostra llengua, per una banda, estava Josep Nebot, donant preeminencia al castellà com a “llengua culta”, per un atra, Salvador Guinot, en ideés unitaristes entre el [[valencià]] i el [[català]], encara que no l’impedix posicionar-se contra l’atropell que considera es l’unificacio ortografica i totes les propostes llingüistiques de Pompeu Fabra, i finalment, Gaetà Huguet, que defenía la valencianitat de la llengua.  

En [[Castelló]] ([[1919]]-[[1936]]), n’hi havien tres corrents respecte a la nostra llengua, per una banda, estava Josep Nebot, donant preeminencia al castellà com a “llengua culta”, per un atra, Salvador Guinot, en ideés unitaristes entre el [[valencià]] i el [[català]], encara que no l’impedix posicionar-se contra l’atropell que considera es l’unificacio ortografica i totes les propostes llingüistiques de Pompeu Fabra, i finalment, Gaetà Huguet, que defenía la valencianitat de la llengua.  

Del gran amor que tenia a la nostra llengua (la valenciana, no la de [[Barcelona]]) es espill la següent cita d’un escrit seu publicat en [[1920]], en el Bolletí de la Castellónenca, titulat “La nació valenciana”: “aquesta polida y gloriosa llengua nostra valenciana que al [[sigle XV]] era igualment entesa per tota la costa llevantina com [[França]], el [[Vaticà]], hon era parlada per lo sant Pare y sa cort, torna de nou a pujar al cel envolta en l’encens de les nostres esglesies per a pujar al cel en la mateixa llengua de mel que los angels parlen”…..”despertar a la estudiosa joventut valencianista per que batisca un trono d’amor a la gloriosa “Personalitat Valenciana” lliure de tuteles que, quand mes afines mes taquen y deshonren”.  

Del gran amor que tenia a la nostra llengua (la valenciana, no la de [[Barcelona]]) es espill la següent cita d’un escrit seu publicat en [[1920]], en el Bolletí de la Castellónenca, titulat “La nació valenciana”: “esta polida y gloriosa llengua nostra valenciana que al [[sigle XV]] era igualment entesa per tota la costa llevantina com [[França]], el [[Vaticà]], hon era parlada per lo sant Pare y sa cort, torna de nou a pujar al cel envolta en l’encens de les nostres esglesies per a pujar al cel en la mateixa llengua de mel que los angels parlen”…..”despertar a la estudiosa joventut valencianista per que batisca un trono d’amor a la gloriosa “Personalitat Valenciana” lliure de tuteles que, quand mes afines mes taquen y deshonren”.  

La Societat Castellónenca de Cultura es fundà en [[1919]], baix el nom en castellà de “Sociedad Castellónense de Cultura” (Gaetà s’encarregà de canviar-li el nom en valencià), sent sa primera junta: Salvador Guinot, com a president, Joan B. Carbó, vicepresident, Lluïs Revest, secretari i Ricart Carreras i Àngel Sánchez Gozalbo, vocals, despres entraren, '''Gaetà Huguet Breva''', Josep Pascual Tirado i V. Calduch. El primer bolleti aparegué en [[1920]] en una publicacio mensual, durant els primers anys. Gaetà, va ser soci fundador de l’Ateneu de [[Castellò]], instituint els primers cursets de [[valencià]].

La Societat Castellónenca de Cultura es fundà en [[1919]], baix el nom en castellà de “Sociedad Castellónense de Cultura” (Gaetà s’encarregà de canviar-li el nom en valencià), sent sa primera junta: Salvador Guinot, com a president, Joan B. Carbó, vicepresident, Lluïs Revest, secretari i Ricart Carreras i Àngel Sánchez Gozalbo, vocals, despres entraren, '''Gaetà Huguet Breva''', Josep Pascual Tirado i V. Calduch. El primer bolleti aparegué en [[1920]] en una publicacio mensual, durant els primers anys. Gaetà, va ser soci fundador de l’Ateneu de [[Castellò]], instituint els primers cursets de [[valencià]].