Canvis

1 byte afegit ,  18:38 19 set 2015
m
Llínea 2: Llínea 2:     
== Història i orígens ==
 
== Història i orígens ==
Els seus orígens se remonten a les viles gregues del [[sigle V a. C.|sigle V a. C.]] i apareixen en la zona del [[Lacio]] un sigle més tart. Estes propietats podien consistir en chicotetes facendes dependents de treball familiar o al contrari en grans propietats, en treballadors [[Esclavitut|esclaus]], o [[serf]]s. En els sigles II i I a. C. es produïx un creiximent econòmic i la gradual desaparició dels chicotets agricultors paralela a un significatiu aument dels latifundis. Açò repercutix positivament en les ''villae'', la part residencial de les quals passa a ser cada vegada més sofisticada i elegant constituint-se en magnífiques [[domus]]. Construïdes freqüentment entorn d'un [[pati]], començaven a ser edificades com cases de camp per als rics, sent cultivades per arrendataris i supervisades per un [[administrador]] (''vilicus''). La majoria d'estes construccions són abandonades a finals del [[sigle II]] d.C. i les que perduren són transformades de forma radical. Les causes són, fonamentalment, una reestructuració  de la producció motivat per la concentració de terres i la competència en la producció africana. A partir del [[sigle IV]] moltes se transformen en llocs de cult i algunes compaginen les dos funcions, constituint-se en un factor important de la cristianisació del món rural. En el vall del [[Guadalquivir]] perduren algunes viles fins al [[sigle VII]] transformades en iglésies cristianes. Les invasions bàrbares unides a un canvi en la cultura i en la propietat acaben en les últimes viles.
+
Els seus orígens se remonten a les viles gregues del [[sigle V a. C.|sigle V a. C.]] i apareixen en la zona del [[Lacio]] un sigle més tart. Estes propietats podien consistir en chicotetes facendes dependents de treball familiar o al contrari en grans propietats, en treballadors [[Esclavitut|esclaus]], o [[serf]]s. En els sigles II i I a. C. es produïx un creiximent econòmic i la gradual desaparició dels chicotets agricultors paralela a un significatiu aument dels latifundis. Açò repercutix positivament en les ''villae'', la part residencial de les quals passa a ser cada vegada més sofisticada i elegant constituint-se en magnífiques [[domus]].  
   −
'''La vila suburbanae''' (urbanes): Residència de l'aristocràcia [[Antiga Roma|romana]], té el seu orige el el palau [[helenístic]]. A partir del sigle I a.C. el peristil és l'espai dominant, desplaçant a l'atri. S'han trobat en la [[Campania]] i el [[Lacio]]. La millor conservada és La [[vila dels misteris]] en [[Pompeya]] del sigle II a.C. La viles suburbanae poden ser d'unes quantes classes: en atri; en atri i peristil, en peristil, en pabellons i en forma d'hemicicle o de "U".
+
Construïdes freqüentment entorn d'un [[pati]], començaven a ser edificades com cases de camp per als rics, sent cultivades per arrendataris i supervisades per un [[administrador]] (''vilicus''). La majoria d'estes construccions són abandonades a finals del [[sigle II]] d.C. i les que perduren són transformades de forma radical. Les causes són, fonamentalment, una reestructuració  de la producció motivat per la concentració de terres i la competència en la producció africana.
 +
 
 +
A partir del [[sigle IV]] moltes se transformen en llocs de cult i algunes compaginen les dos funcions, constituint-se en un factor important de la cristianisació del món rural. En el vall del [[Guadalquivir]] perduren algunes viles fins al [[sigle VII]] transformades en iglésies cristianes. Les invasions bàrbares unides a un canvi en la cultura i en la propietat acaben en les últimes viles.
 +
 
 +
'''La vila suburbanae''' (urbanes): Residència de l'aristocràcia [[Antiga Roma|romana]], té el seu orige el palau [[helenístic]]. A partir del sigle I a.C. el peristil és l'espai dominant, desplaçant a l'atri. S'han trobat en la [[Campania]] i el [[Lacio]]. La millor conservada és La [[vila dels misteris]] en [[Pompeya]] del sigle II a.C. La viles suburbanae poden ser d'unes quantes classes: en atri; en atri i peristil, en peristil, en pabellons i en forma d'hemicicle o de "U".
    
'''Les viles imperials''': Són edificacions a on residia l'emperador, per això estan ben protegides i la seua grandiositat i exquisita decoració donen mostres del poder imperial. Comencen a construir-se a partir del sigle I d.C. en l'arribada del nou règim.La més antiga de les conegudes és la de l'emperador [[Tiberi]] en Capri, construïda en una illa. La [[vila d'Adriano]] en Tívoli és una de les més impressionants i en ella es donen cabuda els monuments més representatius de l'imperi.
 
'''Les viles imperials''': Són edificacions a on residia l'emperador, per això estan ben protegides i la seua grandiositat i exquisita decoració donen mostres del poder imperial. Comencen a construir-se a partir del sigle I d.C. en l'arribada del nou règim.La més antiga de les conegudes és la de l'emperador [[Tiberi]] en Capri, construïda en una illa. La [[vila d'Adriano]] en Tívoli és una de les més impressionants i en ella es donen cabuda els monuments més representatius de l'imperi.
111 182

edicions