Els seus orígens se remonten a les viles gregues del [[sigle V a. C.|sigle V a. C.]] i apareixen en la zona del [[Lacio]] un sigle més tart. Estes propietats podien consistir en chicotetes facendes dependents de treball familiar o al contrari en grans propietats, en treballadors [[Esclavitut|esclaus]], o [[serf]]s. En els sigles II i I a. C. es produïx un creiximent econòmic i la gradual desaparició dels chicotets agricultors paralela a un significatiu aument dels latifundis. Açò repercutix positivament en les ''villae'', la part residencial de les quals passa a ser cada vegada més sofisticada i elegant constituint-se en magnífiques [[domus]]. Construïdes freqüentment entorn d'un [[pati]], començaven a ser edificades com cases de camp per als rics, sent cultivades per arrendataris i supervisades per un [[administrador]] (''vilicus''). La majoria d'estes construccions són abandonades a finals del [[sigle II]] d.C. i les que perduren són transformades de forma radical. Les causes són, fonamentalment, una reestructuració de la producció motivat per la concentració de terres i la competència en la producció africana. A partir del [[sigle IV]] moltes se transformen en llocs de cult i algunes compaginen les dos funcions, constituint-se en un factor important de la cristianisació del món rural. En el vall del [[Guadalquivir]] perduren algunes viles fins al [[sigle VII]] transformades en iglésies cristianes. Les invasions bàrbares unides a un canvi en la cultura i en la propietat acaben en les últimes viles. | Els seus orígens se remonten a les viles gregues del [[sigle V a. C.|sigle V a. C.]] i apareixen en la zona del [[Lacio]] un sigle més tart. Estes propietats podien consistir en chicotetes facendes dependents de treball familiar o al contrari en grans propietats, en treballadors [[Esclavitut|esclaus]], o [[serf]]s. En els sigles II i I a. C. es produïx un creiximent econòmic i la gradual desaparició dels chicotets agricultors paralela a un significatiu aument dels latifundis. Açò repercutix positivament en les ''villae'', la part residencial de les quals passa a ser cada vegada més sofisticada i elegant constituint-se en magnífiques [[domus]]. Construïdes freqüentment entorn d'un [[pati]], començaven a ser edificades com cases de camp per als rics, sent cultivades per arrendataris i supervisades per un [[administrador]] (''vilicus''). La majoria d'estes construccions són abandonades a finals del [[sigle II]] d.C. i les que perduren són transformades de forma radical. Les causes són, fonamentalment, una reestructuració de la producció motivat per la concentració de terres i la competència en la producció africana. A partir del [[sigle IV]] moltes se transformen en llocs de cult i algunes compaginen les dos funcions, constituint-se en un factor important de la cristianisació del món rural. En el vall del [[Guadalquivir]] perduren algunes viles fins al [[sigle VII]] transformades en iglésies cristianes. Les invasions bàrbares unides a un canvi en la cultura i en la propietat acaben en les últimes viles. |