Diferència entre les revisions de "Arnadí"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
Llínea 1: Llínea 1:
 
[[Image:Arnadí.jpg|thumb|Arnadí]]
 
[[Image:Arnadí.jpg|thumb|Arnadí]]
L''''arnadí''' és un dels dolços més antics de la [[Comunitat Valenciana]]. També rep el nom de '''carabassa santa''' o '''moniato sant'''.<ref>{{DGLV|Arnadí}}</ref> Data dels sigles [[sigle IX|IX]]-[[sigle X|X]]. És tipicament valencià, en un nom intrigant i fascinant, ya que provablement "arnadi" és un vocable [[àrap]]. Sobretot el trobem en [[La Costera]], en [[La Ribera Alta]], en [[la Safor]] i en algunes comarques de [[Castelló]].
+
L''''arnadí''' és un dels dolços més antics de la [[Comunitat Valenciana]]. També rep el nom de '''carabassa santa''' o '''moniato sant'''.<ref>{{DGLV|Arnadí}}</ref> Data dels sigles [[sigle IX|IX]]-[[sigle X|X]].  
 +
 
 +
És tipicament valencià, en un nom intrigant i fascinant, ya que provablement "arnadi" és un vocable [[àrap]]. Era comú en les festes i els menjars familiars orgnisades pels [[moriscs]] valencians i, conten que, en l’expulsió de 1606 les dones preparaven ''arnadí'' en cantitat per al viage, donat que es un menjar molt nutritiu i consistent, pero aprofitaven per a amagar dins de la dolça piràmide les joyes i monedes d’or i plata per a evitar les possibles, i casi segures, rapinyes de l’[[Inquisició]].
 +
 
 +
Sobretot el trobem en [[La Costera]], en [[La Ribera Alta]], en [[la Safor]] i en algunes comarques de [[Castelló]].
  
 
És un dolç cassolà i tradicional, de color dorat, decorat en tocs blancs d'[[armela]] o de [[merengue]].  
 
És un dolç cassolà i tradicional, de color dorat, decorat en tocs blancs d'[[armela]] o de [[merengue]].  
Llínea 16: Llínea 20:
  
 
== Elaboració ==
 
== Elaboració ==
Es bull la carabassa o el moniato en la pell, despuix es pela i es tritura. Es posa al foc en un recipient junt al sucre, a on es cou durant un quart d'hora: mentres, cal remenejar-ho per a que no s'agarre. Després, esta massa es barreja en armeles, llima i canella, es remeneja be i s'ordena en forma de piramide en una cassola de fanc, com més alta millor.  
+
Es bull la carabassa o el moniato en la pell, despuix es pela i es tritura. Es posa al foc en un recipient junt al sucre, a on es cou durant un quart d'hora: mentres, cal remenejar-ho per a que no s'agarre. Despuix, esta massa es barreja en armeles, llima i canella, es remeneja be i s'ordena en forma de piràmide en una caçola de fanc, quan més alta millor.  
  
Per a acabar, s'encallen per damunt els pinyons i les armeles restants. I ara ya podem ficar-ho al fom a poca temperatura fins que estiga dorat. També el podem trobar adornat en [[merengue]].
+
Per a acabar, s'encallen per damunt els pinyons i les armeles restants. I ara ya podem ficar-ho al forn a poca temperatura fins que estiga dorat. També el podem trobar adornat en [[merengue]]. Per a que estiga en son punt, el pastiç te que adquirir un color dorat i brillant.
  
Podem trobar l'arnadi fet exclusivament de carabassa o de moniato, o d'abdos confitures mesclades.
+
Podem trobar l'arnadí fet exclusivament de [[carabassa]] o de [[moniato]], o d'abdós confitures mesclades.
També és conegut en els noms de "carabassa santa" i "moniato sant", en [[Vall d'Uxó]] i [[Guadassuar]], respectivament.
+
També és conegut en els noms de ''carabassa santa'' i ''moniato sant'', en [[Vall d'Uxó]] i [[Guadassuar]], respectivament.
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==

Revisió de 12:15 17 abr 2016

Arnadí

L'arnadí és un dels dolços més antics de la Comunitat Valenciana. També rep el nom de carabassa santa o moniato sant.[1] Data dels sigles IX-X.

És tipicament valencià, en un nom intrigant i fascinant, ya que provablement "arnadi" és un vocable àrap. Era comú en les festes i els menjars familiars orgnisades pels moriscs valencians i, conten que, en l’expulsió de 1606 les dones preparaven arnadí en cantitat per al viage, donat que es un menjar molt nutritiu i consistent, pero aprofitaven per a amagar dins de la dolça piràmide les joyes i monedes d’or i plata per a evitar les possibles, i casi segures, rapinyes de l’Inquisició.

Sobretot el trobem en La Costera, en La Ribera Alta, en la Safor i en algunes comarques de Castelló.

És un dolç cassolà i tradicional, de color dorat, decorat en tocs blancs d'armela o de merengue.

Ingredients

S'elabora en els components següents:

Elaboració

Es bull la carabassa o el moniato en la pell, despuix es pela i es tritura. Es posa al foc en un recipient junt al sucre, a on es cou durant un quart d'hora: mentres, cal remenejar-ho per a que no s'agarre. Despuix, esta massa es barreja en armeles, llima i canella, es remeneja be i s'ordena en forma de piràmide en una caçola de fanc, quan més alta millor.

Per a acabar, s'encallen per damunt els pinyons i les armeles restants. I ara ya podem ficar-ho al forn a poca temperatura fins que estiga dorat. També el podem trobar adornat en merengue. Per a que estiga en son punt, el pastiç te que adquirir un color dorat i brillant.

Podem trobar l'arnadí fet exclusivament de carabassa o de moniato, o d'abdós confitures mesclades. També és conegut en els noms de carabassa santa i moniato sant, en Vall d'Uxó i Guadassuar, respectivament.

Referències