Diferència entre les revisions de "Tren"
m (Text reemplaça - 'pasat' a 'passat') |
|||
(No es mostren 4 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
Llínea 2: | Llínea 2: | ||
Un '''tren''' està compost per una série de [[vagó|vagons]] o coches, acoplats entre si i remolcats per una [[locomotora]], o be per coches autopropulsats. Generalment circulen sobre carrils permanents per al [[transport]] de mercaderies o pasajers d'un lloc a atre. No obstant, també existixen trens de carretera. El [[ferrocarril]] pot anar per carrils (trens convencionals) o atres vies destinades i disenyades per a la levitació magnètica. Poden tindre una o vàries [[locomotora|locomotores]], podent estar acoplades en cap o en configuració push pull (una en el cap i atra en la coa) i vagons, o ser automotors, en cas del qual els coches (tots o alguns o soles u) són autopropulsats. Varia llavors la manera de propulsió dels trens, principalment segons sa utilizació. | Un '''tren''' està compost per una série de [[vagó|vagons]] o coches, acoplats entre si i remolcats per una [[locomotora]], o be per coches autopropulsats. Generalment circulen sobre carrils permanents per al [[transport]] de mercaderies o pasajers d'un lloc a atre. No obstant, també existixen trens de carretera. El [[ferrocarril]] pot anar per carrils (trens convencionals) o atres vies destinades i disenyades per a la levitació magnètica. Poden tindre una o vàries [[locomotora|locomotores]], podent estar acoplades en cap o en configuració push pull (una en el cap i atra en la coa) i vagons, o ser automotors, en cas del qual els coches (tots o alguns o soles u) són autopropulsats. Varia llavors la manera de propulsió dels trens, principalment segons sa utilizació. | ||
− | Segons el [[R.I.T.O.]] (Reglament Intern Tècnic Operatiu): «als efectes de la circulació per las seccions de bloqueig se denomina tren a tota locomotora sola o acoplada, autovies, coches-motors i tot allò que se li entregue una | + | Segons el [[R.I.T.O.]] (Reglament Intern Tècnic Operatiu): «als efectes de la circulació per las seccions de bloqueig se denomina tren a tota locomotora sola o acoplada, autovies, coches-motors i tot allò que se li entregue una Orde de Partida». |
− | Pot quedar en això la | + | Pot quedar en això la classificació dels trens en dos categorias generals: els impulsats per un [[motor]] i aquells d'[[impuls electromagnètic]], que encara s'encontren en fase experimental. Encara esta catalogació varia segons les circunstàncies i la tecnologia amprada en la motorisació del tren, ya que el tren ha passat per moltes facetes d'avanç en l'història mundial, e inclús ha tengut una gran influència en el desenroll de moltes societats al voltant del [[Terra|globo]], el seu us i importància varia segons l'época en que es situa l'anàlisis. El tren ha format part esencial de moltes nacions i presentant una gran ventaja en cuestió d'industrialisació, en comparació en països que el tingueren o s'han vist sense este [[mig de transport]] inclús en la seua història. |
− | Lo ferrocarril, és sense dubte, una de les formes de transport, més importants, significatives, i vitals, degut l'impacte que ha | + | Lo ferrocarril, és sense dubte, una de les formes de transport, més importants, significatives, i vitals, degut l'impacte que ha tengut a lo llarc de l'història de l'humanitat, des de la seua més primitiva i inicial versió en els temps de la seua invenció, fins la [[revolució industrial]], ajudant aixina a poder transportar multituts de persones, materials, i productes de manera pràctica, segura, i eficient. |
==Referències== | ==Referències== | ||
− | + | * [https://dle.rae.es/tren RAE. «tren. Diccionario de la lengua española. Edición del Tricentenario] | |
+ | * [http://www.tubularrail.com/ Carril tubular] | ||
+ | * [https://elpais.com/diario/2007/11/07/futuro/1194390004_850215.html El Pais. Alta Velocidad] | ||
+ | * [http://www.acsa2000.net/press/borderlineacsa.pdf Linea Acsa] | ||
+ | |||
+ | == Bibliografia == | ||
+ | |||
+ | * C. Hamilton Ellis. Historia de los trenes. Ediciones R. Torres. | ||
+ | * Thiollet, Jean-Pierre. Rêves de trains. Anagramme Ed. ISBN 2-914571-24-0 | ||
[[Categoria:Transport]] | [[Categoria:Transport]] | ||
[[Categoria:Ferrocarril]] | [[Categoria:Ferrocarril]] |
Última revisió del 15:23 28 jul 2023
Un tren està compost per una série de vagons o coches, acoplats entre si i remolcats per una locomotora, o be per coches autopropulsats. Generalment circulen sobre carrils permanents per al transport de mercaderies o pasajers d'un lloc a atre. No obstant, també existixen trens de carretera. El ferrocarril pot anar per carrils (trens convencionals) o atres vies destinades i disenyades per a la levitació magnètica. Poden tindre una o vàries locomotores, podent estar acoplades en cap o en configuració push pull (una en el cap i atra en la coa) i vagons, o ser automotors, en cas del qual els coches (tots o alguns o soles u) són autopropulsats. Varia llavors la manera de propulsió dels trens, principalment segons sa utilizació.
Segons el R.I.T.O. (Reglament Intern Tècnic Operatiu): «als efectes de la circulació per las seccions de bloqueig se denomina tren a tota locomotora sola o acoplada, autovies, coches-motors i tot allò que se li entregue una Orde de Partida».
Pot quedar en això la classificació dels trens en dos categorias generals: els impulsats per un motor i aquells d'impuls electromagnètic, que encara s'encontren en fase experimental. Encara esta catalogació varia segons les circunstàncies i la tecnologia amprada en la motorisació del tren, ya que el tren ha passat per moltes facetes d'avanç en l'història mundial, e inclús ha tengut una gran influència en el desenroll de moltes societats al voltant del globo, el seu us i importància varia segons l'época en que es situa l'anàlisis. El tren ha format part esencial de moltes nacions i presentant una gran ventaja en cuestió d'industrialisació, en comparació en països que el tingueren o s'han vist sense este mig de transport inclús en la seua història.
Lo ferrocarril, és sense dubte, una de les formes de transport, més importants, significatives, i vitals, degut l'impacte que ha tengut a lo llarc de l'història de l'humanitat, des de la seua més primitiva i inicial versió en els temps de la seua invenció, fins la revolució industrial, ajudant aixina a poder transportar multituts de persones, materials, i productes de manera pràctica, segura, i eficient.
ReferènciesEditar
BibliografiaEditar
- C. Hamilton Ellis. Historia de los trenes. Ediciones R. Torres.
- Thiollet, Jean-Pierre. Rêves de trains. Anagramme Ed. ISBN 2-914571-24-0