Diferència entre les revisions de "Vicente Rojo Lluch"
mSense resum d'edició |
Text reemplaça - ' anomenada ' a ' nomenada ' |
||
| (No es mostren 5 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
'''Vicente Rojo Lluch''' ([[La Font de la Figuera]], [[8 d'octubre]] de [[1894]] - [[Madrit]], [[14 d'octubre]] de [[1966]]) | [[Archiu:General Vicente Rojo.jpg|250px|miniaturadeimagen|Vicente Rojo durant la Guerra Civil]] | ||
'''Vicente Rojo Lluch''' ([[La Font de la Figuera]], [[8 d'octubre]] de [[1894]] - [[Madrit]], [[14 d'octubre]] de [[1966]]), també conegut com el '''General Rojo''', fon un militar [[Valencians|valencià]] cap de l'Estat Major de l'Eixèrcit [[II República Espanyola|republicà]] durant la [[Guerra Civil Espanyola]]. | |||
És conegut per la seua participació al front de les forces del bando republicà durant la Guerra Civil Espanyola en la defensa de [[Madrit]], aixina com en la planificació operativa de la [[Batalla de l'Ebre]], (ocupant ya el lloc de General de l'Estat Major), la Brunete, i finalment el Pla P. | És conegut per la seua participació al front de les forces del bando republicà durant la Guerra Civil Espanyola en la defensa de [[Madrit]], aixina com en la planificació operativa de la [[Batalla de l'Ebre]], (ocupant ya el lloc de General de l'Estat Major), la Brunete, i finalment el Pla P. | ||
A pesar d'estar en el bando republicà, ell mateixa es va definir com a catòlic, apostòlic i romà. En finalisar la Guerra va estar exiliat en diversos | A pesar d'estar en el bando republicà, ell mateixa es va definir com a catòlic, apostòlic i romà. En finalisar la Guerra va estar exiliat en diversos països: [[França]], [[Argentina]] i [[Bolívia]]. | ||
En l'any [[1957]] conseguix retornar de nou a [[Espanya]] i és jujat per ''auxili a la rebelió'' i va perdre el càrrec militar. Va ser autor de diversos llibres relatius a la narració històrica de la Guerra Civil Espanyola, aixina com de l'entorn social que va rodejar al conflicte. Durant la seua vida, abans i | En l'any [[1957]] conseguix retornar de nou a [[Espanya]] i és jujat per ''auxili a la rebelió'' i va perdre el càrrec militar. Va ser autor de diversos llibres relatius a la narració històrica de la Guerra Civil Espanyola, aixina com de l'entorn social que va rodejar al conflicte. Durant la seua vida, abans i despuix de la guerra, va eixercir de professor i va publicar diversos llibres especialisats en diversos camps de la ciència militar. | ||
== Cites en quan a la bandera == | == Cites en quan a la bandera == | ||
El Tinent General Vicente Rojo, encarregat de la defensa de Madrit, en [[1937]] escrivia lo següent sobre la bandera de la II República: | El Tinent General Vicente Rojo, encarregat de la defensa de Madrit, en l'any [[1937]] escrivia lo següent sobre la bandera de la II República: | ||
{{Cita|La qüestió de la bandera és un dels motius que estúpidament dividixen als espanyols i que té el seu orige en la conducta mesquínament partidària dels nostres polítics. El canvi de la Bandera fet per la República va constituir un greu erro:}} | {{Cita|La qüestió de la bandera és un dels motius que estúpidament dividixen als espanyols i que té el seu orige en la conducta mesquínament partidària dels nostres polítics. El canvi de la Bandera fet per la República va constituir un greu erro:}} | ||
| Llínea 17: | Llínea 18: | ||
{{Cita|En canvi la bandera bicolor com a ensenya nacional va ser creada per les Corts espanyoles en plena efusió de lliberalisme, constitucionalisme i democràcia. Es varen prendre colors espanyols que venia usant tradicionalment la Marina de guerra que varen donar to als guions reals dels Reis Catòlics (roig) i de Carles I (groc); que eren també els colors d'una ensenya tradicional en Aragó, Catalunya i Valéncia. El poble no anhelava incorporar a la bandera el color morat de Castella. No podia anhelar-ho perque la massa del poble espanyol ignorava que el morat fora el color de Castella...}} | {{Cita|En canvi la bandera bicolor com a ensenya nacional va ser creada per les Corts espanyoles en plena efusió de lliberalisme, constitucionalisme i democràcia. Es varen prendre colors espanyols que venia usant tradicionalment la Marina de guerra que varen donar to als guions reals dels Reis Catòlics (roig) i de Carles I (groc); que eren també els colors d'una ensenya tradicional en Aragó, Catalunya i Valéncia. El poble no anhelava incorporar a la bandera el color morat de Castella. No podia anhelar-ho perque la massa del poble espanyol ignorava que el morat fora el color de Castella...}} | ||
{{Cita|Els republicans de la I República varen voler introduir la seua bandera partidària i varen crear la bandera | {{Cita|Els republicans de la I República varen voler introduir la seua bandera partidària i varen crear la bandera nomenada republicana. Esta no va aplegar a tindre estat oficial i ni tan sols es va popularisar. Va nàixer, segons Castelar (últim President de la I República), en l'Universitat de Barcelona, fonent tres colors de tres facultats. No va poder puix tindre eixa bandera un orige més arbitrari. Per això no va aplegar a ser bandera oficial, ni nacional, ni popular. Els primers republicans, més sensats que els segons, no varen impondre el canvi.}} | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||