Diferència entre les revisions de "Triàngul"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| (No es mostren 12 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[File:PerimetarA.svg|thumb|right|190px|Triàngul en a, b i c com a costats i A, B i C com a | [[File:PerimetarA.svg|thumb|right|190px|Triàngul en a, b i c com a costats i A, B i C com a vèrtiços. ]] | ||
[[Archiu:Triangle illustration.svg|thumb|El triángulo es un polígon de tres costats.]] | |||
Un '''triàngul''' és una figura [[geometria|geomètrica]] que consta de tres costats, que són tres [[segment|segments]] d'una [[recta]] i tres [[vèrtiç|vèrtiços]]. Els triànguls són la base de la [[trigonometria]]. | Un '''triàngul''' és una figura [[geometria|geomètrica]] que consta de tres costats, que són tres [[segment|segments]] d'una [[recta]] i tres [[vèrtiç|vèrtiços]]. Els triànguls són la base de la [[trigonometria]]. | ||
Els punts comuns a cada parell de segments es denominen [[vèrtiç (geometria)|vèrtiços del triàngul]] i els segments de recta determinats són els costats del triàngul. Dos costats contigus formen un dels ànguls interiors del triàngul. Un triàngul és una figura estrictament convexa. | Els punts comuns a cada parell de segments es denominen [[vèrtiç (geometria)|vèrtiços del triàngul]] i els segments de recta determinats són els costats del triàngul. Dos costats contigus formen un dels ànguls interiors del triàngul. Un triàngul és una figura estrictament convexa. | ||
Un triàngul té tres ànguls interiors, tres parells congruents d'ànguls exteriors | Un triàngul té tres ànguls interiors, tres parells congruents d'ànguls exteriors.En cada vèrtiç apareixen dos ànguls exteriors congruents tres costats i tres vèrtiços entre atres elements. | ||
Si està contingut en una superfície [[pla (geometria)|plana]] es denomina ''triàngul'', o ''trígono'', un nom menys comú per a este tipo de polígons. Si està contingut en una superfície [[esfera|esfèrica]] es denomina | Si està contingut en una superfície [[pla (geometria)|plana]] es denomina '''triàngul''', o '''trígono''', un nom menys comú per a este tipo de polígons. Si està contingut en una superfície [[esfera|esfèrica]] es denomina [[triàngul esfèric]]. Representat, en [[cartografia]], sobre la superfície terrestre, es diu '''triàngul geodèsic'''. | ||
== Elements == | |||
[[Archiu:Triangle.Labels.svg|300px|thumb|Triángulo: '''ABC'''. Costats: ''a'', ''b'', ''c''. Ànguls: <math>\widehat{\alpha}, \widehat{\beta}, \widehat{\gamma} \,</math>.]] | |||
=== Vèrtiços === | |||
Un vèrtiç és qualsevol dels tres punts, no colineals al mateix temps, que determinen un triàngul.Tal com els vèrtiços d'un polígon, solen ser denotats per lletres llatines mayúscules: '''''A''''', ''''' B''''', '''''C''''',...''. Si AB +BC = AC no existix triàngul que determinaren A, B, i C. | |||
Un triàngul es nomena llavors com qualsevol atre polígon, designant successivament els seus vèrtiços, per eixemple '''''ABC'''''. | |||
En el cas del triàngul, els vèrtiços poden donar-se en qualsevol orde, perque qualsevol de les 6 maneres possibles ('''''ABC''''', '''''ACB''''', '''''BAC''''', '''''BCA''''', '''''CAB''''', '''''CBA'''''), correspon a un recorregut del seu perímetro. Açò ya no és cert per a polígons en més vèrtiços. | |||
=== Costats === | |||
Cada parell de vèrtiços determina un segment, que es coneix com a costat del triàngul. No interessa l'orde dels vèrtiços per a nomenar un costat de modo AB, BA nomenen a un mateix costat. | |||
Els costats del triàngul es denoten, com tots els segments, pels seus extrems: '''''AB''''', '''''BC''''' i '''''AC'''''. | |||
Per a nomenar la ''llongitut'' d'un costat, en general s'utilisa el nom del vèrtiç opost, convertit a minúscula llatina: '''a''' per a '''''BC''''', '''b''' para '''''AC''''', '''c''' per a '''''AB'''''. | |||
La suma dels costats d'un triàngul es coneix com a '''perímetro''', denotat per ''p'' o 2''s''; complix l'equació p = 2s = *AB+*BC+CA | |||
=== Ànguls === | |||
Cada parell de costats en orige comú el vèrtiç d'un triàngul i que contenen dos d'eixos costats concurrents es diu '''àngul''' del triàngul o -ocasionalment- àngul interior- | |||
La notació general per a l'àngul entre dos segments '''''OP''''' i '''''OQ''''' prolongats i que concorren en l'extrem '''''O''''' és <math>\widehat{POQ} .\,</math> | |||
== Vore també == | |||
* [[Relacions mètriques en el triàngul]] | |||
* [[Congruència de triànguls]] | |||
* [[Triànguls semblants]] | |||
* [[Altura d'un triàngul]] | |||
* [[Teorema de l'altura]] (''per a triànguls rectànguls'') | |||
* [[Vèrtiç (geometria)|Vèrtiç]] | |||
* [[Teorema de Pitàgores]] | |||
* [[Teorema d'@Tales]] | |||
* [[Teorema del catet]] | |||
* [[Teorema del sen]] | |||
* [[Teorema de l'coseno]] | |||
* [[Teorema de Apolonio]] (teorema de les mijanes) | |||
* [[Teorema de Ceva]] | |||
* [[Teorema de Routh]] | |||
* [[Recta de Euler]] | |||
* [[Anex:Equacions de figures geomètriques]] | |||
* [[Fòrmula de Herón]] | |||
* [[Catet]] | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
[[Categoria:Geometria]] | [[Categoria:Geometria]] | ||
[[Categoria:Trigonometria]] | [[Categoria:Trigonometria]] | ||
{{Traduït de|es|Triángulo}} | {{Traduït de|es|Triángulo}} | ||