Diferència entre les revisions de "Vèrtiç geodèsic"
Pàgina nova, en el contingut: «thumb|200pxVèrtiç geodèsic en el cim de [[Cap Mijà (Rascafría)|Cap Mijà (Espanya).]] Archiu:Se%C3%B1al v%C3%A9rti...» |
Sense resum d'edició |
||
| (No se mostren 6 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Archiu:Cabeza Mediana cima.JPG|thumb| | [[Archiu:Cabeza Mediana cima.JPG|thumb|250px|Vèrtiç geodèsic en el cim de [[Cap Mijà (Rascafría)|Cap Mijà]] ([[Espanya]]).]] | ||
[[Archiu:Se%C3%B1al v%C3%A9rtice geod%C3%A9sico.jpeg|thumb|200pxSenyal d'un vèrtiç geodèsic|.]] | [[Archiu:Se%C3%B1al v%C3%A9rtice geod%C3%A9sico.jpeg|thumb|200pxSenyal d'un vèrtiç geodèsic|.]] | ||
[[Archiu:ValenciaTorreTriang.JPG|thumb| | [[Archiu:ValenciaTorreTriang.JPG|thumb|250px|Vèrtiç geodèsic en la Torre del Micalet, Valéncia ]] | ||
Un '''vèrtiç o punt geodèsic''' és un punt senyalisat que indica una posició geogràfica exacta conformant una ret de [[triangulació]] en atres vèrtiços geodèsics. | Un '''vèrtiç o punt geodèsic''' és un punt senyalisat que indica una posició geogràfica exacta conformant una ret de [[triangulació]] en atres vèrtiços geodèsics. | ||
La posició exacta dels vèrtiços servix per a ajudar a elaborar mapes [[topogràfics]] a escala, tant nacionals com a regionals. | La posició exacta dels vèrtiços servix per a ajudar a elaborar mapes [[topogràfics]] a escala, tant nacionals com a regionals. | ||
En [[Espanya]] hi ha uns | En [[Espanya]] hi ha uns 11000 vèrtiços que solen estar formats per un pilar de 120 centímetros d'altura i 30 de diàmetro sustentat en una base cúbica de formigó, tot això pintat de blanc. Normalment estan en llocs alts i rebujats des d'els que es poden divisar atres punts similars, per lo que solen estar en parages que posseïxen bones vistes panoràmiques. Des de l'any [[1975]] estan protegits per la Llei sobre Senyals Geodèsiques i Geofísiques. | ||
La ret espanyola de vèrtiços geodèsics es dividia en tres categories: de primer, segon i tercer orde. La de primer orde estava formada per triànguls de costats entre 30 i 70 quilómetros. En la de segon orde, recolzada en la de primer orde, els costats dels triànguls variaven entre els 10 i els 25 quilómetros. La ret de tercer orde tenia costats de 5 a 10 quilómetros. Tots els vèrtiços de les rets més grans són a la seua volta vèrtiços de les més menudes. | La ret espanyola de vèrtiços geodèsics es dividia en tres categories: de primer, segon i tercer orde. La de primer orde estava formada per triànguls de costats entre 30 i 70 quilómetros. En la de segon orde, recolzada en la de primer orde, els costats dels triànguls variaven entre els 10 i els 25 quilómetros. La ret de tercer orde tenia costats de 5 a 10 quilómetros. Tots els vèrtiços de les rets més grans són a la seua volta vèrtiços de les més menudes. | ||
Des de mitan dels anys 1970 les rets geodèsiques espanyoles varen canviar la seua estructura per a passar a estar formada esta volta per dos categories. La Ret de Primer Orde, formada per vèrtiços de l'antiga ret de primer orde en un total d'uns 680 vèrtiços, i la Ret d'Orde Inferior (ROI), formada per les antigues rets de segon i tercer orde; els vèrtiços de la ret de primer orde formaven part, a la seua volta, de la | Des de mitan dels [[anys 1970]] les rets geodèsiques espanyoles varen canviar la seua estructura per a passar a estar formada esta volta per dos categories. La Ret de Primer Orde, formada per vèrtiços de l'antiga ret de primer orde en un total d'uns 680 vèrtiços, i la Ret d'Orde Inferior (ROI), formada per les antigues rets de segon i tercer orde; els vèrtiços de la ret de primer orde formaven part, a la seua volta, de la ROI. | ||
Posteriorment i gràcies a l'aparició de l'observació geodèsica per tècniques espacials, en concret el GPS, es va materialisar una nova ret recolzada en | Posteriorment i gràcies a l'aparició de l'observació geodèsica per tècniques espacials, en concret el GPS, es va materialisar una nova ret recolzada en els 1200 vèrtiços de la ROI i uniformement distribuïda per tota Espanya. Esta ret va passar a cridar-se Ret Geodèsica Nacional per Tècniques Espacials (REGENTE). | ||
En l'actualitat | En l'actualitat l'[[Direcció general de l'Institut Geogràfic Nacional|Institut Geogràfic Nacional]] ha desplegat una nova ret d'observació contínua tant GPS com GLONASS o Galileo; és l'anomenada Ret d'Estacions de Referència GNSS (ERGNSS) les senyes de la qual són disponibles de forma gratuïta tant en temps real com post-procés. Algunes d'estes estacions pertanyen a la seua volta a rets internacionals com la ret d'estacions permanents de EUREF (EPN) o la ret del Servici Internacional GNSS (IGS). | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
| Llínea 27: | Llínea 27: | ||
{{ORDENAR:Vèrtiç geodèsic}} | {{ORDENAR:Vèrtiç geodèsic}} | ||
[[Categoria:Geografia]] | |||
[[Categoria:Vèrtiços geodèsics]] | [[Categoria:Vèrtiços geodèsics]] | ||
{{Traduït de|es|Vértice geodésico}} | {{Traduït de|es|Vértice geodésico}} | ||
