Diferència entre les revisions de "Dialectes del castellà en Espanya"

m (Text reemplaça - ' mitan del ' a ' mitan ')
 
(No es mostren 4 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
 
[[Archiu:Español España dialectos.png|thumb|370px|Dialectes i accents del [[idioma espanyol|espanyol]] en [[Espanya]].]]
 
[[Archiu:Español España dialectos.png|thumb|370px|Dialectes i accents del [[idioma espanyol|espanyol]] en [[Espanya]].]]
 
[[Archiu:Español.PNG|thumb|370px|
 
[[Archiu:Español.PNG|thumb|370px|
{{Llegenda|#*FFA500|Groc ataronjat - Parles del nort en contacte en una atra llengua}}
+
{{Leyenda|#*FFA500|Groc ataronjat - Parles del nort en contacte en una atra llengua}}
{{Llegenda|#*FFD700|Groc mostaça - Reste de parles castellanes del nort}}
+
{{Leyenda|#*FFD700|Groc mostaça - Reste de parles castellanes del nort}}
{{Llegenda|#*FFFF00|Groc chilló - Parles de transició del sur}}
+
{{Leyenda|#*FFFF00|Groc chilló - Parles de transició del sur}}
{{Llegenda|#F0I68C|Groc pàlit - Dialecte andalús}}
+
{{Leyenda|#F0I68C|Groc pàlit - Dialecte andalús}}
 
+
]]
Dins del [[idioma espanyol]] parlat en [[Espanya]] es considera que existixen dos grans [[dialecte|àrees dialectals]]: les varietats septentrionals i les meridionals. No obstant, en les àrees urbanes els dialectes són menys patents, la [[alfabetisació]] de la població, el desenroll i l'expansió dels [[mijos de comunicació]], especialment els parlats (televisió i ràdio), i la profusió de la [[lliteratura]] des de mitan del [[sigle XX]] han fet que cada volta siga més freqüent l'us d'un espanyol peninsular comú front als dialectes regionals, especialment en les ciutats.
 
 
 
 
 
 
 
  
 +
Dins del [[idioma espanyol]] parlat en [[Espanya]] es considera que existixen dos grans [[dialecte|àrees dialectals]]: les varietats septentrionals i les meridionals. No obstant, en les àrees urbanes els dialectes són menys patents, la [[alfabetisació]] de la població, el desenroll i l'expansió dels [[mijos de comunicació]], especialment els parlats (televisió i ràdio), i la profusió de la [[lliteratura]] des de mitan [[sigle XX]] han fet que cada volta siga més freqüent l'us d'un espanyol peninsular comú front als dialectes regionals, especialment en les ciutats.
  
 
== Vore també ==
 
== Vore també ==
 
* [[Espanyol d'Espanya]]
 
* [[Espanyol d'Espanya]]
 +
{{Traduït de|es|Dialectos del castellano en España}}
 +
 +
[[Categoria:Llengües]]
 +
[[Categoria:Llingüística]]
 
[[Categoria:Dialectes del castellà en Espanya|0]]
 
[[Categoria:Dialectes del castellà en Espanya|0]]
{{Traduït de|es|Dialectos del castellano en España}}
 

Última revisió del 20:43 21 feb 2019

Dialectes i accents del espanyol en Espanya.
     Groc ataronjat - Parles del nort en contacte en una atra llengua      Groc mostaça - Reste de parles castellanes del nort      Groc chilló - Parles de transició del sur      Groc pàlit - Dialecte andalús

Dins del idioma espanyol parlat en Espanya es considera que existixen dos grans àrees dialectals: les varietats septentrionals i les meridionals. No obstant, en les àrees urbanes els dialectes són menys patents, la alfabetisació de la població, el desenroll i l'expansió dels mijos de comunicació, especialment els parlats (televisió i ràdio), i la profusió de la lliteratura des de mitan sigle XX han fet que cada volta siga més freqüent l'us d'un espanyol peninsular comú front als dialectes regionals, especialment en les ciutats.

Vore tambéEditar