Diferència entre les revisions de "Catedral de Granada"
Pàgina nova, en el contingut: «La '''Santa Iglésia Catedral Metropolitana de l'Encarnació de Granada''' és un temple catòlic de la ciutat espanyola de Granada, sèu de...» |
mSense resum d'edició |
||
| (No es mostren 4 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
La '''Santa Iglésia Catedral Metropolitana de l'Encarnació de Granada''' és un temple [[catòlic]] de la ciutat [[Espanya|espanyola]] de [[Granada]], sèu de la [[archidiòcesis de Granada|archidiòcesis de la ciutat]]. El temple és una de les obres cims | [[Archiu:Granada - Cathedral Front.jpg|397px|right]] | ||
La '''Santa Iglésia Catedral Metropolitana de l'Encarnació de Granada''' és un temple [[catòlic]] de la ciutat [[Espanya|espanyola]] de [[Granada]], sèu de la [[archidiòcesis de Granada|archidiòcesis de la ciutat]]. El temple és una de les obres cims de la [[Renaixença]] espanyola. | |||
== Història == | == Història == | ||
Durant el [[renaixença]], el [[Regne de Granada (Corona de Castella)|Regne de Granada]], de la mateixa manera que [[Galícia]], va conformar un centre artístic independent de l'estil predominant en el restant de la península, el [ | Durant el [[renaixença]], el [[Regne de Granada (Corona de Castella)|Regne de Granada]], de la mateixa manera que [[Galícia]], va conformar un centre artístic independent de l'estil predominant en el restant de la península, el [[herrerianisme]]. | ||
En el regnat de [[Carlos I d'Espanya]] es portaran a terme numeroses construccions en la ciutat de Granada, donada l'intenció del monarca en convertir a la urbs en el model de ciutat del [[sigle XVI]]. Aixina la construcció de la catedral de Granada serà coetànea a les del [[Palau de Carlos V|palau cristià de l'Alhambra]], la [[Universitat de Granada|Universitat]] i la [[cancelleria]]. | En el regnat de [[Carlos I d'Espanya]] es portaran a terme numeroses construccions en la ciutat de Granada, donada l'intenció del monarca en convertir a la urbs en el model de ciutat del [[sigle XVI]]. Aixina la construcció de la catedral de Granada serà coetànea a les del [[Palau de Carlos V|palau cristià de l'Alhambra]], la [[Universitat de Granada|Universitat]] i la [[cancelleria]]. | ||
[[ | El primer proyecte va ser encomanat en l'any [[1506]] a [[Enrique Egas]] que va concebre un temple d'estil [[Art gòtic|gòtic]], prenent com a model la [[Catedral de Toledo]]. Les obres varen començar, baix la direcció del propi Egas, en la colocació solemne de la primera pedra el [[25 de març]] de [[1523]]. No obstant, va ser [[Diego de Siloé]] qui, en l'any [[1529]], es va encarregar de les obres, que es conclouran en [[1563]], presentant un nou proyecte molt més ambiciós. L'autor va traçar les llínees renaixentistes de tot l'edifici sobre els fonaments [[Arquitectura gòtica|gòtics]], en [[girola]] i cinc [[nau (arquitectura)|naus]] en lloc de les tres habituals, combinant en la seua estructura elements d'atres órdens arquitectònics. | ||
En l'arribada de la política centralista de [[Felipe II d'Espanya|Felipe II]] i, especialment, en la [[expulsió dels morisco]]s de l'any [[1609]], la regió va perdre gran part de la seua força econòmica i va quedar relegada front a atres centres locals. No obstant, sí es va continuar desenrollant proyectes artístics d'importància. És el cas de la reforma de la frontera principal mampresa per [[Alonso Cano]] en [[1664]], en la que es varen introduir elements barrocs. | |||
En l'arribada de la política centralista de [[Felipe II d'Espanya|Felipe II]] i, especialment, en la [[expulsió dels morisco]]s de [[1609]], la regió va perdre gran part de la seua força econòmica i va quedar relegada front a atres centres locals. No obstant, sí es va continuar desenrollant proyectes artístics d'importància. És el cas de la reforma de la frontera principal mampresa per [[Alonso Cano]] en [[1664]], en la que es varen introduir elements barrocs. | |||
La magnificencia del proyecte haguera segut encara major si s'hagueren erigit les dos grans torres d'huitanta-un metros d'altura previstes en els plans. El proyecte no va ser terminat per diversos problemes, entre ells la mort de [[Alonso Cano]] en [[1667]], i atres econòmics, per lo que finalment, en [[1684]], la Catedral va quedar en una torre, formada solament per tres cossos en lloc dels sis prevists i en un total d'cinquenta-set metros d'altura. | La magnificencia del proyecte haguera segut encara major si s'hagueren erigit les dos grans torres d'huitanta-un metros d'altura previstes en els plans. El proyecte no va ser terminat per diversos problemes, entre ells la mort de [[Alonso Cano]] en [[1667]], i atres econòmics, per lo que finalment, en [[1684]], la Catedral va quedar en una torre, formada solament per tres cossos en lloc dels sis prevists i en un total d'cinquenta-set metros d'altura. | ||
En l'any [[1706]] [[Francisco d'Hurtado Esquerre]] i posteriorment el seu colaborador [[José Bada]] varen construir l'actual sagrari de la catedral. En ell, l'autor va trencar la seua tendència [[rococó]], respectant la sobrietat de llínees i l'estructura clàssica del restant del conjunt. | |||
En [[1706]] [[Francisco d'Hurtado Esquerre]] i posteriorment el seu colaborador [[José | |||
[[Categoria:Catedrals]] | |||
[[Categoria:Catedrals d'Espanya del sigle XVI|Granada]] | [[Categoria:Catedrals d'Espanya del sigle XVI|Granada]] | ||
[[Categoria:Catedrals renaixentistes d'Espanya|Granada]] | [[Categoria:Catedrals renaixentistes d'Espanya|Granada]] | ||