Diferència entre les revisions de "Civilisació minoica" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 11 edicions intermiges d'5 usuaris)

Llínea 1:

La '''cultura minoica''' és la primera cultura europea de la [[Edat del Coure]] i del [[Edat del Bronze|Bronze]], apareguda en l'illa de [[Creta]] entre els anys [[III mileni a. C.|3000]] i [[1450 a. C.|1450 a. C.]]

[[Archiu:Map Minoan Crete-es(1).svg|thumb|450px|Mapa dels principals jaciments minoics.]]

La '''cultura minoica''' és la primera cultura [[Europa|europea]] de l'[[Edat del Coure]] i del [[Edat del Bronze|Bronze]], apareguda en l'illa de [[Creta]] entre els anys [[III mileni a. C.|3000]] i [[1450 a. C.|1450 a. C.]]

El seu nom és producte de que el seu descobridor, el britànic [[Arthur Evans]] va relacionar el palau de [[Cnosos]], el més representatiu de la cultura, en el palau del rei [[Minos]] i la llegenda del [[Minotaure]].<ref>John Bennet, "Minoan civilization", ''[[Oxford Classical *Dictionary]]'', 3rd ed., p. 985.</ref> Will Durant es va referir a este periodo com «el primer ~~esclavó~~ en la cadena europea».<ref>Durant, ''The Life of Greece'' (''The Story of Civilization'' Part II, (New York: Simon & Schuster) 1939:11.</ref>

El seu nom és producte de que el seu descobridor, el britànic [[Arthur Evans]] va relacionar el palau de [[Cnosos]], el més representatiu de la cultura, en el palau del rei [[Minos]] i la llegenda del [[Minotaure]].<ref>John Bennet, "Minoan civilization", ''[[Oxford Classical Dictionary]]'', 3rd ed., p. 985.</ref> Will Durant es va referir a este periodo com «el primer eslavó en la cadena europea».<ref>Durant, ''The Life of Greece'' (''The Story of Civilization'' Part II, (New York: Simon & Schuster) 1939:11.</ref>

No es té notícia del [[gentilici]] en el qual es denominaven els minoics a sí mateixos. S'ha afirmat que el nom del lloc [[Antic Egipte|egipcíac]] 'Keftiu' ('''Káftiu''' ''kftiw'') i el [[llengües semítiques|semític]] 'Kaftor' o '[[Caphtor]]' i 'Kaptara' que es troben en els archius de [[Mari (ciutat)|Mari]] es referixen a l'illa de Creta; «no obstant, alguns fets coneguts sobre Caphtor/Keftiu poden ser identificats en Creta ~~només~~ en molta dificultat», observa John Strange.<ref>Strange, ''Caphtor/Keftiu: a new investigation'', 1980:125; strange reprints the source texts 16-112.</ref>

No es té notícia del [[gentilici]] en el qual es denominaven els minoics a sí mateixos. S'ha afirmat que el nom del lloc [[Antic Egipte|egipcíac]] 'Keftiu' (''Káftiu'' ''kftiw'') i el [[llengües semítiques|semític]] 'Kaftor' o '[[Caphtor]]' i 'Kaptara' que es troben en els archius de [[Mari (ciutat)|Mari]] es referixen a l'illa de Creta; «no obstant, alguns fets coneguts sobre Caphtor/Keftiu poden ser identificats en Creta a soles en molta dificultat», observa John Strange.<ref>Strange, ''Caphtor/Keftiu: a new investigation'', 1980:125; strange reprints the source texts 16-112.</ref>

En la ''[[Odissea]]'', composta varis centenars d'anys despuix de la destrucció de la civilisació minoica, [[Homer]] menciona entre els habitants de Creta als [[eteocretense]]s (verdaders cretenses),<ref>Homer, ''Odissea'' xix, 176.</ref> els qui podrien ser els descendents dels minoics.

En l'[[Odissea]], composta varis centenars d'anys despuix de la destrucció de la civilisació minoica, [[Homer]] menciona entre els habitants de Creta als [[eteocretense]]s (verdaders cretenses),<ref>Homer, ''Odissea'' xix, 176.</ref> els qui podrien ser els descendents dels minoics.

== Referències ==

== ~~Vínculs~~ externs ==

== Enllaços externs ==

* [http://web.archive.org/web/http://www.ou.edu/finearts/art/ahi4913/mapsandcharts/map2crete.gif Mapa de la Creta minoica] (en anglés)

[[Categoria:Història]]

[[Categoria:Civilisació minoica| ]]

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-La '''cultura minoica''' és la primera cultura europea de la [[Edat del Coure]] i del [[Edat del Bronze|Bronze]], apareguda en l'illa de [[Creta]] entre els anys [[III mileni a. C.|3000]] i [[1450 a. C.|1450 a. C.]]
+[[Archiu:Map Minoan Crete-es(1).svg|thumb|450px|Mapa dels principals jaciments minoics.]]
+La '''cultura minoica''' és la primera cultura [[Europa|europea]] de l'[[Edat del Coure]] i del [[Edat del Bronze|Bronze]], apareguda en l'illa de [[Creta]] entre els anys [[III mileni a. C.|3000]] i [[1450 a. C.|1450 a. C.]]
-El seu nom és producte de que el seu descobridor, el britànic [[Arthur Evans]] va relacionar el palau de [[Cnosos]], el més representatiu de la cultura, en el palau del rei [[Minos]] i la llegenda del [[Minotaure]].<ref>John Bennet, "Minoan civilization", ''[[Oxford Classical *Dictionary]]'', 3rd ed., p. 985.</ref> Will Durant es va referir a este periodo com «el primer esclavó en la cadena europea».<ref>Durant, ''The Life of Greece'' (''The Story of Civilization'' Part II, (New York: Simon & Schuster) 1939:11.</ref>
+El seu nom és producte de que el seu descobridor, el britànic [[Arthur Evans]] va relacionar el palau de [[Cnosos]], el més representatiu de la cultura, en el palau del rei [[Minos]] i la llegenda del [[Minotaure]].<ref>John Bennet, "Minoan civilization", ''[[Oxford Classical Dictionary]]'', 3rd ed., p. 985.</ref> Will Durant es va referir a este periodo com «el primer eslavó en la cadena europea».<ref>Durant, ''The Life of Greece'' (''The Story of Civilization'' Part II, (New York: Simon & Schuster) 1939:11.</ref>
-No es té notícia del [[gentilici]] en el qual es denominaven els minoics a sí mateixos. S'ha afirmat que el nom del lloc [[Antic Egipte|egipcíac]] 'Keftiu' ('''Káftiu''' ''kftiw'') i el [[llengües semítiques|semític]] 'Kaftor' o '[[Caphtor]]' i 'Kaptara' que es troben en els archius de [[Mari (ciutat)|Mari]] es referixen a l'illa de Creta; «no obstant, alguns fets coneguts sobre Caphtor/Keftiu poden ser identificats en Creta només en molta dificultat», observa John Strange.<ref>Strange, ''Caphtor/Keftiu: a new investigation'', 1980:125; strange reprints the source texts 16-112.</ref>
+No es té notícia del [[gentilici]] en el qual es denominaven els minoics a sí mateixos. S'ha afirmat que el nom del lloc [[Antic Egipte|egipcíac]] 'Keftiu' (''Káftiu'' ''kftiw'') i el [[llengües semítiques|semític]] 'Kaftor' o '[[Caphtor]]' i 'Kaptara' que es troben en els archius de [[Mari (ciutat)|Mari]] es referixen a l'illa de Creta; «no obstant, alguns fets coneguts sobre Caphtor/Keftiu poden ser identificats en Creta a soles en molta dificultat», observa John Strange.<ref>Strange, ''Caphtor/Keftiu: a new investigation'', 1980:125; strange reprints the source texts 16-112.</ref>
-En la ''[[Odissea]]'', composta varis centenars d'anys despuix de la destrucció de la civilisació minoica, [[Homer]] menciona entre els habitants de Creta als [[eteocretense]]s (verdaders cretenses),<ref>Homer, ''Odissea'' xix, 176.</ref> els qui podrien ser els descendents dels minoics.
+En l'[[Odissea]], composta varis centenars d'anys despuix de la destrucció de la civilisació minoica, [[Homer]] menciona entre els habitants de Creta als [[eteocretense]]s (verdaders cretenses),<ref>Homer, ''Odissea'' xix, 176.</ref> els qui podrien ser els descendents dels minoics.
 == Referències ==
 <references/>
-== Vínculs externs ==
+== Enllaços externs ==
 * [http://web.archive.org/web/http://www.ou.edu/finearts/art/ahi4913/mapsandcharts/map2crete.gif Mapa de la Creta minoica] (en anglés)
+[[Categoria:Història]]
 [[Categoria:Civilisació minoica| ]]