Diferència entre les revisions de "Freqüència"
mSense resum d'edició |
Text reemplaça - 'cridades' a 'nomenades' |
||
| (No es mostren 9 edicions intermiges d'5 usuaris) | |||
| Llínea 7: | Llínea 7: | ||
'''Freqüència''' és una magnitut que medix el número de repeticions per unitat de [[temps]] de qualsevol fenomen o succés periòdic. | '''Freqüència''' és una magnitut que medix el número de repeticions per unitat de [[temps]] de qualsevol fenomen o succés periòdic. | ||
Per a calcular la freqüència d'un succés, es contabilisen un número d'ocurrències d'est tenint en conte un interval temporal, | Per a calcular la freqüència d'un succés, es contabilisen un número d'ocurrències d'est tenint en conte un interval temporal, despuix estes repeticions es dividixen pel temps transcorregut. Segons el [[Sistema Internacional]] (SI), la freqüència es medix en [[hertzi|hertzis]] (Hz), en honor a [[Heinrich Rudolf Hertz]]. Un herzi és la freqüència d'un succés o fenomen repetit una volta per [[segon (unitat de temps)|segon]]. Aixina, un fenomen en una freqüència de dos herzis es repetix dos voltes per segon. Esta unitat es va cridar originalment «cicle per segon» (cps).<br /> | ||
Atres unitats per a indicar freqüències són revolucions per minut (rpm o '''r/min''' segons la notació del [[Sistema Internacional| SI]]. Les pulsacions del [[cor]] es medixen en [[Freqüència cardíaca|clapits per minut (lat/min)]] i el [[temps musical|''temps'' musical]] es medix en «polsos per minut» (bpm, de l'anglés “beats per minute”). | Atres unitats per a indicar freqüències són revolucions per minut (rpm o '''r/min''' segons la notació del [[Sistema Internacional| SI]]. Les pulsacions del [[cor]] es medixen en [[Freqüència cardíaca|clapits per minut (lat/min)]] i el [[temps musical|''temps'' musical]] es medix en «polsos per minut» (bpm, de l'anglés “beats per minute”). | ||
:<math>1 \,\mathrm{Hz} = \frac{1}{\mathrm{s}}</math> | :<math>1 \,\mathrm{Hz} = \frac{1}{\mathrm{s}}</math> | ||
Un método alternatiu per a calcular la freqüència és medir el temps entre dos repeticions ([[periodo d'oscilació|periodo]]) i | Un método alternatiu per a calcular la freqüència és medir el temps entre dos repeticions ([[periodo d'oscilació|periodo]]) i despuix calcular la freqüència (f) recíproca d'esta manera: | ||
:<math>f = \frac{n}{T}</math> | :<math>f = \frac{n}{T}</math> | ||
| Llínea 28: | Llínea 28: | ||
:<math>f = \frac{v}{\lambda}</math> | :<math>f = \frac{v}{\lambda}</math> | ||
Quan les ones viagen d'un mig a un atre, com per eixemple de [[aire]] a [[aigua]], la freqüència de l'ona es manté constant, canviant | Quan les ones viagen d'un mig a un atre, com per eixemple de [[aire]] a [[aigua]], la freqüència de l'ona es manté constant, canviant a soles la seua llongitut d'ona i la velocitat. | ||
== Freqüència de la corrent alterna == | == Freqüència de la corrent alterna == | ||
| Llínea 37: | Llínea 37: | ||
{{Leyenda|#E08000|100-127 V/50 Hz}}]] | {{Leyenda|#E08000|100-127 V/50 Hz}}]] | ||
En [[Europa]], [[Àsia]], [[Oceania]], [[Àfrica]] i gran part | En [[Europa]], [[Àsia]], [[Oceania]], [[Àfrica]] i gran part d'[[Amèrica del Sur]], la freqüència de [[corrent alterna]] per a us domèstic (en [[electrodomèstic]]s, etc.) és de 50 Hz. En canvi en [[Amèrica del Nort]] de 60 Hz. | ||
Per a determinar la freqüència de la corrent alterna produïda per un generador elèctric s'utilisa la següent equació: | Per a determinar la freqüència de la corrent alterna produïda per un generador elèctric s'utilisa la següent equació: | ||
| Llínea 75: | Llínea 75: | ||
La llum visible és una ona electromagnètica, que consistix en oscilacions elèctriques i camps magnètics que viagen per l'espai. La freqüència de l'ona determina el color: 4×10<sup>14</sup>Hz és la llum roja, 8×10<sup>14</sup>Hz és la llum violeta, i entre estos (en el ranc de 4-8×10<sup>14</sup>Hz) estan tots els atres colors del [[arc de Sant Martí]]. Una ona electromagnètica pot tindre una freqüència de menys de 4×10<sup>14</sup>Hz, pero no serà visible per a l'[[ull]] humà, tals ones es diuen [[infrarrojos]] (ANAR). Per a freqüències menors, l'ona es diu [[microones]], i en les freqüències encara més baixes tenim les ones de ràdio. De la mateixa manera, una ona electromagnètica pot tindre una freqüència major que 8×10<sup>14</sup>Hz, pero serà invisible per a l'ull humà, tals ones es diuen [[ultravioleta]] (UV). Les ones de freqüència major que el ultravioleta es diuen [[rajos X]], i en freqüències més altes encara trobem els [[rajos gamma]]. | La llum visible és una ona electromagnètica, que consistix en oscilacions elèctriques i camps magnètics que viagen per l'espai. La freqüència de l'ona determina el color: 4×10<sup>14</sup>Hz és la llum roja, 8×10<sup>14</sup>Hz és la llum violeta, i entre estos (en el ranc de 4-8×10<sup>14</sup>Hz) estan tots els atres colors del [[arc de Sant Martí]]. Una ona electromagnètica pot tindre una freqüència de menys de 4×10<sup>14</sup>Hz, pero no serà visible per a l'[[ull]] humà, tals ones es diuen [[infrarrojos]] (ANAR). Per a freqüències menors, l'ona es diu [[microones]], i en les freqüències encara més baixes tenim les ones de ràdio. De la mateixa manera, una ona electromagnètica pot tindre una freqüència major que 8×10<sup>14</sup>Hz, pero serà invisible per a l'ull humà, tals ones es diuen [[ultravioleta]] (UV). Les ones de freqüència major que el ultravioleta es diuen [[rajos X]], i en freqüències més altes encara trobem els [[rajos gamma]]. | ||
Totes estes ones, les ones de radi de baixa freqüència fins als rajos gamma d'alta freqüència, són fonamentalment les mateixes, i totes elles són | Totes estes ones, les ones de radi de baixa freqüència fins als rajos gamma d'alta freqüència, són fonamentalment les mateixes, i totes elles són nomenades [[radiació electromagnètica]]. Totes elles viagen a través del buit a la velocitat de la llum. | ||
Una atra característica d'una ona electromagnètica és la [[llongitut d'ona]]. La llongitut d'ona és inversament proporcional a la freqüència, per lo que una ona electromagnètica en una freqüència més alta té una llongitut d'ona més curta, i viceversa. | Una atra característica d'una ona electromagnètica és la [[llongitut d'ona]]. La llongitut d'ona és inversament proporcional a la freqüència, per lo que una ona electromagnètica en una freqüència més alta té una llongitut d'ona més curta, i viceversa. | ||
| Llínea 83: | Llínea 83: | ||
== Referències == | == Referències == | ||
<references /> | |||
* Adolphe Danhauser (auteur) et H. Rabaud (révision), Théorie de la musique, Lemoine, 1929 (1re éd. 1870), note (a), p. 119 apud Pierre | |||
* Schaeffer, Traité des objets musicaux : Essai interdisciplines, Paris, Seuil, 1977, 2e éd. (1re éd. 1966), 713 p., p. 164. | |||
* Schaeffer 1977 ; Laurent Demany, « Perception de la hauteur tonale », dans Botte & alii, Psychoacoustique et perception auditive, Paris, Tec & Doc, 1999. | |||
=== | === Bibliografia === | ||
* {{cita libro|autor = Ortega, Manuel R.|título = Lecciones de Física (4 volúmenes)|año = 1989-2006|editorial = Monytex|id = ISBN 84-404-4290-4, ISBN 84-398-9218-7, ISBN 84-398-9219-5, ISBN 84-604-4445-7|idioma=español}} | * {{cita libro|autor = Ortega, Manuel R.|título = Lecciones de Física (4 volúmenes)|año = 1989-2006|editorial = Monytex|id = ISBN 84-404-4290-4, ISBN 84-398-9218-7, ISBN 84-398-9219-5, ISBN 84-604-4445-7|idioma=español}} | ||
* {{cita libro|autor = Resnick,Robert & Krane, Kenneth S.|título = Physics|ubicación = New York|editorial = John Wiley & Sons|año = 2001|ISBN= 0-471-32057-9|idioma=inglés}} | * {{cita libro|autor = Resnick,Robert & Krane, Kenneth S.|título = Physics|ubicación = New York|editorial = John Wiley & Sons|año = 2001|ISBN= 0-471-32057-9|idioma=inglés}} | ||
* {{cita libro|autor = Serway, Raymond A.|coautores = Jewett, John W.|título = Physics for Scientists and Engineers|edición = 6ª|editorial = Brooks/Cole|año = 2004|isbn = 0-534-40842-7|idioma=inglés}} | * {{cita libro|autor = Serway, Raymond A.|coautores = Jewett, John W.|título = Physics for Scientists and Engineers|edición = 6ª|editorial = Brooks/Cole|año = 2004|isbn = 0-534-40842-7|idioma=inglés}} | ||
* {{cita libro|autor = Tipler, Paul A.|título = Física para la ciencia y la tecnología (2 volúmenes)|año = 2000|editorial = Barcelona: Ed. Reverté|id = ISBN 84-291-4382-3|idioma=español}} | * {{cita libro|autor = Tipler, Paul A.|título = Física para la ciencia y la tecnología (2 volúmenes)|año = 2000|editorial = Barcelona: Ed. Reverté|id = ISBN 84-291-4382-3|idioma=español}} | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| Llínea 102: | Llínea 100: | ||
[[Categoria:Física]] | [[Categoria:Física]] | ||
[[Categoria:Cinemàtica]] | |||
[[Categoria:Vibració mecànica]] | [[Categoria:Vibració mecànica]] | ||
[[Categoria: | [[Categoria:Magnituts físiques]] | ||
[[Categoria:Paràmetros de sò]] | [[Categoria:Paràmetros de sò]] | ||