Diferència entre les revisions de "Rosquilla"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada)
 
(No es mostren 15 edicions intermiges d'6 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
 
+
[[Archiu:Rosquillas.JPG|thumb|Rosquilles fregides en [[Astúries]].]]
 
 
[[Archiu:Rosquillas.JPG|thumb|Rosquilles fregides en [[Asturias]].]]
 
 
[[Archiu:Tejas y rosquillas de Alcalá.jpg|thumb|A la dreta, rosquilles de [[Alcalà d'Henares|Alcalà]], una variant de rosquilles llestes.]]
 
[[Archiu:Tejas y rosquillas de Alcalá.jpg|thumb|A la dreta, rosquilles de [[Alcalà d'Henares|Alcalà]], una variant de rosquilles llestes.]]
 
[[Archiu:Rosquillas de Ledesma-2010.JPG|thumb|[[Rosquilles de Ledesma]].]]
 
[[Archiu:Rosquillas de Ledesma-2010.JPG|thumb|[[Rosquilles de Ledesma]].]]
 
[[Archiu:CocinaPalentina-Ciegas 001.JPG|thumb|Cegues de [[Paléncia]].]]
 
[[Archiu:CocinaPalentina-Ciegas 001.JPG|thumb|Cegues de [[Paléncia]].]]
 
 
La '''rosquilla''' és un dolç [[fritada|fregit]] o [[enfornat]] fet en distints tipos de [[massa]], des d'una massa més o menys esponjosa fins a [[fulloldre|massa ensaginades]]. Té forma [[bou (matemàtiques)|toroid]], és dir, forma de roll, d'ahí el seu nom.
 
La '''rosquilla''' és un dolç [[fritada|fregit]] o [[enfornat]] fet en distints tipos de [[massa]], des d'una massa més o menys esponjosa fins a [[fulloldre|massa ensaginades]]. Té forma [[bou (matemàtiques)|toroid]], és dir, forma de roll, d'ahí el seu nom.
  
 
== Rosquilla espanyola ==
 
== Rosquilla espanyola ==
La rosquilla és un dolç espanyol típic en la [[Semana Santa]], l'orige de la qual es remonta a l'antic [[Imperi romà]], época en la que la seua recepta es va estendre a bona part d'Europa i de la conca mediterrànea.
+
La rosquilla és un dolç espanyol típic en la [[Semana Santa]], l'orige de la qual es remonta a l'antic [[Imperi romà]], época en la que la seua recepta es va estendre a bona part d'[[Europa]] i de la conca mediterrànea.
  
Entre les rosquillas de [[Isidro Llaurador|sant Isidro]], patró de [[Madrit]] la festivitat del qual se celebra el [[15 de maig]], existixen [[Rosquilles meques i llestes|quatre varietats típiques]] que es diferencien principalment en l'acabament final i no en la recepta per a la [[massa]]:
+
Entre les rosquilles de [[Isidro Llaurador|sant Isidro]], patró de [[Madrit]] la festivitat del qual se celebra el [[15 de maig]], existixen [[Rosquilles meques i llestes|quatre varietats típiques]] que es diferencien principalment en l'acabament final i no en la recepta per a la [[massa]]:
 
<ref>Europa Press (15-5-2005). ''[http://www.lukor.com/viajes/noticias/0505/15160840.htm Entre tres y cuatro millones de rosquillas endulzan la festividad de San Isidro en Madrid]''. Lukor. Consultado el 22 de junio de 2009.</ref>
 
<ref>Europa Press (15-5-2005). ''[http://www.lukor.com/viajes/noticias/0505/15160840.htm Entre tres y cuatro millones de rosquillas endulzan la festividad de San Isidro en Madrid]''. Lukor. Consultado el 22 de junio de 2009.</ref>
  
 
* [[Rosquilles meques i llestes|Rosquilles meques]]: són les més antigues i no porten cap acabament, d'ahí el seu nom per ser les més simples. Tradicionalment es feyen en excedents de massa de pa. Solen estar perfumades en anís.
 
* [[Rosquilles meques i llestes|Rosquilles meques]]: són les més antigues i no porten cap acabament, d'ahí el seu nom per ser les més simples. Tradicionalment es feyen en excedents de massa de pa. Solen estar perfumades en anís.
 
* [[Rosquilles meques i llestes|Rosquilles llestes]]: porten una capa de [[sucre glas]] que pot ser de distints colors (marró, groc, rosa…). També poden anar "emborrachades".
 
* [[Rosquilles meques i llestes|Rosquilles llestes]]: porten una capa de [[sucre glas]] que pot ser de distints colors (marró, groc, rosa…). També poden anar "emborrachades".
* [[Rosquillas de Santa Clara]]: despuix de banyar-les en [[clara d'ou]], es cobrixen en una capa de [[Merengue (aliment)|merengue]] sec de color blanc. En tota la comunitat de [[Castella i Lleó]], es fan de major tamany i són conegudes com [[Rosquillas de bany|rosquillas de bany]] o roscos de Castella.<ref>[http://www.patrimonio-gastronomico.com/panreposteria_c.shtml?idboletin=129&idseccion=447&idarticulo=3303 Rosquillas de Santa Clara, rosquillas de baño o roscos de Castilla], en patrimonio-gastronomico.com</ref>
+
* [[Rosquilles de Santa Clara]]: despuix de banyar-les en [[clara d'ou]], es cobrixen en una capa de [[Merengue (aliment)|merengue]] sec de color blanc. En tota la comunitat de [[Castella i Lleó]], es fan de major tamany i són conegudes com [[Rosquilles de bany|rosquilles de bany]] o roscos de Castella.<ref>[http://www.patrimonio-gastronomico.com/panreposteria_c.shtml?idboletin=129&idseccion=447&idarticulo=3303 Rosquillas de Santa Clara, rosquillas de baño o roscos de Castilla], en patrimonio-gastronomico.com</ref>
  
* [[Rosquilles franceses|franceses]]: es rebocen en armela picada.  
+
* [[Rosquilles franceses|franceses]]: es rebocen en [[armela]] picada.  
Les [[Rosquillas cegues]], semblades a les rosquilles de Santa Clara, carixen de forat en el mig, d'ahí el seu nom de cegues. Són típiques de la província de Palència, especialment de [[Saldanya]].
+
Les [[Rosquilles cegues]], semblades a les rosquilles de Santa Clara, carixen de forat en el mig, d'ahí el seu nom de cegues. Són típiques de la província de Palència, especialment de [[Saldanya]].
  
Tradicionalment, en la zona de [[Reinosa]] ([[Cantàbria]], [[Espanya]]), es conservaven en invern en recipients enterrats en la neu de les montanyes de la [[cordillera Cantàbrica]]. Esta darreria també és típic de [[Santillana de la Mar]].
+
Tradicionalment, en la zona de [[Reinosa]] ([[Cantàbria]], [[Espanya]]), es conservaven en [[hivern]] en recipients enterrats en la neu de les montanyes de la [[cordillera Cantàbrica]]. Esta darreria també és típic de [[Santillana de la Mar]].
  
En [[Galícia]] les rosquilles es consumixen en totes les romeria i festes populars, sent les elaborades en [[Puenteareas]] de les més conegudes.
+
En [[Galícia]] les rosquilles es consumixen en totes les romeria i festes populars, sent les elaborades en [[Ponteareas]] de les més conegudes.
 
<ref>Citadas en la página de las Rías Baixas[http://www.riasbaixas.depo.es/web2005/adjuntos/descargas/26_2_O%20Condado.pdf] y en romanico.com [http://www.1romanico.com/004/gastronomia.asp?codprov=039]</ref>
 
<ref>Citadas en la página de las Rías Baixas[http://www.riasbaixas.depo.es/web2005/adjuntos/descargas/26_2_O%20Condado.pdf] y en romanico.com [http://www.1romanico.com/004/gastronomia.asp?codprov=039]</ref>
  
 
== Dónut ==
 
== Dónut ==
{{VT|Dónut}}
+
{{AP|Dónut}}
El [[dónut]] (en anglés Doughnut o simplement dònut) o ''dona'', famós per la gran difusió que varen saber donar-li els departaments de màrqueting de certes marques nortamericanes, podria considerar-se com una varietat de la rosquilla com es coneix en Espanya. De fet, en molts atres paisos existixen varietats de forma i sabor molt semblades a la tradicional rosquilla espanyola, totes molt anteriors al dónut.
+
El [[dónut]] (en [[anglés]] Doughnut o simplement dònut) o ''dona'', famós per la gran difusió que varen saber donar-li els departaments de màrqueting de certes marques nortamericanes, podria considerar-se com una varietat de la rosquilla com es coneix en Espanya. De fet, en molts atres països existixen varietats de forma i sabor molt semblades a la tradicional rosquilla espanyola, totes molt anteriors al dónut.
  
== Notes i referències ==
+
== Referències i referències ==
{{llistaref}}
+
<references/>
  
== Vejau també ==
+
== Vore també ==
 
{| width=60%
 
{| width=60%
 
|- valign ="top"
 
|- valign ="top"
Llínea 48: Llínea 45:
 
* [[Roscos de Semana Santa]]
 
* [[Roscos de Semana Santa]]
 
* [[Roscos del Sant]]
 
* [[Roscos del Sant]]
* [[Llesques en ous]]
+
* [[Llesques en ou]]
 
* [[Coca d'oli]]
 
* [[Coca d'oli]]
 
* [[Roscs trenats]]
 
* [[Roscs trenats]]
 
|width=20%|
 
|width=20%|
 
* [[Bagel]]
 
* [[Bagel]]
* [[Bunyol]]
+
* [[Bunyol (Valéncia)|Bunyol]]
* [[Dónut]]
+
* [[Dónut (menjada)]]
* [[Dàtil]]
+
* [[Dàtil (pasta de farina)]]
 
* [[Churro]]
 
* [[Churro]]
 
|}
 
|}
  
[[Categoría:Postres y dulces de España]]
+
[[Categoria:Gastronomia]]
[[Categoría:Dulces]]
+
[[Categoria:Rebosteria]]
[[en:Donut]]
+
[[Categoria:Dolços]]
  
 
{{Traduït de|es|Rosquilla}}
 
{{Traduït de|es|Rosquilla}}

Última revisió del 00:58 8 set 2022

Rosquilles fregides en Astúries.
A la dreta, rosquilles de Alcalà, una variant de rosquilles llestes.
Cegues de Paléncia.

La rosquilla és un dolç fregit o enfornat fet en distints tipos de massa, des d'una massa més o menys esponjosa fins a massa ensaginades. Té forma toroid, és dir, forma de roll, d'ahí el seu nom.

Rosquilla espanyola[editar | editar còdic]

La rosquilla és un dolç espanyol típic en la Semana Santa, l'orige de la qual es remonta a l'antic Imperi romà, época en la que la seua recepta es va estendre a bona part d'Europa i de la conca mediterrànea.

Entre les rosquilles de sant Isidro, patró de Madrit la festivitat del qual se celebra el 15 de maig, existixen quatre varietats típiques que es diferencien principalment en l'acabament final i no en la recepta per a la massa: [1]

Les Rosquilles cegues, semblades a les rosquilles de Santa Clara, carixen de forat en el mig, d'ahí el seu nom de cegues. Són típiques de la província de Palència, especialment de Saldanya.

Tradicionalment, en la zona de Reinosa (Cantàbria, Espanya), es conservaven en hivern en recipients enterrats en la neu de les montanyes de la cordillera Cantàbrica. Esta darreria també és típic de Santillana de la Mar.

En Galícia les rosquilles es consumixen en totes les romeria i festes populars, sent les elaborades en Ponteareas de les més conegudes. [3]

Dónut[editar | editar còdic]

Artícul principal → Dónut.

El dónut (en anglés Doughnut o simplement dònut) o dona, famós per la gran difusió que varen saber donar-li els departaments de màrqueting de certes marques nortamericanes, podria considerar-se com una varietat de la rosquilla com es coneix en Espanya. De fet, en molts atres països existixen varietats de forma i sabor molt semblades a la tradicional rosquilla espanyola, totes molt anteriors al dónut.

Referències i referències[editar | editar còdic]

  1. Europa Press (15-5-2005). Entre tres y cuatro millones de rosquillas endulzan la festividad de San Isidro en Madrid. Lukor. Consultado el 22 de junio de 2009.
  2. Rosquillas de Santa Clara, rosquillas de baño o roscos de Castilla, en patrimonio-gastronomico.com
  3. Citadas en la página de las Rías Baixas[1] y en romanico.com [2]

Vore també[editar | editar còdic]