Diferència entre les revisions de "Lliteratura renaixentista"

La '''lliteratura renaixentista''' forma part d'un moviment més general del [[Renaiximent]] que experimenta la [[cultura occidental]] en els [[sigle XV|sigles XV]] i [[sigle XVI|XVI]], encara que les seues primeres manifestacions poden ser observades en la [[Itàlia]] dels sigles [[sigle XIII|XIII]] i [[sigle XIV|XIV]]. Es caracterisa per la recuperació [[Humanisme|humaniste]] de la [[lliteratura clàssica]] [[Antiguetat clàssica|grecollatina]] i es difon en gran força gràcies a l'invenció de la [[imprenta]] cap a l'any [[1450]].

La novetat afecta tant als temes com a les formes. Entre els primers cal destacar el [[antropocentrisme]], l'interés per la naturalea i la recuperació de la [[mitologia clàssica]]. La filosofia recupera les idees [[Platón|platòniques]] i les posa al servici del [[cristianisme]]. La busca del plaure sensorial i l'esperit crític i racionaliste completen l'ideari de l'época. Sobre els aspectes formals, es recupera la [[preceptiva clàssica]] (la raïl de la qual està en la [[Poètica (Aristóteles)|Poètica]] d'[[Aristóteles]]), basada en el principi artístic de l'imitació. També es desenrollen nous gèneros (com el [[ensaig]]) i models mètrics (entre els que destaca el [[sonet]] com a forma estròfica i el [[endecasílap]] com a tipo de vers).

Els precedents de [[Dante]], [[Petrarca]] i [[Boccaccio]] donen lloc a un esplendor de la lliteratura renaixentista en Itàlia en el [[sigle XVI]]. La figura directriu del gust poètic renaixentiste d'eixe sigle serà [[Pietro Bembo]], que va escriure cançons [[Petrarquisme|petrarquistes]] i sonets, pero sobretot, es va erigir en l'àrbit de la lliteratura italiana del seu temps, que va anar el centre d'irradiació internacional d'este moviment.