Diferència entre les revisions de "Recurs no renovable"
Pàgina nova, en el contingut: « thumb|220px|Bomba extraent [[petròleu d'un pou.]] Es considera '''recurs no renovable''' a un recurs natural que no pot ser produ...» |
Sin resumen de edición |
||
| (No es mostren 3 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 5: | Llínea 5: | ||
Es diu reserves als contingents de recursos que poden ser extrets en profit. El valor econòmic (monetari) depén de la seua escassea i [[Demanda (economia)|demanda]], i és un tema que preocupa a l'economia. La seua utilitat com a recursos depén de la seua aplicabilitat, pero també del cost econòmic i del cost energètic de la seua localisació i explotació. Per eixemple, si per a extraure el petròleu d'un jaciment cal invertir més [[energia]] que la que va a proporcionar, no pot considerar-se un recurs. Alguns dels recursos no renovables són: el [[petròleu]], els [[mineral]]és, els [[metal]]s, el [[gas natural]] i els depòsits d'aigua subterrànea (sempre que siguen [[aigua subterrànea|acuífer]] confinats sense recarrega). | Es diu reserves als contingents de recursos que poden ser extrets en profit. El valor econòmic (monetari) depén de la seua escassea i [[Demanda (economia)|demanda]], i és un tema que preocupa a l'economia. La seua utilitat com a recursos depén de la seua aplicabilitat, pero també del cost econòmic i del cost energètic de la seua localisació i explotació. Per eixemple, si per a extraure el petròleu d'un jaciment cal invertir més [[energia]] que la que va a proporcionar, no pot considerar-se un recurs. Alguns dels recursos no renovables són: el [[petròleu]], els [[mineral]]és, els [[metal]]s, el [[gas natural]] i els depòsits d'aigua subterrànea (sempre que siguen [[aigua subterrànea|acuífer]] confinats sense recarrega). | ||
La contabilitat de les reserves produïx moltes disputes, en les estimacions més optimistes per part de les empreses, i les més pessimistes per part dels grups [[moviment ecologiste|ecologistes]] i els científics acadèmics. | La contabilitat de les reserves produïx moltes disputes, en les estimacions més optimistes per part de les empreses, i les més pessimistes per part dels grups [[moviment ecologiste|ecologistes]] i els científics acadèmics. A on la confrontació és més visible és en el camp de les reserves d'hidrocarburs; ací, els primers tendixen a presentar com a reserves tots els [[Jaciment geològic|jaciments]] coneguts més els que preveuen trobar. Els segons posen l'émfasis en el cost monetari creixent de l'exploració i de l'extracció, en a soles un nou barril trobat per cada quatre consumits, i en el cost termodinàmic (energètic) creixent, que disminuïx el valor d'us mig de les noves troballes. | ||
== Tipos de recursos no renovables == | == Tipos de recursos no renovables == | ||
| Llínea 19: | Llínea 19: | ||
* [[Recurs renovable]] | * [[Recurs renovable]] | ||
* [[Subvencions en el sector energètic]] | * [[Subvencions en el sector energètic]] | ||
== Referències == | == Referències == | ||
*Costanza, R. & al. (1997) The value of the world's ecosystem services and natural capital. Nature, 387: 253-260. | * Costanza, R. & al. (1997) The value of the world's ecosystem services and natural capital. Nature, 387: 253-260. | ||
*Martínez Alier, J. & Schlupman, K. (1991) La ecología y la economía. Fondo de Cultura Económica, México. | * Martínez Alier, J. & Schlupman, K. (1991) La ecología y la economía. Fondo de Cultura Económica, México. | ||
*Naredo, J.M. & Parra, F. (compiladores) (1993) Hacia una ciencia de los recursos naturales. Siglo XXI de España Editores, Madrid. | * Naredo, J.M. & Parra, F. (compiladores) (1993) Hacia una ciencia de los recursos naturales. Siglo XXI de España Editores, Madrid. | ||
Última revisió del 19:09 23 març 2025
Es considera recurs no renovable a un recurs natural que no pot ser produït, regenerat o reutilisat a una escala tal que puga sostindre la seua taxa de consum. Estos recursos freqüentment existixen en cantitats fixes o són consumits molt més ràpit de lo que la naturalea pot recrear-los.
Es diu reserves als contingents de recursos que poden ser extrets en profit. El valor econòmic (monetari) depén de la seua escassea i demanda, i és un tema que preocupa a l'economia. La seua utilitat com a recursos depén de la seua aplicabilitat, pero també del cost econòmic i del cost energètic de la seua localisació i explotació. Per eixemple, si per a extraure el petròleu d'un jaciment cal invertir més energia que la que va a proporcionar, no pot considerar-se un recurs. Alguns dels recursos no renovables són: el petròleu, els mineralés, els metals, el gas natural i els depòsits d'aigua subterrànea (sempre que siguen acuífer confinats sense recarrega).
La contabilitat de les reserves produïx moltes disputes, en les estimacions més optimistes per part de les empreses, i les més pessimistes per part dels grups ecologistes i els científics acadèmics. A on la confrontació és més visible és en el camp de les reserves d'hidrocarburs; ací, els primers tendixen a presentar com a reserves tots els jaciments coneguts més els que preveuen trobar. Els segons posen l'émfasis en el cost monetari creixent de l'exploració i de l'extracció, en a soles un nou barril trobat per cada quatre consumits, i en el cost termodinàmic (energètic) creixent, que disminuïx el valor d'us mig de les noves troballes.
Tipos de recursos no renovables
[editar | editar còdic]Vore també
[editar | editar còdic]- Carta dels Recursos Naturals
- Energia (tecnologia)
- Mineria
- Petròleu
- Recurs renovable
- Subvencions en el sector energètic
Referències
[editar | editar còdic]- Costanza, R. & al. (1997) The value of the world's ecosystem services and natural capital. Nature, 387: 253-260.
- Martínez Alier, J. & Schlupman, K. (1991) La ecología y la economía. Fondo de Cultura Económica, México.
- Naredo, J.M. & Parra, F. (compiladores) (1993) Hacia una ciencia de los recursos naturales. Siglo XXI de España Editores, Madrid.
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Recurso no renovable de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.