Diferència entre les revisions de "Normants"
mSense resum d'edició |
Text reemplaça - 'Sicilia' a 'Sicília' (Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
||
| (No es mostren 3 edicions intermiges d'un usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Archiu:Normans possessions 12century es.png|thumb|300px|Territoris en possessió dels | [[Archiu:Normans possessions 12century es.png|thumb|300px|Territoris en possessió dels normants en el [[sigle XII]].]] | ||
Els '''normants''' (lliteralment "hòmens del [[nort]]") varen ser conquistadors [[Escandinàvia|escandinaus]], [[vikings]] en la seua majoria [[Dinamarca|danesos]], que varen | Els '''normants''' (lliteralment "hòmens del [[nort]]") varen ser conquistadors [[Escandinàvia|escandinaus]], [[vikings]] en la seua majoria [[Dinamarca|danesos]], que varen escomençar a ocupar el noroest de [[França]] (lo que es coneix com [[Normandía]]) en la segona mitat del [[sigle IX]]. Baix el liderage de [[Hrolf Ganger]], que va adoptar el nom francés Roll, varen jurar llealtat al [[Llista de monarques de França|rei de França]] ([[Carlos III de França|Carlos el Simple]]) i varen rebre d'ell lo que posteriorment seria el [[Ducat de Normandia]]. | ||
De la seua civilisació originària les [[saga (lliteratura)|sagues nòrdiques]] nos oferixen àmplia informació: professaven una [[paganisme nòrdic|religió politeista]] en numerosos sers sobrenaturals (d'açò hi ha notícies en les [[Eddes]]), coneixien l'escritura [[runa|rúnica]], estaven organisats en [[aett|clans familiars]] i tenien una [[agricultura]] i [[ganaderia]] bàsica basada en la [[autarquia]], no obstant eren experts navegants, construint llaugers i resistents barcos. No obstant, les cròniques contemporànees no mencionen estructures socials escandinaves com el [[thing]] (assamblees d'hòmens lliures) o [[hundred (divisió)|hundreds]] en sol normant, sino una estructura típicament feudal, inexistent en [[Dinamarca]] i el [[Danelaw]] de [[Anglaterra]].<ref>Gwyn Jones, ''A History of the Vikings'', Oxford University Press, 1973, p. 231.</ref> | De la seua civilisació originària les [[saga (lliteratura)|sagues nòrdiques]] nos oferixen àmplia informació: professaven una [[paganisme nòrdic|religió politeista]] en numerosos sers sobrenaturals (d'açò hi ha notícies en les [[Eddes]]), coneixien l'escritura [[runa|rúnica]], estaven organisats en [[aett|clans familiars]] i tenien una [[agricultura]] i [[ganaderia]] bàsica basada en la [[autarquia]], no obstant eren experts navegants, construint llaugers i resistents barcos. No obstant, les cròniques contemporànees no mencionen estructures socials escandinaves com el [[thing]] (assamblees d'hòmens lliures) o [[hundred (divisió)|hundreds]] en sol normant, sino una estructura típicament feudal, inexistent en [[Dinamarca]] i el [[Danelaw]] de [[Anglaterra]].<ref>Gwyn Jones, ''A History of the Vikings'', Oxford University Press, 1973, p. 231.</ref> | ||
| Llínea 7: | Llínea 7: | ||
Els normants en part de l'antiga [[Neustria]], varen anar gradualment adoptant el [[cristianisme]], la cultura i [[llengua francesa|idioma francés]] creant una identitat cultural que juntava a les cultures dels seus antepassats escandinaus i dels natius locals. Tot baix la sobirania del Regne de França, conformant un ducat molt poderós en característiques pròpies com per eixemple la gran habilitat marítima. | Els normants en part de l'antiga [[Neustria]], varen anar gradualment adoptant el [[cristianisme]], la cultura i [[llengua francesa|idioma francés]] creant una identitat cultural que juntava a les cultures dels seus antepassats escandinaus i dels natius locals. Tot baix la sobirania del Regne de França, conformant un ducat molt poderós en característiques pròpies com per eixemple la gran habilitat marítima. | ||
En expandir-se més allà de [[Normandía]] varen jugar un paper important en l'Europa | En expandir-se més allà de [[Normandía]] varen jugar un paper important en l'Europa migeval: un grup d'aventurers normants es va establir per conquista en el [[Regne de Sicília]] en el sur de [[Itàlia]], i una expedició orquestada pel duc Guillermo va portar a la [[conquista normanda d'Anglaterra]]. A partir d'estos dos nous centres de poder l'influència normanda es va estendre a la totalitat de les [[illes britàniques]] i als estats creuats de [[Orient Mig]]. | ||
Les causes de les seues [[Migració humana|migracions]] varen ser múltiples: busca de llocs millors, fuga o expulsió de tribus vençudes en lluites internes, afanys comercials, esperit d'aventura, afany de conquista, entre unes atres. | Les causes de les seues [[Migració humana|migracions]] varen ser múltiples: busca de llocs millors, fuga o expulsió de tribus vençudes en lluites internes, afanys comercials, esperit d'aventura, afany de conquista, entre unes atres. | ||