Diferència entre les revisions de "Organisació"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| (No es mostren 11 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 4: | Llínea 4: | ||
== Definició == | == Definició == | ||
Una organisació, és un grup social compost per persones, tasques i administració que formen una [[Estructura social|estructura]] sistemàtica de relacions d'interacció, *tendientes a produir bens o servicis o normatives per a satisfer les necessitats d'una comunitat dins d'un entorn, i aixina poder conseguir el propòsit distintiu que és la seua missió. És un sistema d'activitats conscientment coordinades format per dos o més persones; la cooperació entre elles és essencial per a l'existència de l'organisació. Una organisació | Una organisació, és un grup social compost per persones, tasques i administració que formen una [[Estructura social|estructura]] sistemàtica de relacions d'interacció, *tendientes a produir bens o servicis o normatives per a satisfer les necessitats d'una comunitat dins d'un entorn, i aixina poder conseguir el propòsit distintiu que és la seua missió. És un sistema d'activitats conscientment coordinades format per dos o més persones; la cooperació entre elles és essencial per a l'existència de l'organisació. Una organisació a soles existix quan hi ha persones capaces de comunicar-se i que estan dispostes a actuar conjuntament per a conseguir un objectiu comú. És un conjunt de càrrecs en regles i normes de comportament que han de respectar tots els seus membres, i aixina generar el mig que permet l'acció d'una empresa. L'organisació és l'acte de dispondre i coordinar els recursos disponibles (materials, humans i financers). Funciona per mig de normes i bases de senyes que han segut dispostes per a estos propòsits. | ||
Existixen vàries [[Escola filosòfica|escoles filosòfiques]] que han estudiat l'organisació com [[sistema social]] i com a estructura d'acció, tals com el [[Estructuralisme (antropologia)|estructuralisme]] i el [[empirisme]]. Per a desenrollar una teoria de l'organisació cal primer establir les seues lleis o a lo manco principis teòrics per a aixina continuar elaborant una teoria sobre ells. Un camí seria classificar i mostrar les diferents formes d'organisacions que han segut més , tals com la [[burocràcia]] com a administració o elements que componen l'organisació i que igualment han segut ya molt tractats, tals com el [[liderage]] formal i informal. Com a metodologia, açò es diu [[investigació operativa]] i en l'àmbit de les [[ciències socials]] és el camp d'estudi de la ''sociologia de l'organisació''. Un nou us està emergint en les organisacions: la [[gestió del coneiximent]]. Típicament, l'organisació està en tots els llocs, #lo que dificulta la seua definició independent o sense involucrar-se en una aplicació particular. | Existixen vàries [[Escola filosòfica|escoles filosòfiques]] que han estudiat l'organisació com [[sistema social]] i com a estructura d'acció, tals com el [[Estructuralisme (antropologia)|estructuralisme]] i el [[empirisme]]. Per a desenrollar una teoria de l'organisació cal primer establir les seues lleis o a lo manco principis teòrics per a aixina continuar elaborant una teoria sobre ells. Un camí seria classificar i mostrar les diferents formes d'organisacions que han segut més , tals com la [[burocràcia]] com a administració o elements que componen l'organisació i que igualment han segut ya molt tractats, tals com el [[liderage]] formal i informal. Com a metodologia, açò es diu [[investigació operativa]] i en l'àmbit de les [[ciències socials]] és el camp d'estudi de la ''sociologia de l'organisació''. Un nou us està emergint en les organisacions: la [[gestió del coneiximent]]. Típicament, l'organisació està en tots els llocs, #lo que dificulta la seua definició independent o sense involucrar-se en una aplicació particular. | ||
| Llínea 30: | Llínea 30: | ||
=== Tamany === | === Tamany === | ||
Dins de les diferents maneres de classificació es troben les de tamany, ya siga per la [[Fàbrica|producció]], [[Capital (economia)|capital]], volum de vendes i principalment personal ocupat. La més | Dins de les diferents maneres de classificació es troben les de tamany, ya siga per la [[Fàbrica|producció]], [[Capital (economia)|capital]], volum de vendes i principalment personal ocupat. La més comú és la que es basa en el número d'empleats: | ||
* '''Micro''': ''0-10 empleats'' (Industrial), ''0-10 empleats'' (comercial), ''0-10 empleats'' (servicis). | * '''Micro''': ''0-10 empleats'' (Industrial), ''0-10 empleats'' (comercial), ''0-10 empleats'' (servicis). | ||
* '''Menuda''': ''11-50 empleats'' (Industrial), ''11-30 empleats'' (comercial), ''11-50 empleats'' (servicis). | * '''Menuda''': ''11-50 empleats'' (Industrial), ''11-30 empleats'' (comercial), ''11-50 empleats'' (servicis). | ||
| Llínea 37: | Llínea 37: | ||
Estes poden ser: nacionals, estrangeres, multinacionals o globalisades, aixina com controladores, franquicitarias o familiars. | Estes poden ser: nacionals, estrangeres, multinacionals o globalisades, aixina com controladores, franquicitarias o familiars. | ||
=== Propietat=== | === Propietat === | ||
Esta classificació depén del propòsit | Esta classificació depén del propòsit pel que varen ser creades ademés de l'orige de les aportacions a la seua capital: | ||
* '''Privades:''' Estes [[Empresa|empreses]] igualment poden ser: | * '''Privades:''' Estes [[Empresa|empreses]] igualment poden ser: | ||
# ''Nacionals'': [[Inversioniste|Inversionistes]] nacionals. | # ''Nacionals'': [[Inversioniste|Inversionistes]] nacionals. | ||
# ''Estrangeres i transnacionals'': Els inversionistes són originaris d'algun atre [[país]] i les utilitats que es generen retornen als | # ''Estrangeres i transnacionals'': Els inversionistes són originaris d'algun atre [[país]] i les utilitats que es generen retornen als països d'orige. | ||
# ''Globalisada'': Empreses que tenen presència en tot lo món, o siga caràcter mundial. | # ''Globalisada'': Empreses que tenen presència en tot lo món, o siga caràcter mundial. | ||
# ''Controladores'': El grup d'inversionistes controla diferents empreses de diversos girs encara que tenen relació entre elles. | # ''Controladores'': El grup d'inversionistes controla diferents empreses de diversos girs encara que tenen relació entre elles. | ||
| Llínea 96: | Llínea 96: | ||
=== Tecnologia === | === Tecnologia === | ||
Esta classificació depén del nivell de tecnificació en el que | Esta classificació depén del nivell de tecnificació en el que conta cada empresa. | ||
* '''Alta''': Existixen processos automatisats (robotitsats) i sistemes integrats de manufactura, ademés de que no únicament s'enfoca en la producció, sino també al nivell d'instalacions i [[arquitectura]]. | * '''Alta''': Existixen processos automatisats (robotitsats) i sistemes integrats de manufactura, ademés de que no únicament s'enfoca en la producció, sino també al nivell d'instalacions i [[arquitectura]]. | ||
* '''Mijana''': Només alguns dels seus processos són automatisats i es dividix per parts. | * '''Mijana''': Només alguns dels seus processos són automatisats i es dividix per parts. | ||
| Llínea 139: | Llínea 139: | ||
:* Elements d'acció indirecta (macroentorno). Afecten al clima en el que es desenrolla l'activitat *organizacional. No tenen una influència directa pero sí potencial per a convertir-se en elements d'acció directa. | :* Elements d'acció indirecta (macroentorno). Afecten al clima en el que es desenrolla l'activitat *organizacional. No tenen una influència directa pero sí potencial per a convertir-se en elements d'acció directa. | ||
:* Elements d'acció directa (microentorn), (grups d'interés extern). Eixercixen influència directa en les activitats de l'organisació. Són afectats, directa o indirectament, per la forma en que l'organisació busca conseguir els seus objectius. | :* Elements d'acció directa (microentorn), (grups d'interés extern). Eixercixen influència directa en les activitats de l'organisació. Són afectats, directa o indirectament, per la forma en que l'organisació busca conseguir els seus objectius. | ||
* '''Ambient intern''', | * '''Ambient intern''', nomenat clima organisacional. Grups o elements d'interés intern, que eixercixen influència directa en les activitats de l'organisació i cauen dins de l'àmbit, creant responsabilitat d'un director o els seus gerents. Ademés açò fa més amena l'influència de l'orde i organisació. | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
| Llínea 161: | Llínea 161: | ||
* [[Especial:*PáginasPorPrefijo/Organisació *organisativa|Llistat d'organisacions territorials]] | * [[Especial:*PáginasPorPrefijo/Organisació *organisativa|Llistat d'organisacions territorials]] | ||
</div> | </div> | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{ | {{DGLV|Organisació}} | ||
[[Categoria:Organisació| ]] | [[Categoria:Organisació| ]] | ||