Diferència entre les revisions de "Funcions de l'Estat" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 4 edicions intermiges d'3 usuaris)

Llínea 1:

Les '''funcions de l'Estat''' és el conjunt o cadascuna de les [[funcions]] del [[Estat]]; poden ser enteses com [[poders de l'Estat]] (que en un [[Estat Lliberal]] estan subjectes al principi de [[Separació de poders]] i en una [[monarquia absoluta]] o en un [[Estat totalitari]] s'eixercixen de forma plena per qui té tot el poder -el governant absolut-), o poden ser enteses com les [[Competència (dret)|competències]] de l'[[administració pública]], que són eixercides com [[funcions públiques]] per distints tipos de [[càrrecs públics]] (distintes [[magistratura]]s, [[càrrecs electes]], [[funcionari]]s, etc...)

Des del punt de vista de l'[[economia lliberal]] clàssica o el [[neoliberalisme]], el '''paper de l'Estat''' deu ser el mínim possible (para [[Adam Smith]] llimitar-se a proporcionar [[seguritat jurídica]] i [[seguritat física]] -[[orde públic]]- i complir subsidiàriament aquelles funcions incompatibles en els beneficis individuals que s'espera de la [[iniciativa privada]]); mentres que per al [[keynesianismo]] o la [[socialdemocracia]] deu haver algun tipo de [[intervencionisme]] estatal; que és màxima en la [[economia planificada]] del [[comunisme soviètic]] i té distints graus en el [[corporativisme]] [[fasciste]].

~~Les '''funcions de l'Estat''' és el conjunt o cadascuna de les [[funcions]]~~ del ~~[[Estat]]~~; ~~poden ser enteses com [[poders de l'Estat]]~~ (~~que en un [[Estat Lliberal]] estan subjectes al principi~~ de ~~[[Separació~~ de ~~poders]] i en una [[monarquia absoluta]] o~~ en un [[~~Estat totalitari~~]] ~~s'eixercixen de forma plena per qui té tot el poder -el governant absolut-~~), ~~o poden ser enteses com les [[Competència~~ (~~dret~~)~~|competències]] de la [[administració pública]]~~, ~~que són eixercides com [[funcions públiques]] per distints tipos de [[càrrecs públics]]~~ (~~distintes [[magistratura]]s~~, ~~[[càrrecs electes]]~~, ~~[[funcionari]]s~~, ~~etc~~...)

== Referències ==

* Heller, Hermann. "Supuestos históricos del Estado actual", FCE

* Salmon, Trevor C.; Imber, Mark F. (6 de junio de 2008). Issues In International Relations p. 54 (en [[anglés]])

* Sánchez Meca, D.; Mateu Alonso, J. D. (2015). «13. Poder y Estado: legitimidad y gobierno». En Andaluz, Manuel, ed. Filosofía. Anaya. p. 251. ISBN 978-84-678-2736-1

== Bibliografia ==

* Donovan, John C. (1993). People, power, and politics: an introduction to political science. Rowman & Littlefield. p. 20. ISBN 978-0-8226-3025-8

* Huntzinger, Jacques. Introduction aux relations internationales. París : Seuil, 1987

Des del punt de vista de la [[economia lliberal]] clàssica o el [[neoliberalisme]], el '''paper de l'Estat''' deu ser el mínim possible (para [[Adam Smith]] llimitar-se a proporcionar [[seguritat jurídica]] i [[seguritat física]] -[[orde públic]]- i complir subsidiàriament aquelles funcions incompatibles en els beneficis individuals que s'espera de la [[iniciativa privada]]); mentres que per al [[keynesianismo]] o la [[socialdemocracia]] deu haver algun tipo de [[intervencionisme]] estatal; que és màxima en la [[economia planificada]] del [[comunisme soviètic]] i té distints graus en el [[corporativisme]] [[fasciste]].

[[Categoria:Estat]]

~~{{Traduït de|es|Funciones del Estado}}~~

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
+Les '''funcions de l'Estat''' és el conjunt o cadascuna de les [[funcions]] del [[Estat]]; poden ser enteses com [[poders de l'Estat]] (que en un [[Estat Lliberal]] estan subjectes al principi de [[Separació de poders]] i en una [[monarquia absoluta]] o en un [[Estat totalitari]] s'eixercixen de forma plena per qui té tot el poder -el governant absolut-), o poden ser enteses com les [[Competència (dret)|competències]] de l'[[administració pública]], que són eixercides com [[funcions públiques]] per distints tipos de [[càrrecs públics]] (distintes [[magistratura]]s, [[càrrecs electes]], [[funcionari]]s, etc...)
+Des del punt de vista de l'[[economia lliberal]] clàssica o el [[neoliberalisme]], el '''paper de l'Estat''' deu ser el mínim possible (para [[Adam Smith]] llimitar-se a proporcionar [[seguritat jurídica]] i [[seguritat física]] -[[orde públic]]- i complir subsidiàriament aquelles funcions incompatibles en els beneficis individuals que s'espera de la [[iniciativa privada]]); mentres que per al [[keynesianismo]] o la [[socialdemocracia]] deu haver algun tipo de [[intervencionisme]] estatal; que és màxima en la [[economia planificada]] del [[comunisme soviètic]] i té distints graus en el [[corporativisme]] [[fasciste]].
-Les '''funcions de l'Estat''' és el conjunt o cadascuna de les [[funcions]] del [[Estat]]; poden ser enteses com [[poders de l'Estat]] (que en un [[Estat Lliberal]] estan subjectes al principi de [[Separació de poders]] i en una [[monarquia absoluta]] o en un [[Estat totalitari]] s'eixercixen de forma plena per qui té tot el poder -el governant absolut-), o poden ser enteses com les [[Competència (dret)|competències]] de la [[administració pública]], que són eixercides com [[funcions públiques]] per distints tipos de [[càrrecs públics]] (distintes [[magistratura]]s, [[càrrecs electes]], [[funcionari]]s, etc...)
+== Referències ==
+* Heller, Hermann. "Supuestos históricos del Estado actual", FCE
+* Salmon, Trevor C.; Imber, Mark F. (6 de junio de 2008). Issues In International Relations p. 54 (en [[anglés]])
+*  Sánchez Meca, D.; Mateu Alonso, J. D. (2015). «13. Poder y Estado: legitimidad y gobierno». En Andaluz, Manuel, ed. Filosofía. Anaya. p. 251. ISBN 978-84-678-2736-1
+== Bibliografia ==
+* Donovan, John C. (1993). People, power, and politics: an introduction to political science. Rowman & Littlefield. p. 20. ISBN 978-0-8226-3025-8
+* Huntzinger, Jacques. Introduction aux relations internationales. París : Seuil, 1987
-Des del punt de vista de la [[economia lliberal]] clàssica o el [[neoliberalisme]], el '''paper de l'Estat''' deu ser el mínim possible (para [[Adam Smith]] llimitar-se a proporcionar [[seguritat jurídica]] i [[seguritat física]] -[[orde públic]]- i complir subsidiàriament aquelles funcions incompatibles en els beneficis individuals que s'espera de la [[iniciativa privada]]); mentres que per al [[keynesianismo]] o la [[socialdemocracia]] deu haver algun tipo de [[intervencionisme]] estatal; que és màxima en la [[economia planificada]] del [[comunisme soviètic]] i té distints graus en el [[corporativisme]] [[fasciste]].
 [[Categoria:Estat]]
-{{Traduït de|es|Funciones del Estado}}