Diferència entre les revisions de "Seguritat jurídica" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 12 edicions intermiges d'5 usuaris)

Llínea 8:

== Contingut ==

Són principis típicament derivats de la ''seguritat jurídica'' la [[irretroactivitat]] de la [[llei]], la ~~tipificación~~ llegal dels [[delicte]]s i les [[pena]]s, les [[garanties constitucionals]], la [[cosa jujada]], la caducitat de les accions i la [[prescripció (dret)|prescripció]].

Són principis típicament derivats de la ''seguritat jurídica'' la [[irretroactivitat]] de la [[llei]], la tipificació llegal dels [[delicte]]s i les [[pena]]s, les [[garanties constitucionals]], la [[cosa jujada]], la caducitat de les accions i la [[prescripció (dret)|prescripció]].

La irretroactivitat de la llei significa que les disposicions contingudes en les lleis no deuen aplicar-se cap al passat, afectant fets o situacions que es varen presentar abans de la seua vigència, problema que es coneix també com a conflicte de lleis en el temps. En definitiva, tot lo que supon la [[certea del dret]] com a valor o atribut essencial del [[Estat]].

Llínea 20:

En [[Mèxic]], el concepte de seguritat jurídica deriva d'una série de drets reconeguts en la [[Constitució Política d'els Estats Units Mexicans de 1917|Constitució de 1917]]. Té el seu reflex en el dret a l'informació (artícul 6.º), el dret de petició (artícul 8.º), el dret de [[possessió]] i portació d'armes (artícul 10), la [[retroactivitat|irretroactivitat]] de la llei (artícul 14, paràgraf primer), l'exacta aplicació de la llei en matèria penal (artícul 14, paràgraf tercer) i el dret a la [[llegalitat]] en matèria civil (artícul 14, paràgraf quart).

====Chile====

==== Chile ====

En [[Chile]], l'artícul 7º de la [[Constitució Política de la República de Chile de 1980|Constitució Política]] assegura que cap magistratura, cap persona ni grup de persones poden atribuir-se, ni encara a pretext de circumstàncies extraordinàries, una atra autoritat o drets que els que expressament se'ls hagen conferit en virtut de la [[Constitució Política de la República de Chile de 1980|Constitució]] o les lleis. Per a resguardar esta norma, tot acte en contravenció a ella és [[Nulitat |nul]] i origina les responsabilitats i sancions que la llei senyala. Aixina mateix el seu artícul 19 assegura una série de [[Drets fonamentals|garanties fonamentals]] com el dret a la vida, la llibertat personal, la seguritat individual, la defensa i atres llibertats i [[drets de segona generació]].

En tot, el [[Còdic Civil de Chile|Còdic Civil]] també establix célebres expressions de seguritat jurídica, com el seu artícul 8º, que dispon que ningú pot alegar [[ignorança de la llei]] despuix que esta haja entrat en vigència, o el seu artícul 9º, que afirma que la llei pot ~~només~~ dispondre per a lo futur~~<*nowiki> </*nowiki>~~i no tindrà jamai [[Retroactivitat|efecte retroactiu]].

En tot, el [[Còdic Civil de Chile|Còdic Civil]] també establix célebres expressions de seguritat jurídica, com el seu artícul 8º, que dispon que ningú pot alegar [[ignorança de la llei]] despuix que esta haja entrat en vigència, o el seu artícul 9º, que afirma que la llei pot a soles dispondre per a lo futur i no tindrà jamai [[Retroactivitat|efecte retroactiu]].

== ~~Bibliografía~~ ==

== Bibliografia ==

* {{cita libro|apellidos=Carbonell Sánchez|nombre=Miguel|enlaceautor=Miguel Carbonell Sánchez|título=Los derechos fundamentales en México|año=2004|editorial=Universidad Nacional Autónoma de México. Instituto de Investigaciones Jurídicas|isbn=970-32-1580-7|páginas=585-758|ubicación=México, D. F.|url=http://biblio.juridicas.unam.mx/libros/libro.htm?l=1408|serie=Serie Doctrina Júridica nº 158|formato=PDF|fechaacceso=28 de mayo de 2012|capítulo=Capítulo IV. Los derechos de seguridad jurídica}}

* Gambier, Beltrán, "Índice para la seguridad jurídica", artículo publicado en la revista Forum de la Fundación Euroamérica, nº 15, Madrid, julio de 2008

Llínea 31:

[[Categoria:Dret]]

[[Categoria:Principis del dret]]

~~{{Traduït de|es|Seguridad jurídica}}~~

@@ Llínea 8: / Llínea 8: @@
 == Contingut ==
-Són principis típicament derivats de la ''seguritat jurídica'' la [[irretroactivitat]] de la [[llei]], la tipificación llegal dels [[delicte]]s i les [[pena]]s, les [[garanties constitucionals]], la [[cosa jujada]], la caducitat de les accions i la [[prescripció (dret)|prescripció]].
+Són principis típicament derivats de la ''seguritat jurídica'' la [[irretroactivitat]] de la [[llei]], la tipificació llegal dels [[delicte]]s i les [[pena]]s, les [[garanties constitucionals]], la [[cosa jujada]], la caducitat de les accions i la [[prescripció (dret)|prescripció]].
 La irretroactivitat de la llei significa que les disposicions contingudes en les lleis no deuen aplicar-se cap al passat, afectant fets o situacions que es varen presentar abans de la seua vigència, problema que es coneix també com a conflicte de lleis en el temps. En definitiva, tot lo que supon la [[certea del dret]] com a valor o atribut essencial del [[Estat]].
@@ Llínea 20: / Llínea 20: @@
 En [[Mèxic]], el concepte de seguritat jurídica deriva d'una série de drets reconeguts en la [[Constitució Política d'els Estats Units Mexicans de 1917|Constitució de 1917]]. Té el seu reflex en el dret a l'informació (artícul 6.º), el dret de petició (artícul 8.º), el dret de [[possessió]] i portació d'armes (artícul 10), la [[retroactivitat|irretroactivitat]] de la llei (artícul 14, paràgraf primer), l'exacta aplicació de la llei en matèria penal (artícul 14, paràgraf tercer) i el dret a la [[llegalitat]] en matèria civil (artícul 14, paràgraf quart).
-====Chile====
+==== Chile ====
 En [[Chile]], l'artícul 7º de la [[Constitució Política de la República de Chile de 1980|Constitució Política]] assegura que cap magistratura, cap persona ni grup de persones poden atribuir-se, ni encara a pretext de circumstàncies extraordinàries, una atra autoritat o drets que els que expressament se'ls hagen conferit en virtut de la [[Constitució Política de la República de Chile de 1980|Constitució]] o les lleis. Per a resguardar esta norma, tot acte en contravenció a ella és [[Nulitat |nul]] i origina les responsabilitats i sancions que la llei senyala. Aixina mateix el seu artícul 19 assegura una série de [[Drets fonamentals|garanties fonamentals]] com el dret a la vida, la llibertat personal, la seguritat individual, la defensa i atres llibertats i [[drets de segona generació]].
-En tot, el [[Còdic Civil de Chile|Còdic Civil]] també establix célebres expressions de seguritat jurídica, com el seu artícul 8º, que dispon que ningú pot alegar [[ignorança de la llei]] despuix que esta haja entrat en vigència, o el seu artícul 9º, que afirma que la llei pot només dispondre per a lo futur<*nowiki> </*nowiki>i no tindrà jamai [[Retroactivitat|efecte retroactiu]].
+En tot, el [[Còdic Civil de Chile|Còdic Civil]] també establix célebres expressions de seguritat jurídica, com el seu artícul 8º, que dispon que ningú pot alegar [[ignorança de la llei]] despuix que esta haja entrat en vigència, o el seu artícul 9º, que afirma que la llei pot a soles dispondre per a lo futur i no tindrà jamai [[Retroactivitat|efecte retroactiu]].
-== Bibliografía ==
+== Bibliografia ==
 * {{cita libro|apellidos=Carbonell Sánchez|nombre=Miguel|enlaceautor=Miguel Carbonell Sánchez|título=Los derechos fundamentales en México|año=2004|editorial=Universidad Nacional Autónoma de México. Instituto de Investigaciones Jurídicas|isbn=970-32-1580-7|páginas=585-758|ubicación=México,&nbsp;D.&nbsp;F.|url=http://biblio.juridicas.unam.mx/libros/libro.htm?l=1408|serie=Serie Doctrina Júridica nº 158|formato=PDF|fechaacceso=28 de mayo de 2012|capítulo=Capítulo IV. Los derechos de seguridad jurídica}}
 * Gambier, Beltrán, "Índice para la seguridad jurídica", artículo publicado en la revista Forum de la Fundación Euroamérica, nº 15, Madrid, julio de 2008
@@ Llínea 31: / Llínea 31: @@
 [[Categoria:Dret]]
 [[Categoria:Principis del dret]]
-{{Traduït de|es|Seguridad jurídica}}