Diferència entre les revisions de "Nacionalisme catòlic"
mSense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| (No se mostren 4 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
| Llínea 6: | Llínea 6: | ||
* Valora positivament el llegat grecollatí, l'Edat Mija i l'hispanitat. | * Valora positivament el llegat grecollatí, l'Edat Mija i l'hispanitat. | ||
* És [[Dret natural|iusnaturalista]]. | * És [[Dret natural|iusnaturalista]]. | ||
* Sosté que la vida humana s'inicia durant la concepció, per | * Sosté que la vida humana s'inicia durant la concepció, per lo que rebuja l'[[abort]]. | ||
* Té una concepció tradicional de la [[família]], per lo que s'opon al divorç vincular i a que es considere matrimoni a l'unió de persones del mateix sexe. | * Té una concepció tradicional de la [[família]], per lo que s'opon al divorç vincular i a que es considere matrimoni a l'unió de persones del mateix sexe. | ||
* Reconeix i defén el dret a la [[propietat privada]], en el marc de la doctrina social de l'Iglésia. | * Reconeix i defén el dret a la [[propietat privada]], en el marc de la doctrina social de l'Iglésia. | ||
* Proclama emfàticament els principis de primacia del [[ben comú]] i de [[Subsidiarietat (Iglésia catòlica)|subsidiarietat]] de l'Estat. | * Proclama emfàticament els principis de primacia del [[ben comú]] i de [[Subsidiarietat (Iglésia catòlica)|subsidiarietat]] de l'Estat. | ||
* Encara que és [[Accidentalisme|"accidentalista"]] en matèria política, preferix un govern "fort" a | * Encara que és [[Accidentalisme|"accidentalista"]] en matèria política, preferix un govern "fort" a l'[[anarquia]]. | ||
* No amaga la seua crítica davant el sistema democràtic lliberal en general i la forma de la [[Partitocracia|partidocracia]] en particular, considerant-la com una corrupció en la gestió del ben comú, generadora de [[tirania]] i anarquia i de caos social, aixina com un mig procliu a qualsevol forma de degeneració social. | * No amaga la seua crítica davant el sistema democràtic lliberal en general i la forma de la [[Partitocracia|partidocracia]] en particular, considerant-la com una corrupció en la gestió del ben comú, generadora de [[tirania]] i anarquia i de caos social, aixina com un mig procliu a qualsevol forma de degeneració social. | ||
* Favorix l'existència de societats intermiges (vore [[gremialisme]]). | * Favorix l'existència de societats intermiges (vore [[gremialisme]]). | ||
| Llínea 17: | Llínea 17: | ||
* És [[Anticomunisme|anticomunista]]. | * És [[Anticomunisme|anticomunista]]. | ||
* S'opon al relativisme moral i al [[llaïcisme]]. | * S'opon al relativisme moral i al [[llaïcisme]]. | ||
* És partidari de possibilitar la [[ensenyança religiosa]] en les escoles (o de mantindre-la en aquells | * És partidari de possibilitar la [[ensenyança religiosa]] en les escoles (o de mantindre-la en aquells països en que es realisa). | ||
* En el periodo d'entreguerres, alguns nacionalistes catòlics varen considerar la possibilitat de que atres moviments nacionalistes (com el [[fascisme]]) pogueren ser aliats conjunturals front al [[comunisme]]. | * En el periodo d'entreguerres, alguns nacionalistes catòlics varen considerar la possibilitat de que atres moviments nacionalistes (com el [[fascisme]]) pogueren ser aliats conjunturals front al [[comunisme]]. | ||
* Alguns nacionalistes catòlics han criticat el [[sionisme]]. | * Alguns nacionalistes catòlics han criticat el [[sionisme]]. | ||
| Llínea 24: | Llínea 24: | ||
* S'opon al [[Marxisme Cultural|Marxisme cultural]]. | * S'opon al [[Marxisme Cultural|Marxisme cultural]]. | ||
* Usualment sosté una posició propenca al [[Catolicisme tradicionaliste|tradicionalisme]] catòlic. | * Usualment sosté una posició propenca al [[Catolicisme tradicionaliste|tradicionalisme]] catòlic. | ||
* En l'actualitat, no es definixen ells mateixos com a nacionalistes catòlics, ya que el nacionalisme com a ideologia, entés com a exaltació de lo propi front a lo estranger, és rebujat per l'Iglésia, contraponent-se-li la virtut cristiana del patriotisme, que obliga al servici a la comunitat. | * En l'actualitat, no es definixen ells mateixos com a nacionalistes catòlics, ya que el nacionalisme com a ideologia, entés com a exaltació de lo propi front a lo estranger, és rebujat per l'Iglésia, contraponent-se-li la virtut cristiana del patriotisme, que obliga al servici a la comunitat. | ||
[[Categoria:Ciència política]] | [[Categoria:Ciència política]] | ||
[[Categoria:Història política]] | [[Categoria:Història política]] | ||
[[Categoria:Nacionalisme]] | [[Categoria:Nacionalisme]] | ||