Diferència entre les revisions de "Diputació provincial"

Una '''diputació''' (del [[llatí]] ''deputatione'') és, ''[[clapixc sensu]]'', un cos de [[diputat]]s d'una assamblea i les seues respectives activitats. En sentit estricte, el terme és hui amprat, sobretot en [[Espanya]], per a designar una '''diputació provincial''', que és l'institució a la que correspon, en est o un atre nom, des de [[1836]], el govern i l'administració autònoma d'una [[Províncies d'Espanya|província]].

Les diputacions tenen caràcter territorial i la seua funció és gestionar els interessos econòmic-administratius de les províncies. En les [[illes Canàries]] les funcions de les diputacions les eixercixen en cada illa els [[*cabildo (entitat administrativa)|*cabildos insulars]], i en les [[illes Balears]] els [[Consell Insular|consells insulars]] (en català ''*consells *insulars''). En alguns térmens municipals espanyols com els de [[Cartagena (Espanya)|Cartagena]] o [[Lorca|Lorca]], existixen subdivisions del seu territori #a on es coneixen també baix este nom.

El número de diputats de cada ple depén del número d'habitants de la província i es fixa per llei (art. 204 de la Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del Règim Electoral General):

Els diputats de cada província es repartixen entre els [[Partit judicial (Espanya)|partits judicials]] per mig del sistema d'otorgar un diputat a cada partit judicial i després distribuir els restants proporcionalment a la població. Una volta que es constituïxen els ajuntaments, es prenen, per a cada partit judicial, els vots de tots els partits que han obtingut representació (a lo manco un regidor). Entre ells es repartixen els escans, segons la [[llei D'Hondt]]. Els diputats provincials s'elegixen, en cada partit judicial, d'entre els regidors de cada partit elegits en algun municipi del partit judicial.

Les [[Diputació Foral|diputacions Forals]], per contra, són òrguens d'elecció directa. Les diputacions forals estan formades per dos òrguens, les [[Juntes Generals]], que són un orgue llegislatiu d'elecció directa, i la diputació Foral ''@per se'', que és l'orgue eixecutiu elegit i somés a l'escrutini dels ''*junteros'' (membres de les juntes generals). La ''diputació foral'' està presidida pel [[Diputat General]], que actua com a cap de l'eixecutiu provincial, i les Juntes Generals està presidides per un [[President de les Juntes Generals]]; abdós càrrecs són ostentats per persones diferents. En cadascuna de les províncies forals, els ciutadans voten per mig de sufragi universal directe, sobre la base d'un reduït número de circumscripcions; els junters són després assignats per [[llei D'Hont]].  

Les eleccions forals se celebren cada quatre anys. En el cas de la [[Comunitat Foral de Navarra]], la diputació foral comprén el [[Govern de Navarra]], per #lo que les eleccions forals navarreses són de fet les eleccions autonòmiques. En el cas dels [[territoris històrics]] de [[Viscaya]], [[Àlaba]] i [[Guipúscoa]], les eleccions forals solen coincidir en les [[eleccions municipals]].