Diferència entre les revisions de "Llenguage formal"

mSense resum d'edició
Sense resum d'edició
 
(No es mostren 2 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 3: Llínea 3:
En [[matemàtiques]], [[llògica]] i [[ciències de la computació]], un '''llenguage formal''' és un [[llenguage]] els símbols primitius del qual i regles per a unir eixos símbols estan formalment especificats. Al conjunt dels símbols primitius se li crida el [[alfabet]] (o vocabulari) del llenguage, i al conjunt de les regles li'l crida la [[gramàtica formal]] (o sintaxis). A una cadena de símbols formada d'acort a la gramàtica li la crida una [[fòrmula ben formada]] (o paraula) del llenguage.  
En [[matemàtiques]], [[llògica]] i [[ciències de la computació]], un '''llenguage formal''' és un [[llenguage]] els símbols primitius del qual i regles per a unir eixos símbols estan formalment especificats. Al conjunt dels símbols primitius se li crida el [[alfabet]] (o vocabulari) del llenguage, i al conjunt de les regles li'l crida la [[gramàtica formal]] (o sintaxis). A una cadena de símbols formada d'acort a la gramàtica li la crida una [[fòrmula ben formada]] (o paraula) del llenguage.  


Estrictament parlant, un llenguage formal és idèntic al conjunt de totes les seues fòrmules ben formades. A diferència de lo que ocorre en l'alfabet (que deu ser un conjunt finit) i en cada fòrmula ben formada (que deu tindre una llongitut també finita), un llenguage formal pot estar compost per un número infinit de fòrmules ben formades.
Estrictament parlant, un llenguage formal és idèntic al conjunt de totes les seues fòrmules ben formades. A diferència de lo que ocorre en l'alfabet (que deu ser un conjunt finit) i en cada fòrmula ben formada (que deu tindre una llongitut també finita), un llenguage formal pot estar compost per un número infinit de fòrmules ben formades.    
 
 
[[Categoria:Llenguage]]
[[Categoria:Llenguage]]
[[Categoria:Llenguages formals]]
[[Categoria:Llenguages formals]]
[[Categoria:Llingüística generativa]]
[[Categoria:Llingüística generativa]]