Diferència entre les revisions de "Roger de Lauria"
Sense resum d'edició |
|||
| (No es mostren 8 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
| image = | | image = | ||
| peu = | | peu = | ||
| nacionalitat = [[Italiana]] | | nacionalitat = [[Itàlia|Italiana]] | ||
| ocupació = Marí i militar. | | ocupació = Marí i militar. | ||
| data_naix = 17 de giner de [[1245]] | | data_naix = 17 de giner de [[1245]] | ||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
| lloc_mort = [[Cocentaina]], [[Regne de Valéncia]] | | lloc_mort = [[Cocentaina]], [[Regne de Valéncia]] | ||
}} | }} | ||
Ruggero di Lauria i d'Amichi, conegut com a '''Roger de Lauria''', de Llòria, de Loria o de Llúria ([[Lauria]], [[Itàlia]], [[17 de giner]] de [[1245]] - [[Cocentaina]], [[19 de giner]] de [[1305]]) fon un marí i militar procedent del sur de la península itàlica al servici de la [[Corona d'Aragó]]. | '''Ruggero di Lauria i d'Amichi''', conegut com a '''Roger de Lauria''', de Llòria, de Loria o de Llúria ([[Lauria]], [[Itàlia]], [[17 de giner]] de [[1245]] - † [[Cocentaina]], [[19 de giner]] de [[1305]]) fon un marí i militar procedent del sur de la península itàlica al servici de la [[Corona d'Aragó]]. | ||
Encara que italià de naiximent, Roger de Lauria, va servir i va honrar d'excelent manera a la Corona d'Aragó i a tres monarques aragonesos distints: Pere III, Jaume II i Federic III. | Encara que italià de naiximent, Roger de Lauria, va servir i va honrar d'excelent manera a la Corona d'Aragó i a tres monarques aragonesos distints: Pere III, Jaume II i Federic III. | ||
| Llínea 18: | Llínea 18: | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
Nomenat almirant en [[1283]], defengué Sicília i els drets dels reis de la Corona d'Aragó contra els de la [[Casa d'Anjou]] despuix de les [[Vespres sicilianes]], derrotant a una flota francesa al mando de [[Carlos d'Anjou]] en els voltants de [[Malta]]. En [[1284]] va derrotar al príncip de Tarento (hereu del tro napolità) en la baïa de [[Nàpols]] i realisà una espectacular campanya en [[Calàbria]]. Posteriorment s'en va anar a terres catalanes, a petició de Pere III el Gran, per a fer front als francesos. La victòria més destacable que obtingué fon sobre la flota francesa de [[Felip III]], en la [[batalla de Formigues]], els dies 3 i 4 de setembre de [[1285]] devastant casi al complet la flota francesa que constava de 30 galeres. D'eixa forma trencà les llínees de comunicacions dels invasors francesos i arruïnà completament el poder naval francés de l'época. També prenqué part en la [[batalla del Coll de Panissars]] (en castellà, Collado de las Panizas) ([[1285]]). Totalment derrotades, les tropes franceses varen abandonar eixe any les terres catalanes. | Nomenat almirant en l'any [[1283]], defengué Sicília i els drets dels reis de la Corona d'Aragó contra els de la [[Casa d'Anjou]] despuix de les [[Vespres sicilianes]], derrotant a una flota francesa al mando de [[Carlos d'Anjou]] en els voltants de [[Malta]]. En l'any [[1284]] va derrotar al príncip de Tarento (hereu del tro napolità) en la baïa de [[Nàpols]] i realisà una espectacular campanya en [[Calàbria]]. Posteriorment s'en va anar a terres catalanes, a petició de Pere III el Gran, per a fer front als francesos. La victòria més destacable que obtingué fon sobre la flota francesa de [[Felip III]], en la [[batalla de Formigues]], els dies 3 i 4 de setembre de [[1285]] devastant casi al complet la flota francesa que constava de 30 galeres. D'eixa forma trencà les llínees de comunicacions dels invasors francesos i arruïnà completament el poder naval francés de l'época. També prenqué part en la [[batalla del Coll de Panissars]] (en castellà, Collado de las Panizas) ([[1285]]). Totalment derrotades, les tropes franceses varen abandonar eixe any les terres catalanes. | ||
Tots els mariners baix el seu mando es varen quedar en silenci i admirats del seu Almirant, este en eixe mateix moment dedicà unes célebres paraules als seus enemics que es batien en retirada: | Tots els mariners baix el seu mando es varen quedar en silenci i admirats del seu Almirant, este en eixe mateix moment dedicà unes célebres paraules als seus enemics que es batien en retirada: | ||
| Llínea 30: | Llínea 30: | ||
Fon soterrat en tots els honors en el [[Monasteri de Santes Creus|Real Monasteri de Santes Creus]] en [[Tarragona]], un monasteri cistercenc, al peu del sepulcre de Pere el Gran d'Aragó. | Fon soterrat en tots els honors en el [[Monasteri de Santes Creus|Real Monasteri de Santes Creus]] en [[Tarragona]], un monasteri cistercenc, al peu del sepulcre de Pere el Gran d'Aragó. | ||
== Reconeiximents == | |||
Se li dedicà un monument al final de la Rambla Nova de la ciutat de Tarragona, obra de l'escultor Feliu Ferrer Galzeran. La [[ciutat de Valéncia]] té un carrer al seu nom, Roger de Llòria. | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| Llínea 37: | Llínea 39: | ||
* [http://elladooscurodelahistoria.blogspot.com.es/2012/08/el-almirante-aragones-roger-de-lauria.html El almirante aragonés Roger de Lauria - El lado oscuro] | * [http://elladooscurodelahistoria.blogspot.com.es/2012/08/el-almirante-aragones-roger-de-lauria.html El almirante aragonés Roger de Lauria - El lado oscuro] | ||
* [http://www.esculturaurbana.com/paginas/fergf001.htm Monumento a Roger de Llúria] | * [http://www.esculturaurbana.com/paginas/fergf001.htm Monumento a Roger de Llúria] | ||
[[Categoria:Biografies]] | [[Categoria:Biografies]] | ||
[[Categoria:Història]] | [[Categoria:Història]] | ||
[[Categoria:Història Valenciana]] | [[Categoria:Història Valenciana]] | ||
[[Categoria:Corona d'Aragó]] | [[Categoria:Corona d'Aragó]] | ||
[[Categoria:Sigle XIII]] | |||