Diferència entre les revisions de "Complement circumstancial" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 9 edicions intermiges d'3 usuaris)

Llínea 1:

El '''complement circumstancial''' és un complement no argumental, és dir, que ~~'''~~no és seleccionat pel verp~~'''~~. Per tant, en un mateix enunciat poden combinar-se diversos complements circumstancials (Juga a tenis tots els dumenges en el polideportiu municipal), a l'hora que poden suprimir-se sense que l'oració perga el sentit:

El '''complement circumstancial''' és un complement no argumental, és dir, que no és seleccionat pel [[verp]]. Per tant, en un mateix enunciat poden combinar-se diversos complements circumstancials (Juga a tenis tots els dumenges en el polideportiu municipal), a l'hora que poden suprimir-se sense que l'oració perga el sentit:

Tornaré el llibre (la semana que ve).

Llínea 5:

Semànticament, el complement circumstancial emmarca la predicació oracional en una situació concreta prenint com a referència els elements que intervenen en l'enunciació d'un discurs, com ara el temps, el lloc, la manera, la cantitat, el destinatari de l'acció verbal, els acompanyants i els instruments dels quals se servix l'agent, i la causa que motiva la seua actuació. S'originen aixina les següents '''classes de complements circumstancials''':

a) El '''CC de temps''': Ahir anàrem a visitar als yayos.

a) El '''CC de temps''': ''Ahir'' anàrem a visitar als yayos.

b) El '''CC de lloc''': Els dumenges celebren un mercadet molt interessant en Corbera.

b) El '''CC de lloc''': Els dumenges celebren un mercadet molt interessant '''''en Corbera'''''.

c) El '''CC de manera''': Feren la faena desganadament.

c) El '''CC de manera''': Feren la faena '''''desganadament'''''.

d) El '''CC de cantitat, grau o distribució''': M'agrada molt viajar en tren; Els alumnesferen l'eixercici per parelles.

d) El '''CC de cantitat, grau o distribució''': M'agrada '''''molt''''' viajar en tren; Els alumnesferen l'eixercici '''''per parelles'''''.

e) El '''CC de finalitat o destinatari''': Pulseu per a obrir; Comprà el diari per a son pare.

e) El '''CC de finalitat o destinatari''': Pulseu '''''per a obrir'''''; Comprà el diari '''''per a son pare'''''.

f) El '''CC de companyia''': Ahir aní en la meua dòna a vore l'última película de Woody Allen.

f) El '''CC de companyia''': Ahir aní '''''en la meua dòna''''' a vore l'última película de Woody Allen.

g) El '''CC d'instrument''': S'afaità el bigot en una navaixa.

g) El '''CC d'instrument''': S'afaità el bigot '''''en una navaixa'''''.

h) El '''CC de causa''': L'investigació determinà que el coche esgarrifà per la pluja.

h) El '''CC de causa''': L'investigació determinà que el coche '''''esgarrifà per la pluja'''''.

La funció de complement circumstancial pot ser realisada per les següents categories:

La '''funció''' de complement circumstancial '''pot ser realisada per''' les següents categories:

a) Un adverbi o sintagma adverbial: La mare gità amorosament a sa filla en el llit;

a) Un '''adverbi o sintagma adverbial''': La mare gità '''''amorosament''''' a sa filla '''''en el llit''''';

Feu el seu treball molt cuidadosament.

Feu el seu treball '''''molt cuidadosament'''''.

b) Un sintagma nominal: El dijous monten les paradetes en la plaça.

b) Un '''sintagma nominal''': '''''El dijous''''' monten les paradetes en la plaça.

c) Un sintagma preposicional: Talla la carn en este gavinet.

c) Un '''sintagma preposicional''': Talla la carn '''''en este gavinet'''''.

~~d) Una oració subordinada relativa adverbial: Anà a on volia; Ho feu com li paregué~~

~~i li ixqué malament; Quan aplegà es prengué una bona tassa de chocolate~~.

d) Una '''oració subordinada relativa adverbial''': Anà '''''a on volia'''''; Ho feu '''''com li paregué'''''

i li ixqué malament; '''''Quan aplegà''''' es prengué una bona tassa de chocolate.

== Bibliografia ==

[[~~http~~://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/19.pdf]]

[[https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/19.pdf]]

[[Categoria:Gramàtica]]

[[~~Categoría~~:Complements del verp]]

[[Categoria:Complements del verp]]

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-El '''complement circumstancial''' és un complement no argumental, és dir, que '''no és seleccionat pel verp'''. Per tant, en un mateix enunciat poden combinar-se diversos complements circumstancials (Juga a tenis tots els dumenges en el polideportiu municipal), a l'hora que poden suprimir-se sense que l'oració perga el sentit:
+El '''complement circumstancial''' és un complement no argumental, és dir, que no és seleccionat pel [[verp]]. Per tant, en un mateix enunciat poden combinar-se diversos complements circumstancials (Juga a tenis tots els dumenges en el polideportiu municipal), a l'hora que poden suprimir-se sense que l'oració perga el sentit:
 Tornaré el llibre (la semana que ve).
@@ Llínea 5: / Llínea 5: @@
 Semànticament, el complement circumstancial emmarca la predicació oracional en una situació concreta prenint com a referència els elements que intervenen en l'enunciació d'un discurs, com ara el temps, el lloc, la manera, la cantitat, el destinatari de l'acció verbal, els acompanyants i els instruments dels quals se servix l'agent, i la causa que motiva la seua actuació. S'originen aixina les següents '''classes de complements circumstancials''':
-a) El '''CC de temps''': Ahir anàrem a visitar als yayos.
+a) El '''CC de temps''': ''Ahir'' anàrem a visitar als yayos.
-b) El '''CC de lloc''': Els dumenges celebren un mercadet molt interessant en Corbera.
+b) El '''CC de lloc''': Els dumenges celebren un mercadet molt interessant '''''en Corbera'''''.
-c) El '''CC de manera''': Feren la faena desganadament.
+c) El '''CC de manera''': Feren la faena '''''desganadament'''''.
-d) El '''CC de cantitat, grau o distribució''': M'agrada molt viajar en tren; Els alumnesferen l'eixercici per parelles.
+d) El '''CC de cantitat, grau o distribució''': M'agrada '''''molt''''' viajar en tren; Els alumnesferen l'eixercici '''''per parelles'''''.
-e) El '''CC de finalitat o destinatari''': Pulseu per a obrir; Comprà el diari per a son pare.
+e) El '''CC de finalitat o destinatari''': Pulseu '''''per a obrir'''''; Comprà el diari '''''per a son pare'''''.
-f) El '''CC de companyia''': Ahir aní en la meua dòna a vore l'última película de Woody Allen.
+f) El '''CC de companyia''': Ahir aní '''''en la meua dòna''''' a vore l'última película de Woody Allen.
-g) El '''CC d'instrument''': S'afaità el bigot en una navaixa.
+g) El '''CC d'instrument''': S'afaità el bigot '''''en una navaixa'''''.
-h) El '''CC de causa''': L'investigació determinà que el coche esgarrifà per la pluja.
+h) El '''CC de causa''': L'investigació determinà que el coche '''''esgarrifà per la pluja'''''.
-La funció de complement circumstancial pot ser realisada per les següents categories:
+La '''funció''' de complement circumstancial '''pot ser realisada per''' les següents categories:
-a) Un adverbi o sintagma adverbial: La mare gità amorosament a sa filla en el llit;
+a) Un '''adverbi o sintagma adverbial''': La mare gità '''''amorosament''''' a sa filla '''''en el llit''''';
-Feu el seu treball molt cuidadosament.
+Feu el seu treball '''''molt cuidadosament'''''.
-b) Un sintagma nominal: El dijous monten les paradetes en la plaça.
+b) Un '''sintagma nominal''': '''''El dijous''''' monten les paradetes en la plaça.
-c) Un sintagma preposicional: Talla la carn en este gavinet.
+c) Un '''sintagma preposicional''': Talla la carn '''''en este gavinet'''''.
-d) Una oració subordinada relativa adverbial: Anà a on volia; Ho feu com li paregué
-i li ixqué malament; Quan aplegà es prengué una bona tassa de chocolate.
+d) Una '''oració subordinada relativa adverbial''': Anà '''''a on volia'''''; Ho feu '''''com li paregué'''''
+i li ixqué malament; '''''Quan aplegà''''' es prengué una bona tassa de chocolate.
 == Bibliografia ==
-[[http://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/19.pdf]]
+[[https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/19.pdf]]
 [[Categoria:Gramàtica]]
-[[Categoría:Complements del verp]]
+[[Categoria:Complements del verp]]