Diferència entre les revisions de "Hibridació (química)" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 18 edicions intermiges d'5 usuaris)

Llínea 3:

En [[química]], es coneix com a '''hibridació''' a l'interacció de [[orbital atòmic|orbitals atòmics]] dins d'un [[àtom]] per a formar nous ''orbitals híbrits''. Els orbitals atòmics híbrits són els que se superposen en la formació dels enllaços, dins de la [[teoria de l'enllaç de valència]], i justifiquen la [[geometria molecular]].

El químic [[Linus Pauling]] va desenrollar per primera volta la teoria de l'hibridació en la finalitat d'explicar l'estructura de les molècules com el [[metà]] (CH4) en 1931.<ref>{{~~citation~~ | last=Pauling | first=L. | year=1931 | title=The nature of the chemical bond. Application of results obtained from the quantum mechanics and from a theory of paramagnetic susceptibility to the structure of molecules | journal=[[Journal of the American Chemical Society]] | volume=53 |issue=4 | pages=1367–1400 | doi=10.1021/ja01355a027 }}</ref>Este concepte va ser desenrollat per a este tipo de sistemes químics senzills, pero l'enfocament va ser més tart aplicat més àmpliament, i hui es considera una [[heurística]] eficaç per a la racionalisació de les estructures de [[compost orgànic|composts orgànics]].

El químic [[Linus Pauling]] va desenrollar per primera volta la teoria de l'hibridació en la finalitat d'explicar l'estructura de les molècules com el [[metà]] (CH4) en 1931.<ref>{{cita llibre | last=Pauling | first=L. | year=1931 | title=The nature of the chemical bond. Application of results obtained from the quantum mechanics and from a theory of paramagnetic susceptibility to the structure of molecules | journal=[[Journal of the American Chemical Society]] | volume=53 |issue=4 | pages=1367–1400 | doi=10.1021/ja01355a027 }}</ref> Este concepte va ser desenrollat per a este tipo de sistemes químics senzills, pero l'enfocament va ser més tart aplicat més àmpliament, i hui es considera una [[heurística]] eficaç per a la racionalisació de les estructures de [[compost orgànic|composts orgànics]].

== Hibridació sp3 ==

Llínea 32:

</math>}}

L'estímul per a excitar a l'electró del 2s al 2pz és aportat pel primer electró en formar enllaç en un àtom en este tipo de valència. Per eixemple, l'[[hidrogen]] en el cas del [[metà]]. Açò a la seua volta incrementa la necessitat d'ompliment dels restants orbitals. Estos nous orbitals híbrits deixen de ser ~~cridats~~ 2s i 2p i són ara ~~cridats~~ ''*sp3'' (una miqueta d'abdós orbitals):

L'estímul per a excitar a l'electró del 2s al 2pz és aportat pel primer electró en formar enllaç en un àtom en este tipo de valència. Per eixemple, l'[[hidrogen]] en el cas del [[metà]]. Açò a la seua volta incrementa la necessitat d'ompliment dels restants orbitals. Estos nous orbitals híbrits deixen de ser nomenats 2s i 2p i són ara nomenats ''*sp3'' (una miqueta d'abdós orbitals):

{{equació|<math>

Llínea 44:

Dels quatre orbitals aixina formats, un (25%) és provinent de l'orbital ''s'' (el 2s) del carbono i tres (75%) provinents dels orbitals ''p'' (2p). No obstant tots se sobreponen en aportar l'hibridació producte de l'enllaç. Tridimensionalment, la distància entre un hidrogen i l'atre en el metà són equivalents i iguals a un [[àngul]] de 109,5°.

== Hibridació sp2 ==

[[Archiu:AE3h.svg|thumb|150px|Configuració dels orbitals sp².El carbono en hibridació sp2 s'unix en 3 àtoms (dos enllaços simples i un doble enllaç)]]

Es definix com la combinació d'un orbital S i 2 P, per a formar 3 orbitals híbrits, que es disponen en un pla formant ànguls de 120º.

Els àtoms que formen hibridacions sp2 poden formar composts en enllaços dobles. Formen un àngul de 120º i la seua molècula és de forma plana. Als enllaços simples se'ls coneix com a enllaços sigma (σ) i els enllaços dobles estan composts per un [[enllaç σ|enllaç sigma]] i un [[enllaç π|enllaç pi]] (<math>pi</math>). Les regles d'ubicació dels electrons en estos casos, com el [[alqué]] [[etilé]] obliguen a una hibridació distinta nomenada sp2, en la qual un electró de l'orbital 2s es mescla a soles en dos dels orbitals 2p: sorgix a partir o en unir-se l'orbital s en dos orbitals p; per tant, es produïxen tres nous orbitals sp2, cada orbital nou produïx enllaços covalents.

{{equació|<math>

C^{*}\quad

\frac{\uparrow\downarrow}{1s}\;

\frac{\uparrow\,}{sp^2}\;

\frac{\uparrow\,}{sp^2}

\frac{\uparrow\,}{p}

</math>}}

Tridimensionalment, la distància entre un hidrogen i un atre en algun carbono de l'etilé són equivalents i iguals a un [[àngul]] de 120°.

== Hibridació sp ==

[[Archiu:AE2h.svg|thumb|150px|Configuració dels orbitals sp.

El carbono en hibridació sp s'unix en 2 àtoms ( dos enllaços dobles)

]]

Es definix com la combinació d'un orbital S i un P, per a formar 2 orbitals híbrits, en orientació llineal.

Est és el tipo d'enllaç híbrit, en un àngul de 180º i que es troba existent en composts en triples enllaços com els [[*alquino]]s (per eixemple el [[acetilé]]):

{{equació|<math>

C^{*}\quad

\frac{\uparrow\downarrow}{1s}\;

\frac{\uparrow\,}{sp}\;

\frac{\uparrow\,}{sp}

\frac{\uparrow\,}{p}

</math>}}

es caracterisa per la presència de 2 orbitals *pi(π).

== Forma i ànguls ==

Les formes de les molècules enllaçades per hibridacions dels seus orbitals és forçada pels ànguls entre els seus àtoms:

{| class="wikitable"

! molècula de tipo

! element representatiu

! metals de transició

|-----

! AX2

|

* [[Geometria molecular llineal|llineal]] (180°)

* hibridació sp

* I.g., CO2

|

* [[Geometria molecular angular|angular]] (90°)

* hibridació sd

* E.g., VO2+

|-----

! AX3

|

* [[Geometria molecular trigonal plana|trigonal plana]] (120°)

* hibridació sp2

* E.g., BCl3

|

* [[Geometria molecular piramidal trigonal|piramidal trigonal]] (90°)

* hibridació sd2

* E.g., CrO3

|-----

! AX4

|

*[[Geometría molecular tetraèdrica|tetraèdrica]] (109.5°)

* hibridació sp3

* E.g., CCl4

|

*[[Geometría molecular tetraèdrica|tetraèdrica]] (109.5°)

* hibridación sd3

* E.g., MnO4−

|-----

! AX5

|style="background: silver;"|

|

* piràmide quadrada (73°, 123°)

* hibridació sd4

* E.g., Ta(CH3)5

|-----

! AX6

|style="background: silver;"|

|

* prisma trigonal (63.5°, 116.5°)

* hibridació sd5

* E.g., W(CH3)6

|}

{| class="wikitable"

! colspan="3"| [[Hipervalència|molècules hipervalents]] ([[Resonància (química)|Resonància]])

|-----

! molècula de tipo

! element representatiu

! metales de transició

|-----

! rowspan="2"| AX2

| rowspan="2" style="background: silver;"|

| align="center"| [[Geometria molecular llineal|llineal]] (180°)

|-----

| align="center" |

|-----

! rowspan="2"| AX3

| rowspan="2" style="background: silver;"|

| align="center"| [[Geometria molecular trigonal plana|trigonal plana]] (120°)

|-----

| align="center" |

|-----

! rowspan="4"| AX4

| rowspan="4" style="background: silver;"|

| align="center"| [[Geometria molecular tetraèdrica|tetraèdrica]] (109.5°)

|-----

| align="center" |

|-----

| align="center"| [[Geometria molecular quadrada plana|quadrada plana]] (90°)

|-----

| align="center" |

|-----

! rowspan="2"| AX5

| align="center"|[[Geometria molecular bipiramidal trigonal|bipiramidal trigonal]] (90°, 120°)

| align="center" rowspan="2"|[[Geometría molecular bipiramidal trigonal|bipiramidal trigonal]] o [[Geometría molecular piramidal cuadrada|pirámide cuadrada]]

|-----

| align="center" |[[Archiu:Penta phos.svg|400px]]

|-----

! rowspan="2"| AX6

| align="center"|[[Geometria molecular octaèdrica|octaèdrica]] (90°)

|-----

| align="center" |[[Archiu:Hexa sulf.svg|400px]]

|-----

! rowspan="2"| AX7

| align="center"|[[Geometria molecular bipiramidal pentagonal|bipiramidal pentagonal]] (90°, 72°)

| align="center" rowspan="2"|[[Geometria molecular bipiramidal pentagonal|bipiramidal pentagonal]], octaédrica apuntado o prisma trigonal apuntado

|-----

| align="center" |

|}

== Vore també ==

* [[València (química)]]

== Referències ==

== Enllaços externs ==

[[Categoria:Química]]

Llínea 51:

Llínea 202:

[[Categoria:Ciència de 1931]]

[[Categoria:Estats Units en 1931]]

~~{{Traduït de|es|Hibridación (química)}}~~

@@ Llínea 3: / Llínea 3: @@
 En [[química]], es coneix com a '''hibridació''' a l'interacció de [[orbital atòmic|orbitals atòmics]] dins d'un [[àtom]] per a formar nous ''orbitals híbrits''. Els orbitals atòmics híbrits són els que se superposen en la formació dels enllaços, dins de la [[teoria de l'enllaç de valència]], i justifiquen la [[geometria molecular]].
-El químic [[Linus Pauling]] va desenrollar per primera volta la teoria de l'hibridació en la finalitat d'explicar l'estructura de les molècules com el [[metà]] (CH<sub>4</sub>) en 1931.<ref>{{citation | last=Pauling | first=L. | year=1931 | title=The nature of the chemical bond. Application of results obtained from the quantum mechanics and from a theory of paramagnetic susceptibility to the structure of molecules | journal=[[Journal of the American Chemical Society]] | volume=53 |issue=4 | pages=1367–1400 | doi=10.1021/ja01355a027 }}</ref>Este concepte va ser desenrollat per a este tipo de sistemes químics senzills, pero l'enfocament va ser més tart aplicat més àmpliament, i hui es considera una [[heurística]] eficaç per a la racionalisació de les estructures de [[compost orgànic|composts orgànics]].
+El químic [[Linus Pauling]] va desenrollar per primera volta la teoria de l'hibridació en la finalitat d'explicar l'estructura de les molècules com el [[metà]] (CH<sub>4</sub>) en 1931.<ref>{{cita llibre | last=Pauling | first=L. | year=1931 | title=The nature of the chemical bond. Application of results obtained from the quantum mechanics and from a theory of paramagnetic susceptibility to the structure of molecules | journal=[[Journal of the American Chemical Society]] | volume=53 |issue=4 | pages=1367–1400 | doi=10.1021/ja01355a027 }}</ref> Este concepte va ser desenrollat per a este tipo de sistemes químics senzills, pero l'enfocament va ser més tart aplicat més àmpliament, i hui es considera una [[heurística]] eficaç per a la racionalisació de les estructures de [[compost orgànic|composts orgànics]].
 == Hibridació sp3 ==
@@ Llínea 32: / Llínea 32: @@
 </math>}}
-L'estímul per a excitar a l'electró del 2s al 2p<sub>z</sub> és aportat pel primer electró en formar enllaç en un àtom en este tipo de valència. Per eixemple, l'[[hidrogen]] en el cas del [[metà]]. Açò a la seua volta incrementa la necessitat d'ompliment dels restants orbitals. Estos nous orbitals híbrits deixen de ser cridats 2s i 2p i són ara cridats ''*sp<sup>3</sup>'' (una miqueta d'abdós orbitals):
+L'estímul per a excitar a l'electró del 2s al 2p<sub>z</sub> és aportat pel primer electró en formar enllaç en un àtom en este tipo de valència. Per eixemple, l'[[hidrogen]] en el cas del [[metà]]. Açò a la seua volta incrementa la necessitat d'ompliment dels restants orbitals. Estos nous orbitals híbrits deixen de ser nomenats 2s i 2p i són ara nomenats ''*sp<sup>3</sup>'' (una miqueta d'abdós orbitals):
 {{equació|<math>
@@ Llínea 44: / Llínea 44: @@
 Dels quatre orbitals aixina formats, un (25%) és provinent de l'orbital ''s'' (el 2s) del carbono i tres (75%) provinents dels orbitals ''p'' (2p). No obstant tots se sobreponen en aportar l'hibridació producte de l'enllaç. Tridimensionalment, la distància entre un hidrogen i l'atre en el metà són equivalents i iguals a un [[àngul]] de 109,5°.
+== Hibridació sp2 ==
+[[Archiu:AE3h.svg|thumb|150px|Configuració dels orbitals sp².El carbono en hibridació sp2 s'unix en 3 àtoms (dos enllaços simples i un doble enllaç)]]
+Es definix com la combinació d'un orbital S i 2 P, per a formar 3 orbitals híbrits, que es disponen en un pla formant ànguls de 120º.
+Els àtoms que formen hibridacions sp<sup>2</sup> poden formar composts en enllaços dobles. Formen un àngul de 120º i la seua molècula és de forma plana. Als enllaços simples se'ls coneix com a enllaços sigma (σ) i els enllaços dobles estan composts per un [[enllaç σ|enllaç sigma]] i un [[enllaç π|enllaç pi]] (<math>pi</math>). Les regles d'ubicació dels electrons en estos casos, com el [[alqué]] [[etilé]] obliguen a una hibridació distinta nomenada sp<sup>2</sup>, en la qual un electró de l'orbital 2s es mescla a soles en dos dels orbitals 2p: sorgix a partir o en unir-se l'orbital s en dos orbitals p; per tant, es produïxen tres nous orbitals sp<sup>2</sup>, cada orbital nou produïx enllaços covalents.
+{{equació|<math>
+C^{*}\quad
+\frac{\uparrow\downarrow}{1s}\;
+\frac{\uparrow\,}{sp^2}\;
+\frac{\uparrow\,}{sp^2}
+\frac{\uparrow\,}{sp^2}
+\frac{\uparrow\,}{p}
+</math>}}
+Tridimensionalment, la distància entre un hidrogen i un atre en algun carbono de l'etilé són equivalents i iguals a un [[àngul]] de 120°.
+== Hibridació sp<sup></sup> ==
+[[Archiu:AE2h.svg|thumb|150px|Configuració dels orbitals sp.
+El carbono en hibridació sp s'unix en 2 àtoms ( dos enllaços dobles)
+]]
+Es definix com la combinació d'un orbital S i un P, per a formar 2 orbitals híbrits, en orientació llineal.
+Est és el tipo d'enllaç híbrit, en un àngul de 180º i que es troba existent en composts en triples enllaços com els [[*alquino]]s (per eixemple el [[acetilé]]):
+{{equació|<math>
+C^{*}\quad
+\frac{\uparrow\downarrow}{1s}\;
+\frac{\uparrow\,}{sp}\;
+\frac{\uparrow\,}{sp}
+\frac{\uparrow\,}{p}
+\frac{\uparrow\,}{p}
+</math>}}
+es caracterisa per la presència de 2 orbitals *pi(π).
+== Forma i ànguls ==
+Les formes de les molècules enllaçades per hibridacions dels seus orbitals és forçada pels ànguls entre els seus àtoms:
+{| class="wikitable"
+! molècula de tipo
+! element representatiu
+! metals<br/>de transició
+|-----
+! AX<sub>2</sub>
+|
+* [[Geometria molecular llineal|llineal]] (180°)
+* hibridació sp
+* I.g., CO<sub>2</sub>
+|
+* [[Geometria molecular angular|angular]] (90°)
+* hibridació sd
+* E.g., VO<sub>2</sub><sup>+</sup>
+|-----
+! AX<sub>3</sub>
+|
+* [[Geometria molecular trigonal plana|trigonal plana]] (120°)
+* hibridació sp<sup>2</sup>
+* E.g., BCl<sub>3</sub>
+|
+* [[Geometria molecular piramidal trigonal|piramidal trigonal]] (90°)
+* hibridació sd<sup>2</sup>
+* E.g., CrO<sub>3</sub>
+|-----
+! AX<sub>4</sub>
+|
+*[[Geometría molecular tetraèdrica|tetraèdrica]] (109.5°)
+* hibridació sp<sup>3</sup>
+* E.g., CCl<sub>4</sub>
+|
+*[[Geometría molecular tetraèdrica|tetraèdrica]] (109.5°)
+* hibridación sd<sup>3</sup>
+* E.g., MnO<sub>4</sub><sup>−</sup>
+|-----
+! AX<sub>5</sub>
+|style="background: silver;"|
+|
+* piràmide quadrada (73°, 123°)
+* hibridació sd<sup>4</sup>
+* E.g., Ta(CH<sub>3</sub>)<sub>5</sub>
+|-----
+! AX<sub>6</sub>
+|style="background: silver;"|
+|
+* prisma trigonal (63.5°, 116.5°)
+* hibridació sd<sup>5</sup>
+* E.g., W(CH<sub>3</sub>)<sub>6</sub>
+|}
+{| class="wikitable"
+! colspan="3"| [[Hipervalència|molècules hipervalents]] ([[Resonància (química)|Resonància]])
+|-----
+! molècula de tipo
+! element representatiu
+! metales<br/>de transició
+|-----
+! rowspan="2"| AX<sub>2</sub>
+| rowspan="2" style="background: silver;"|
+| align="center"| [[Geometria molecular llineal|llineal]] (180°)
+|-----
+| align="center" |
+|-----
+! rowspan="2"| AX<sub>3</sub>
+| rowspan="2" style="background: silver;"|
+| align="center"| [[Geometria molecular trigonal plana|trigonal plana]] (120°)
+|-----
+| align="center" |
+|-----
+! rowspan="4"| AX<sub>4</sub>
+| rowspan="4" style="background: silver;"|
+| align="center"| [[Geometria molecular tetraèdrica|tetraèdrica]] (109.5°)
+|-----
+| align="center" |
+|-----
+| align="center"| [[Geometria molecular quadrada plana|quadrada plana]] (90°)
+|-----
+| align="center" |
+|-----
+! rowspan="2"| AX<sub>5</sub>
+| align="center"|[[Geometria molecular bipiramidal trigonal|bipiramidal trigonal]] (90°, 120°)
+| align="center" rowspan="2"|[[Geometría molecular bipiramidal trigonal|bipiramidal trigonal]] o<br>[[Geometría molecular piramidal cuadrada|pirámide cuadrada]]
+|-----
+| align="center" |[[Archiu:Penta phos.svg|400px]]
+|-----
+! rowspan="2"| AX<sub>6</sub>
+| align="center"|[[Geometria molecular octaèdrica|octaèdrica]] (90°)
+| align="center"|[[Geometria molecular octaèdrica|octaèdrica]] (90°)
+|-----
+| align="center" |[[Archiu:Hexa sulf.svg|400px]]
+|-----
+! rowspan="2"| AX<sub>7</sub>
+| align="center"|[[Geometria molecular bipiramidal pentagonal|bipiramidal pentagonal]] (90°, 72°)
+| align="center" rowspan="2"|[[Geometria molecular bipiramidal pentagonal|bipiramidal pentagonal]],<br>octaédrica apuntado o<br>prisma trigonal apuntado
+|-----
+| align="center" |
+|}
+== Vore també ==
+* [[València (química)]]
+== Referències ==
+<references />
+{{Traduït de|es|Hibridación (química)}}
+== Enllaços externs ==
+{{Commonscat|Hybridized atomic orbitals}}
 [[Categoria:Química]]
@@ Llínea 51: / Llínea 202: @@
 [[Categoria:Ciència de 1931]]
 [[Categoria:Estats Units en 1931]]
-{{Traduït de|es|Hibridación (química)}}