Diferència entre les revisions de "Hibridació (química)"

← Edició anterior

VisualWikitext

@@ Llínea 32: / Llínea 32: @@
 </math>}}
-L'estímul per a excitar a l'electró del 2s al 2p<sub>z</sub> és aportat pel primer electró en formar enllaç en un àtom en este tipo de valència. Per eixemple, l'[[hidrogen]] en el cas del [[metà]]. Açò a la seua volta incrementa la necessitat d'ompliment dels restants orbitals. Estos nous orbitals híbrits deixen de ser cridats 2s i 2p i són ara cridats ''*sp<sup>3</sup>'' (una miqueta d'abdós orbitals):
+L'estímul per a excitar a l'electró del 2s al 2p<sub>z</sub> és aportat pel primer electró en formar enllaç en un àtom en este tipo de valència. Per eixemple, l'[[hidrogen]] en el cas del [[metà]]. Açò a la seua volta incrementa la necessitat d'ompliment dels restants orbitals. Estos nous orbitals híbrits deixen de ser nomenats 2s i 2p i són ara nomenats ''*sp<sup>3</sup>'' (una miqueta d'abdós orbitals):
 {{equació|<math>
@@ Llínea 52: / Llínea 52: @@
 Es definix com la combinació d'un orbital S i 2 P, per a formar 3 orbitals híbrits, que es disponen en un pla formant ànguls de 120º.
-Els àtoms que formen hibridacions sp<sup>2</sup> poden formar composts en enllaços dobles. Formen un àngul de 120º i la seua molècula és de forma plana. Als enllaços simples se'ls coneix com a enllaços sigma (σ) i els enllaços dobles estan composts per un [[enllaç σ|enllaç sigma]] i un [[enllaç π|enllaç pi]] (<math>pi</math>). Les regles d'ubicació dels electrons en estos casos, com el [[alqué]] [[etilé]] obliguen a una hibridació distinta cridada sp<sup>2</sup>, en la qual un electró de l'orbital 2s es mescla només en dos dels orbitals 2p: sorgix a partir o en unir-se l'orbital s en dos orbitals p; per tant, es produïxen tres nous orbitals sp<sup>2</sup>, cada orbital nou produïx enllaços covalents.
+Els àtoms que formen hibridacions sp<sup>2</sup> poden formar composts en enllaços dobles. Formen un àngul de 120º i la seua molècula és de forma plana. Als enllaços simples se'ls coneix com a enllaços sigma (σ) i els enllaços dobles estan composts per un [[enllaç σ|enllaç sigma]] i un [[enllaç π|enllaç pi]] (<math>pi</math>). Les regles d'ubicació dels electrons en estos casos, com el [[alqué]] [[etilé]] obliguen a una hibridació distinta nomenada sp<sup>2</sup>, en la qual un electró de l'orbital 2s es mescla a soles en dos dels orbitals 2p: sorgix a partir o en unir-se l'orbital s en dos orbitals p; per tant, es produïxen tres nous orbitals sp<sup>2</sup>, cada orbital nou produïx enllaços covalents.
 {{equació|<math>
@@ Llínea 65: / Llínea 65: @@
 Tridimensionalment, la distància entre un hidrogen i un atre en algun carbono de l'etilé són equivalents i iguals a un [[àngul]] de 120°.
+== Hibridació sp<sup></sup> ==
+[[Archiu:AE2h.svg|thumb|150px|Configuració dels orbitals sp.
+El carbono en hibridació sp s'unix en 2 àtoms ( dos enllaços dobles)
+]]
+Es definix com la combinació d'un orbital S i un P, per a formar 2 orbitals híbrits, en orientació llineal.
+Est és el tipo d'enllaç híbrit, en un àngul de 180º i que es troba existent en composts en triples enllaços com els [[*alquino]]s (per eixemple el [[acetilé]]):
+{{equació|<math>
+C^{*}\quad
+\frac{\uparrow\downarrow}{1s}\;
+\frac{\uparrow\,}{sp}\;
+\frac{\uparrow\,}{sp}
+\frac{\uparrow\,}{p}
+\frac{\uparrow\,}{p}
+</math>}}
+es caracterisa per la presència de 2 orbitals *pi(π).
+== Forma i ànguls ==
+Les formes de les molècules enllaçades per hibridacions dels seus orbitals és forçada pels ànguls entre els seus àtoms:
+{| class="wikitable"
+! molècula de tipo
+! element representatiu
+! metals<br/>de transició
+|-----
+! AX<sub>2</sub>
+|
+* [[Geometria molecular llineal|llineal]] (180°)
+* hibridació sp
+* I.g., CO<sub>2</sub>
+|
+* [[Geometria molecular angular|angular]] (90°)
+* hibridació sd
+* E.g., VO<sub>2</sub><sup>+</sup>
+|-----
+! AX<sub>3</sub>
+|
+* [[Geometria molecular trigonal plana|trigonal plana]] (120°)
+* hibridació sp<sup>2</sup>
+* E.g., BCl<sub>3</sub>
+|
+* [[Geometria molecular piramidal trigonal|piramidal trigonal]] (90°)
+* hibridació sd<sup>2</sup>
+* E.g., CrO<sub>3</sub>
+|-----
+! AX<sub>4</sub>
+|
+*[[Geometría molecular tetraèdrica|tetraèdrica]] (109.5°)
+* hibridació sp<sup>3</sup>
+* E.g., CCl<sub>4</sub>
+|
+*[[Geometría molecular tetraèdrica|tetraèdrica]] (109.5°)
+* hibridación sd<sup>3</sup>
+* E.g., MnO<sub>4</sub><sup>−</sup>
+|-----
+! AX<sub>5</sub>
+|style="background: silver;"|
+|
+* piràmide quadrada (73°, 123°)
+* hibridació sd<sup>4</sup>
+* E.g., Ta(CH<sub>3</sub>)<sub>5</sub>
+|-----
+! AX<sub>6</sub>
+|style="background: silver;"|
+|
+* prisma trigonal (63.5°, 116.5°)
+* hibridació sd<sup>5</sup>
+* E.g., W(CH<sub>3</sub>)<sub>6</sub>
+|}
+{| class="wikitable"
+! colspan="3"| [[Hipervalència|molècules hipervalents]] ([[Resonància (química)|Resonància]])
+|-----
+! molècula de tipo
+! element representatiu
+! metales<br/>de transició
+|-----
+! rowspan="2"| AX<sub>2</sub>
+| rowspan="2" style="background: silver;"|
+| align="center"| [[Geometria molecular llineal|llineal]] (180°)
+|-----
+| align="center" |
+|-----
+! rowspan="2"| AX<sub>3</sub>
+| rowspan="2" style="background: silver;"|
+| align="center"| [[Geometria molecular trigonal plana|trigonal plana]] (120°)
+|-----
+| align="center" |
+|-----
+! rowspan="4"| AX<sub>4</sub>
+| rowspan="4" style="background: silver;"|
+| align="center"| [[Geometria molecular tetraèdrica|tetraèdrica]] (109.5°)
+|-----
+| align="center" |
+|-----
+| align="center"| [[Geometria molecular quadrada plana|quadrada plana]] (90°)
+|-----
+| align="center" |
+|-----
+! rowspan="2"| AX<sub>5</sub>
+| align="center"|[[Geometria molecular bipiramidal trigonal|bipiramidal trigonal]] (90°, 120°)
+| align="center" rowspan="2"|[[Geometría molecular bipiramidal trigonal|bipiramidal trigonal]] o<br>[[Geometría molecular piramidal cuadrada|pirámide cuadrada]]
+|-----
+| align="center" |[[Archiu:Penta phos.svg|400px]]
+|-----
+! rowspan="2"| AX<sub>6</sub>
+| align="center"|[[Geometria molecular octaèdrica|octaèdrica]] (90°)
+| align="center"|[[Geometria molecular octaèdrica|octaèdrica]] (90°)
+|-----
+| align="center" |[[Archiu:Hexa sulf.svg|400px]]
+|-----
+! rowspan="2"| AX<sub>7</sub>
+| align="center"|[[Geometria molecular bipiramidal pentagonal|bipiramidal pentagonal]] (90°, 72°)
+| align="center" rowspan="2"|[[Geometria molecular bipiramidal pentagonal|bipiramidal pentagonal]],<br>octaédrica apuntado o<br>prisma trigonal apuntado
+|-----
+| align="center" |
+|}
+== Vore també ==
+* [[València (química)]]
 == Referències ==
 <references />
+{{Traduït de|es|Hibridación (química)}}
+== Enllaços externs ==
+{{Commonscat|Hybridized atomic orbitals}}
 [[Categoria:Química]]
@@ Llínea 75: / Llínea 202: @@
 [[Categoria:Ciència de 1931]]
 [[Categoria:Estats Units en 1931]]
-{{Traduït de|es|Hibridación (química)}}