Diferència entre les revisions de "Hibridació (química)"

L'estímul per a excitar a l'electró del 2s al 2p_z és aportat pel primer electró en formar enllaç en un àtom en este tipo de valència. Per eixemple, l'[[hidrogen]] en el cas del [[metà]]. Açò a la seua volta incrementa la necessitat d'ompliment dels restants orbitals. Estos nous orbitals híbrits deixen de ser cridats 2s i 2p i són ara cridats ''*sp³'' (una miqueta d'abdós orbitals):

Els àtoms que formen hibridacions sp² poden formar composts en enllaços dobles. Formen un àngul de 120º i la seua molècula és de forma plana. Als enllaços simples se'ls coneix com a enllaços sigma (σ) i els enllaços dobles estan composts per un [[enllaç σ|enllaç sigma]] i un [[enllaç π|enllaç pi]] (<math>pi</math>). Les regles d'ubicació dels electrons en estos casos, com el [[alqué]] [[etilé]] obliguen a una hibridació distinta cridada sp², en la qual un electró de l'orbital 2s es mescla només en dos dels orbitals 2p: sorgix a partir o en unir-se l'orbital s en dos orbitals p; per tant, es produïxen tres nous orbitals sp², cada orbital nou produïx enllaços covalents.