Anar al contingut

Diferència entre les revisions de "Espectroscòpia"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Sense resum d'edició
Sense resum d'edició
 
(No se mostra una edició intermija del mateix usuari)
Llínea 3: Llínea 3:


D'esta manera, es poden fer anàlisis [[Anàlisis quantitativa (química)|quantitatives]] o [[Anàlisis qualitativa|qualitatives]] d'una enorme varietat de [[substància|substàncies]], aprofitant la capacitat d'emetre o absorbir la radiació d'una determinada [[llongitut d'ona]] que presenten estes, o algun producte format a partir d'elles.
D'esta manera, es poden fer anàlisis [[Anàlisis quantitativa (química)|quantitatives]] o [[Anàlisis qualitativa|qualitatives]] d'una enorme varietat de [[substància|substàncies]], aprofitant la capacitat d'emetre o absorbir la radiació d'una determinada [[llongitut d'ona]] que presenten estes, o algun producte format a partir d'elles.


== Aspectes generals ==
== Aspectes generals ==
Llínea 17: Llínea 15:
Per mig d'un [[espectrofotómetro]] es medix l'espectre de la llum (intensitat de la llum absorbida, reflectida o emesa en funció de la freqüència o de la llongitut d'ona). Els espectres es diferencien considerablement d'element a element.
Per mig d'un [[espectrofotómetro]] es medix l'espectre de la llum (intensitat de la llum absorbida, reflectida o emesa en funció de la freqüència o de la llongitut d'ona). Els espectres es diferencien considerablement d'element a element.


== Referències ==
* Cortie, A. L. (1921), «Sir Norman Lockyer, 1836 – 1920», The Astrophysical Journal 53: 233-248
* Isaac Asimov, Understanding Physics, Vol. 1, p.108
* Saul, Louise. (2020, 06 de abril). Los diferentes tipos de espectroscopia para el análisis químico. AZoOptics


 
== Bibliografia ==
 
* Jerry Workman; Art Springsteen, eds. (1998). Applied Spectroscopy. Boston: Academic Press. ISBN 978-0-08-052749-9
 
* John M. Chalmers; Peter Griffiths, eds. (2006). Handbook of Vibrational Spectroscopy. New York: Wiley. ISBN 978-0-471-98847-2
 
* Peter M. Skrabal (2012). Spectroscopy - An interdisciplinary integral description of spectroscopy from UV to NMR (e-book). ETH Zurich: vdf  Hochschulverlag AG. ISBN 978-3-7281-3385-4
 


{{Química}}
{{Química}}
Llínea 29: Llínea 30:
[[Categoria:Física]]
[[Categoria:Física]]
[[Categoria:Espectroscòpia| ]]
[[Categoria:Espectroscòpia| ]]
{{Traduït de|es|Espectroscopia}}

Última revisió del 18:55 22 jun 2023

Animació que mostra la dispersió de la llum al atravessar un prisma.

L'espectroscòpia és una tècnica analítica experimental, molt usada en química i en física. Es basa en detectar l'absorció o emissió de radiació electromagnètica de certes energies, i relacionar estes energies en els nivells d'energia implicats en transicions quàntiques de la substància a detectar.

D'esta manera, es poden fer anàlisis quantitatives o qualitatives d'una enorme varietat de substàncies, aprofitant la capacitat d'emetre o absorbir la radiació d'una determinada llongitut d'ona que presenten estes, o algun producte format a partir d'elles.

Aspectes generals

[editar | editar còdic]

El mecanisme pel qual la matèria emet radiació electromagnètica és el domini de l'espectroscòpia. La radiació electromagnètica s'atribuïx a les diferències d'energia en les transicions dels electrons d'uns nivells atòmics a uns atres. L'espectroscòpia es relaciona en la majoria dels casos en la tercera interacció. Estudia en quin freqüència o llongitut d'ona una substància pot absorbir o emetre energia en forma d'un quant de llum.

L'energia d'un fotó (un quant de llum) d'una ona electromagnètica o la seua corresponent freqüència equival a la diferència d'energia entre dos estats quàntics de la substància estudiada:

<math>\Delta E = \mathit{h} \cdot \nu </math>

a on <math>\mathit{h}</math> és la constant de Planck, <math>\nu</math> és la freqüència del feix o ona electromagnètica associada a eixe quant de llum i <math>\Delta E</math> és la diferència d'energia. Esta equació és coneguda també com l'equació bàsica de l'espectroscòpia. Les diferències d'energia entre estats quàntics depenen de la composició elemental de la prova o de l'estructura de la molècula, i per això este método proporciona informació important per a astrònoms, físics, químics i biòlecs.

Per mig d'un espectrofotómetro es medix l'espectre de la llum (intensitat de la llum absorbida, reflectida o emesa en funció de la freqüència o de la llongitut d'ona). Els espectres es diferencien considerablement d'element a element.

Referències

[editar | editar còdic]
  • Cortie, A. L. (1921), «Sir Norman Lockyer, 1836 – 1920», The Astrophysical Journal 53: 233-248
  • Isaac Asimov, Understanding Physics, Vol. 1, p.108
  • Saul, Louise. (2020, 06 de abril). Los diferentes tipos de espectroscopia para el análisis químico. AZoOptics

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Jerry Workman; Art Springsteen, eds. (1998). Applied Spectroscopy. Boston: Academic Press. ISBN 978-0-08-052749-9
  • John M. Chalmers; Peter Griffiths, eds. (2006). Handbook of Vibrational Spectroscopy. New York: Wiley. ISBN 978-0-471-98847-2
  • Peter M. Skrabal (2012). Spectroscopy - An interdisciplinary integral description of spectroscopy from UV to NMR (e-book). ETH Zurich: vdf Hochschulverlag AG. ISBN 978-3-7281-3385-4