Diferència entre les revisions de "Termodinàmica"

[[Archiu:Triple expansion engine animation.gif|thumb|'''[[Màquina tèrmica]]''' típica on pot observar-se l'entrada des d'una font de calor (caldera) a l'esquerra i l'eixida a un *disipador de calor (condensador) a la dreta. El [[treball (física)|treball]] s'extrau en este cas per mig d'una série de pistons.]]

La '''termodinàmica''' (del [[Idioma grec|grec]] θερμo, termo, que significa «calor»<ref>{{Cita *DRAE|termo-}}</ref> i δύναμις, ''dínamis'', que significa «força»)<ref>{{Cita DRAE|dinámico}}</ref> és la branca de la [[física]] que descriu els estats de [[Estat d'equilibri termodinàmic|equilibri termodinàmic]] a [[nivell macroscòpic]].<ref>Callen, H., Thermodynamics and an Introduction to Thermostatistics, 2nd Ed., Rivas, 1986</ref> El ''[[Diccionari de la llengua espanyola]]'' de la [[Real Acadèmia Espanyola]], per la seua banda, definix a la termodinàmica com la branca de la física encarregada de l'estudi de l'interacció entre el [[calor]] i atres manifestacions de la [[energia]].<ref>{{cita DRAE|termodinámica|fechaacceso=14 de agosto de 2015}}</ref>

Constituïx una [[Teoria científica|teoria fenomenològica]], a partir de [[Raonament deductiu|raonaments deductius]], que estudia sistemes reals, sense [[model físic|modelizar]] i seguix un método experimental.<ref name="zemansky">Ver {{Harvsp|R.RIVAS|1986}}.</ref> Els estats d'equilibri s'estudien i definixen per mig de ''magnituts extensives'' tals com la [[energia interna]], la [[entropia]], el [[volum]] o la composició [[mol]]ar del sistema,<ref name=callen>Callen, H., ''Thermodynamics and an Introduction to Thermostatistics'', 2nd Ed., Wiley, 1985</ref> o per mig de magnituts no-extensives derivades de les anteriors com la [[temperatura]], [[pressió]] i el [[potencial químic]]; atres #magnitut, tals com la [[*imanación]], la [[força electromotris]] i les associades en la mecànica dels [[mig continu|mijos continus]] en general també poden tractar-se per mig de la termodinàmica.