Diferència entre les revisions de "Parlamentarisme"
Sin resumen de edición |
Sin resumen de edición |
||
| (No es mostren 5 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
El '''Parlamentarisme''', també conegut com a '''sistema parlamentari''' o '''democràcia parlamentària''', és un sistema de govern en el que l'elecció del [[govern]] ([[poder eixecutiu]]) emana del [[parlament]] ([[poder llegislatiu]]) i és responsable políticament davant este. Modernament els sistemes parlamentaris són en la seua majoria ben [[monarquia parlamentària|monarquies parlamentàries]], o ben [[república parlamentària|repúbliques parlamentàries]]. En els sistemes parlamentaris el [[cap d'estat]] és normalment distint del [[cap de govern]]. | El '''Parlamentarisme''', també conegut com a '''sistema parlamentari''' o '''democràcia parlamentària''', és un sistema de govern en el que l'elecció del [[govern]] ([[poder eixecutiu]]) emana del [[parlament]] ([[poder llegislatiu]]) i és responsable políticament davant este. Modernament els sistemes parlamentaris són en la seua majoria ben [[monarquia parlamentària|monarquies parlamentàries]], o ben [[república parlamentària|repúbliques parlamentàries]]. En els sistemes parlamentaris el [[cap d'estat]] és normalment distint del [[cap de govern]]. | ||
== Característiques == | |||
* Una única llegitimitat directa de la [[sobirania]] (parlament).<ref name=icps/WP/184>{{cita publicación|apellidos1=Martínez|nombre1=Rafael|apellidos2=Garrido|nombre2=Antonio|título=Sistemas mixtos de gobierno de tendència presidencial|publicación=Working Papers|fecha=2000|número=184|url=http://www.icps.cat/archivos/WorkingPapers/WP_I_184.pdf|fechaacceso=27 de marzo de 2015|editorial=Institut de Ciències Polítiques i Socials|ubicación=Barcelona|idioma=español|issn=1133-8962}}</ref> | |||
* un govern pluripersonal i colegiat elegit pel Parlament format en el cap de govern al front.<ref name=icps/WP/184 /> | |||
*Una única llegitimitat directa de la [[sobirania]] (parlament).<ref name=icps/WP/184>{{cita publicación|apellidos1=Martínez|nombre1=Rafael|apellidos2=Garrido|nombre2=Antonio|título=Sistemas mixtos de gobierno de | * l'existència de mecanismes recíprocs de control entre el [[poder eixecutiu]] i el [[poder llegislatiu]] (dissolució de l'Assamblea i censura al govern com a màxims exponents).<ref name=icps/WP/184 /> | ||
*un govern pluripersonal i colegiat elegit pel Parlament format en el cap de govern al front.<ref name=icps/WP/184 /> | |||
*l'existència de mecanismes recíprocs de control entre el [[poder eixecutiu]] i el [[poder llegislatiu]] (dissolució de l'Assamblea i censura al govern com a màxims exponents).<ref name=icps/WP/184 /> | |||
=== Dos models de parlamentarisme === | === Dos models de parlamentarisme === | ||
| Llínea 15: | Llínea 12: | ||
== Ventages i inconvenients del parlamentarisme == | == Ventages i inconvenients del parlamentarisme == | ||
Dins dels sistemes democràtics de govern, el model parlamentari s'opon al model [[ | Dins dels sistemes democràtics de govern, el model parlamentari s'opon al model [[presidencialisme|presidencialiste]]. En comparar les característiques de cadascun dels dos sistemes se solen distinguir les següents ventages i inconvenients. | ||
* Es reconeixen com a ventages del sistema parlamentari: | * Es reconeixen com a ventages del sistema parlamentari: | ||
| Llínea 30: | Llínea 27: | ||
# La seua forma més estable termina sent el '''[[bipartidisme]].''' | # La seua forma més estable termina sent el '''[[bipartidisme]].''' | ||
Tractant d'arreplegar les ventages d'abdós sistemes i eludir les seues desventages es tendix a utilisar [[sistema semipresidencial|sistemes semipresidencials]]. | Tractant d'arreplegar les ventages d'abdós sistemes i eludir les seues desventages es tendix a utilisar [[sistema semipresidencial|sistemes semipresidencials]]. | ||
[[Categoria:Conceptes lliberals]] | [[Categoria:Conceptes lliberals]] | ||
[[Categoria:Formes de govern]] | [[Categoria:Formes de govern]] | ||
[[Categoria:Relacions entre Llegislatiu i Eixecutiu]] | [[Categoria:Relacions entre Llegislatiu i Eixecutiu]] | ||