Diferència entre les revisions de "Benafer"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 25 edicions intermiges d'3 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
{{Ficha de localitat d'Espanya
+
[[File:Benafer 01.JPG|thumb|250px|Benafer]]
 +
{{Infobox_pobles
 
| image        = Benafer 01.JPG
 
| image        = Benafer 01.JPG
 
| nom        = Benafer
 
| nom        = Benafer
Llínea 21: Llínea 22:
 
| web          = {{url|http://www.benafer.es}}
 
| web          = {{url|http://www.benafer.es}}
 
}}
 
}}
'''Benafer''' és un [[municipi]] [[Espanya|espanyol]] en la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Situat en la [[província de Castelló]], [[comarca]] de [[L'Alt Palancia]].
+
'''Benafer''' és un [[municipi]] [[Espanya|espanyol]] en la [[Comunitat Valenciana]], situat al sur de la [[província de Castelló]], [[comarca]] de [[L'Alt Palancia]].
  
 
== Geografia ==
 
== Geografia ==
 
 
Es troba situat en el curs alt del riu [[Palància]], entre este i la [[serra d'Espina]]. Posseïx un terme municipal en un perímetro molt irregular
 
Es troba situat en el curs alt del riu [[Palància]], entre este i la [[serra d'Espina]]. Posseïx un terme municipal en un perímetro molt irregular
  
=== Localitats limítrofs ===
+
==== Localitats llimítrofes ====
 
+
Benafer llimita en [[Caudiel]], [[Xérica]], [[Pina]] i [[Viver]].
[[Caudiel]], [[Xérica]], [[Pina de Montalgrao]] i [[Viver]]
 
  
 
== Història ==
 
== Història ==
 +
S'han trobat restos de poblaments ibèrics en els jaciments de ''Sant Roc'' i el ''Castillejo''. A pesar d'açò, la localitat és de fundació musulmana i, despuix de la reconquista, va mantindre la seua població musulmana fins a la seua expulsió en l'any [[1368]] a raïl de la seua rebelió durant la guerra de Castella. Dit any esta [[alqueria]] va rebre una primera Carta de Pobla, que es va vore completada i ratificada pel Bisbe de Sogorp, Íñigo de Valterra, en [[1379]] quan, a títul particular, va comprar el lloc.
  
S'han trobat restants de poblaments ibèrics en els jaciments de Sant Roque'' i el ''Castillejo''. A pesar d'açò, la localitat és de fundació musulmana i, despuix de la reconquista, va mantindre la seua població musulmana fins a la seua expulsió en [[1368]] a raïl de la seua rebelió durant la guerra de Castella. Dit any esta alquería va rebre una primera Carta de Pobla, que es va vore completada i ratificada pel Bisbe de Sogorp, Íñigo de Valterra, en [[1379]] quan, a títul particular, va comprar el lloc.
+
Posteriorment va pertànyer a la baronia i comtat de [[Xérica]] encara que posteriorment va passar a ser propietat de la família ''Exarc'' durant el [[sigle XV]], a partir de [[1611]] de la família ''Cucaló'' i a mitat del [[sigle XVII]] va aplegar a mans de [[Joaquín Castellví]].
 
 
Posteriorment va pertànyer a la baronia i comtat de [[Xérica]] encara que posteriorment va passar a ser propietat de la família ''Exarc'' durant el sigle XV, a partir de 1611 de la família ''Cucaló'' i a mitat del sigle XVII va aplegar a mans de [[Joaquín Castellví]].
 
  
 
=== Sigle XVIII ===
 
=== Sigle XVIII ===
Segons Cavanilles que dia que les úniques comunicacions que hi havia era que estava a tres quarts d'hora de Viver. També dia en la seua obra que el sector primari es donava lloc a 760 cafissos de blat,  284 de dacsa,  50 entre ordi i bajoquetes,  60 cànters de vi i 60 lliures de seda. Cavanilles menciona que en el poble habitaven 100 veïns i també com atres senyes que hi havia pedreres de marbre negrenc.  L'impressió de l'obra de Cavanilles és negativa perque és clarament falta d'informació. Madoz en canvi nos dona molta més informació. Madoz menciona que el clima és ordinàriament templat, sobre edificis argumenta que hi havia un molí fariner i un atre d'oli. Madoz nos conta que hi havia una casa municipal en presó, cementeri, carniceria, una escola que a la seua volta estava dividida per a chiquets i una atra part per a chiquetes. Sobre l'iglésia nos relata que hi havia una parròquia que estava baix l'advocació de San Salvador, servida per cura, la vacant de la qual es va proveir per oposició en concurs general, nos dia que les úniques carreteres 4 camins radials. Madoz dia en la seua obra que en el sector primari estaven dedicats a l'agricultura: oliveres, figueres,  vinyes,  frutals, moreres, preciosos hortets de flors, hortalices i llegums; dins de les activitats econòmiques destaca que hi havia vi en abundància, blat, ordi, dacsa, oli, frutes i seda. Madoz menciona que aquell poble el constituïen 120 cases d'11 a 15 vares d'altura i va ser fundat en l'any 1679 per Don Iñigo Valterra, Bisbe de Sogorp. Atres senyes d'interés que nos conta Madoz és que hi havia tres fonts:la Font del Bot, la Font del Chocolate i la Font de Juan d'Agueda. L'impressió que nos dona Madoz sobre el poble és bona pel seu clima templat i a la seua pau i harmonia.  
+
Segons Cavanilles que dia que les úniques comunicacions que hi havia era que estava a tres quarts d'hora de Viver. També dia en la seua obra que el sector primari es donava lloc a 760 cafissos de [[blat]],  284 de [[dacsa]],  50 entre [[ordi]] i [[bajoqueta|bajoquetes]],  60 cànters de [[vi]] i 60 lliures de [[seda]]. Cavanilles menciona que en el poble habitaven 100 veïns i també com atres senyes que hi havia pedreres de marbre negrenc.  L'impressió de l'obra de Cavanilles és negativa perque és clarament falta d'informació. Madoz en canvi nos dona molta més informació. Madoz menciona que el clima és ordinàriament templat, sobre edificis argumenta que hi havia un molí fariner i un atre d'oli. Madoz nos conta que hi havia una casa municipal en presó, cementeri, carniceria, una escola que a la seua volta estava dividida per a chiquets i una atra part per a chiquetes. Sobre l'iglésia nos relata que hi havia una parròquia que estava baix l'advocació de San Salvador, servida per cura, la vacant de la qual es va proveir per oposició en concurs general, nos dia que les úniques carreteres 4 camins radials. Madoz dia en la seua obra que en el sector primari estaven dedicats a l'agricultura: oliveres, figueres,  [[raïm|vinyes]],  frutals, moreres, preciosos hortets de flors, hortalices i llegums; dins de les activitats econòmiques destaca que hi havia vi en abundància, blat, ordi, dacsa, oli, frutes i seda. Madoz menciona que aquell poble el constituïen 120 cases d'11 a 15 vares d'altura i va ser fundat en l'any [[1679]] per Don Iñigo Valterra, Bisbe de Sogorp. Atres senyes d'interés que nos conta Madoz és que hi havia tres fonts:la Font del Bot, la Font del Chocolate i la Font de Juan d'Agueda. L'impressió que nos dona Madoz sobre el poble és bona pel seu clima templat i a la seua pau i harmonia.  
  
[[File:Observaciones de Cavanilles - Mapa de El Toro.jpg|thumb|Mapa de l'Alt Palancia en les Observacions de Cavanilles]]
+
[[File:Observaciones de Cavanilles - Mapa de El Toro.jpg|thumb|Mapa de l'Alt Palància en les Observacions de Cavanilles]]
  
 
=== Posterior ===
 
=== Posterior ===
Despuix de la guerra civil i per la destrucció patida va haver de ser reconstruït, modificant l'aspecte de la plaça de l'Ajuntament i de l'iglésia.
+
Despuix de la [[Guerra civil espanyola|guerra civil]] i per la destrucció patida va haver de ser reconstruït, modificant l'aspecte de la plaça de l'Ajuntament i de l'iglésia.
  
Actualment queden restants de trincheres de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) rodejant la població per varis punts (mont de Sant Roque, Els Novales, creuament en la carretera de Caudiel a Xérica).
+
Actualment queden restos de trincheres de la Guerra Civil Espanyola ([[1936]]-[[1939]]) rodejant la població per varis punts (mont de Sant Roque, Els Novales, creuament en la carretera de [[Caudiel]] a [[Xérica]]).
  
 
== Administració ==
 
== Administració ==
Llínea 92: Llínea 90:
  
 
== Demografia ==
 
== Demografia ==
Contava en una població de 168 habitants en [[2007]].
+
Contava en una població de 173 habitants en l'any [[2021]] segons el cens del [[INE]].
 +
 
 +
{| align="center" {{tablabonita}}
 +
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
  
{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"
+
|-
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica
 
  
![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2005]]
+
![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2005]]  !! [[2018]] !! [[2021]]
 
|-
 
|-
| align=center| 442|| align=center| 433|| align=center| 373|| align=center| 337|| align=center|290|| align=center| 297|| align=center| 259|| align=center| 172|| align=center| 130|| align=center| 106|| align=center|151 || align=center|148
+
| align=center| 442|| align=center| 433|| align=center| 373|| align=center| 337|| align=center|290|| align=center| 297|| align=center| 259|| align=center| 172|| align=center| 130|| align=center| 106|| align=center|151 || align=center|148 || align=center|156 || align=center|173
 
|}
 
|}
  
 
== Economia ==
 
== Economia ==
Basada tradicionalment en l'agricultura de seca i en la ganaderia.Cultiu d'[[armelers]], [[oliveres]] i [[cirera|cireres]] en la seua majoria. Conta ademés en sequer de pernils, una granja de pollets ecològics, vàries empreses de construcció, dos bars en el caixco urbà i un atre situat junt a les instalacions de la piscina municipal, tenda ultramarins en despaig de [[pa]] i dolços típics, farmàcia, estanc i carniceria.
+
Basada tradicionalment en l'agricultura de seca i en la ganaderia.Cultiu d'[[armelers]], [[oliveres]] i [[cirera|cireres]] en la seua majoria.  
 +
 
 +
Conta ademés en sequer de pernils, una granja de pollets ecològics, vàries empreses de construcció, dos bars en el caixco urbà i un atre situat junt a les instalacions de la piscina municipal, tenda ultramarins en despaig de [[pa]] i dolços típics, farmàcia, estanc i carniceria.
  
 
== Patrimoni ==
 
== Patrimoni ==
{{VT|Anex:Bens de Rellevància Local de Benafer}}
 
 
=== Patrimoni religiós ===
 
=== Patrimoni religiós ===
 +
[[File:Benafer 14.JPG|thumb|250px|Ermita de Sant Roc]]
 
* '''[[Ermita de San Roc de Benafer|Ermita de Sant Roc]]''' Està situada en l'alt de Sant Roc, des del qual es divisa tota la població
 
* '''[[Ermita de San Roc de Benafer|Ermita de Sant Roc]]''' Està situada en l'alt de Sant Roc, des del qual es divisa tota la població
 
* '''[[Iglésia Parroquial de la Transfiguració del Senyor de Benafer|Iglésia Parroquial]]'''. Dedicada a la transfiguració del Senyor, pertany a l'orde compost, en talla churriguera; consta d'una nau central, cor superior i altars pobres.
 
* '''[[Iglésia Parroquial de la Transfiguració del Senyor de Benafer|Iglésia Parroquial]]'''. Dedicada a la transfiguració del Senyor, pertany a l'orde compost, en talla churriguera; consta d'una nau central, cor superior i altars pobres.
Llínea 113: Llínea 115:
 
=== Patrimoni civil ===
 
=== Patrimoni civil ===
 
* '''Plaça de l'Ajuntament''' Magnífic eixemple de la reconstrucció realisada per [[Regions Devastades]] despuix de la [[Guerra Civil Espanyola|guerra civil]].
 
* '''Plaça de l'Ajuntament''' Magnífic eixemple de la reconstrucció realisada per [[Regions Devastades]] despuix de la [[Guerra Civil Espanyola|guerra civil]].
[[Archiu:Benafer 21.JPG|270px|miniaturadeimagen|esquerra|Frontera de l'Ajuntament i font de la plaça]]
+
[[Archiu:Benafer 21.JPG|250px|miniaturadeimagen|esquerra|Frontera de l'Ajuntament i font de la plaça]]
  
 
=== Patrimoni natural ===
 
=== Patrimoni natural ===
Llínea 130: Llínea 132:
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|}}
+
{{Commonscat|Benafer}}
 +
* [http://www.benafer.es Ajuntament de Benafer]
 
* [http://www.ive.es Institut Valencià d'Estadística]
 
* [http://www.ive.es Institut Valencià d'Estadística]
* {{FVMP}}
 
  
 
{{Municipis de L'Alt Palància}}
 
{{Municipis de L'Alt Palància}}
 
[[Categoria:Pobles de la Província de Castelló]]
 
[[Categoria:Pobles de la Província de Castelló]]
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]

Última revisió del 16:38 21 set 2022

Benafer
Benafer
{{{image_país}}} {{{image_escut}}}
{{{image_província}}}
País : {{{país}}}
Com. Autònoma: {{{comunitat}}}
Província: {{{província}}}
Comarca: L'Alt Palancia
Partit judicial: {{{partit_judicial}}}
Ubicació: {{{coor}}}
Altitut: 587
Superfície: 17
Població: {{{població}}}
Densitat: {{{densitat}}}
Gentilici: {{{gentilici}}}
Predomini llingüístic: {{{llengua}}}
Còdic postal: {{{còdic_postal}}}
Festes majors: {{{festes}}}
Alcalde: Rafael Bolós
Pàgina web: Plantilla:Url
{{{notes}}}


Benafer és un municipi espanyol en la Comunitat Valenciana, situat al sur de la província de Castelló, comarca de L'Alt Palancia.

Geografia[editar | editar còdic]

Es troba situat en el curs alt del riu Palància, entre este i la serra d'Espina. Posseïx un terme municipal en un perímetro molt irregular

Localitats llimítrofes[editar | editar còdic]

Benafer llimita en Caudiel, Xérica, Pina i Viver.

Història[editar | editar còdic]

S'han trobat restos de poblaments ibèrics en els jaciments de Sant Roc i el Castillejo. A pesar d'açò, la localitat és de fundació musulmana i, despuix de la reconquista, va mantindre la seua població musulmana fins a la seua expulsió en l'any 1368 a raïl de la seua rebelió durant la guerra de Castella. Dit any esta alqueria va rebre una primera Carta de Pobla, que es va vore completada i ratificada pel Bisbe de Sogorp, Íñigo de Valterra, en 1379 quan, a títul particular, va comprar el lloc.

Posteriorment va pertànyer a la baronia i comtat de Xérica encara que posteriorment va passar a ser propietat de la família Exarc durant el sigle XV, a partir de 1611 de la família Cucaló i a mitat del sigle XVII va aplegar a mans de Joaquín Castellví.

Sigle XVIII[editar | editar còdic]

Segons Cavanilles que dia que les úniques comunicacions que hi havia era que estava a tres quarts d'hora de Viver. També dia en la seua obra que el sector primari es donava lloc a 760 cafissos de blat, 284 de dacsa, 50 entre ordi i bajoquetes, 60 cànters de vi i 60 lliures de seda. Cavanilles menciona que en el poble habitaven 100 veïns i també com atres senyes que hi havia pedreres de marbre negrenc. L'impressió de l'obra de Cavanilles és negativa perque és clarament falta d'informació. Madoz en canvi nos dona molta més informació. Madoz menciona que el clima és ordinàriament templat, sobre edificis argumenta que hi havia un molí fariner i un atre d'oli. Madoz nos conta que hi havia una casa municipal en presó, cementeri, carniceria, una escola que a la seua volta estava dividida per a chiquets i una atra part per a chiquetes. Sobre l'iglésia nos relata que hi havia una parròquia que estava baix l'advocació de San Salvador, servida per cura, la vacant de la qual es va proveir per oposició en concurs general, nos dia que les úniques carreteres 4 camins radials. Madoz dia en la seua obra que en el sector primari estaven dedicats a l'agricultura: oliveres, figueres, vinyes, frutals, moreres, preciosos hortets de flors, hortalices i llegums; dins de les activitats econòmiques destaca que hi havia vi en abundància, blat, ordi, dacsa, oli, frutes i seda. Madoz menciona que aquell poble el constituïen 120 cases d'11 a 15 vares d'altura i va ser fundat en l'any 1679 per Don Iñigo Valterra, Bisbe de Sogorp. Atres senyes d'interés que nos conta Madoz és que hi havia tres fonts:la Font del Bot, la Font del Chocolate i la Font de Juan d'Agueda. L'impressió que nos dona Madoz sobre el poble és bona pel seu clima templat i a la seua pau i harmonia.

Mapa de l'Alt Palància en les Observacions de Cavanilles

Posterior[editar | editar còdic]

Despuix de la guerra civil i per la destrucció patida va haver de ser reconstruït, modificant l'aspecte de la plaça de l'Ajuntament i de l'iglésia.

Actualment queden restos de trincheres de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) rodejant la població per varis punts (mont de Sant Roque, Els Novales, creuament en la carretera de Caudiel a Xérica).

Administració[editar | editar còdic]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983
1983 - 1987
1987 - 1991
1991 - 1995 Rafael Bolós PSPV-PSOE.svg PSPV-PSOE
1995 - 1999 José Ibáñez San Juan People's Party (Spain) Logo (2008-2015).svg PP
1999 - 2003 José Ibáñez San Juan People's Party (Spain) Logo (2008-2015).svg PP
2003 - 2007 Peregrín Marco Martínez Independent
2007 - 2011 Rafael Bolós PSPV-PSOE.svg PSPV-PSOE
2011 - 2015 Rafael Bolós PSPV-PSOE.svg PSPV-PSOE
2015 - 2019 Rafael Bolós PSPV-PSOE.svg PSPV-PSOE
2019 - 2023 n/d n/d
2023 n/d n/d

Demografia[editar | editar còdic]

Contava en una població de 173 habitants en l'any 2021 segons el cens del INE.

Evolució demogràfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2018 2021
442 433 373 337 290 297 259 172 130 106 151 148 156 173

Economia[editar | editar còdic]

Basada tradicionalment en l'agricultura de seca i en la ganaderia.Cultiu d'armelers, oliveres i cireres en la seua majoria.

Conta ademés en sequer de pernils, una granja de pollets ecològics, vàries empreses de construcció, dos bars en el caixco urbà i un atre situat junt a les instalacions de la piscina municipal, tenda ultramarins en despaig de pa i dolços típics, farmàcia, estanc i carniceria.

Patrimoni[editar | editar còdic]

Patrimoni religiós[editar | editar còdic]

Ermita de Sant Roc
  • Ermita de Sant Roc Està situada en l'alt de Sant Roc, des del qual es divisa tota la població
  • Iglésia Parroquial. Dedicada a la transfiguració del Senyor, pertany a l'orde compost, en talla churriguera; consta d'una nau central, cor superior i altars pobres.

Patrimoni civil[editar | editar còdic]

Frontera de l'Ajuntament i font de la plaça

Patrimoni natural[editar | editar còdic]

  • Font de Juan d'Águeda. També nomenada Fandagueda. Situada a uns 100 metros de la font de l'anouer.
  • Font de l'Anouer. Situada en la zona dels anouers.
  • Fuensanta i Fuensantilla. Situada en la partida de Fuensanta, a uns 4 quilómetros de la població. De dit naiximent s'abastix la població.
  • Cova de Cerdanya. Caverna situada al noroest de la població dividida en dos grans sales, una superior en grans formacions d'estalagmites i estalactites, i una atra inferior en estat caòtic.

Cultura[editar | editar còdic]

Gastronomia[editar | editar còdic]

Vore també: Gastronomia de la província de Castelló

A destacar el plat típic de la població el "Perol de Llaurador" i el "Testament".

Festes[editar | editar còdic]

6 d'agost San Salvador i el 16 d'agost Sant Roc. Les festes comencen el 15 d'agost fins al 22 d'agost en verbenes, vaquetes, bous embolats, etc.

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


Municipis de l'Alt Palància
Algímia d'Almonesir    Almedíxer    Altura    Assuévar    Barraques    Begís    Benafer    Castellnou    Caudiel    Chóvar    Figueres    Gaibiel    Geldo    Matet    Navaixes    Pavies    Pina    Sacanyet    Sogorp    Soneja    Sot de Ferrer    Teresa    Toràs    El Toro    La Vall d'Almonesir    Viver    Xérica