Diferència entre les revisions de "Estuari" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 3 edicions intermiges d'2 usuaris)

Llínea 4:

Els estuaris s'originen per l'entrada d'aigües marines durant la [[pleamar]], reté les aigües del riu, mentres que durant la baixamar, totes les [[aigua|aigües]] comencen a entrar a gran velocitat en la mar o oceà, ~~la qual cosa~~ contribuïx a netejar i profundisar el seu caixer, deixant a sovint, grans zones de [[mareny]]s.

Els estuaris s'originen per l'entrada d'aigües marines durant la [[pleamar]], reté les aigües del riu, mentres que durant la baixamar, totes les [[aigua|aigües]] comencen a entrar a gran velocitat en la mar o oceà, lo que contribuïx a netejar i profundisar el seu caixer, deixant a sovint, grans zones de [[mareny]]s.

Les marees de major amplitut en el món tenen lloc en els estuaris del noroest de [[França]] i, sobretot, en la costa oriental del [[Canadà]] ([[baïa (geografia)|baïa]] de [[Baïa de Fundy|Fundy]], uns 16 metros). El riu Rance (França) té un [[Energia mareomotriu|sistema de producció hidroelèctrica]], usant la força de les marees en l'estuari de la seua desembocadura, tant en la pleamar com quan es produïx la baixamar. Els [[ecosistema|ecosistemes]] dels estuaris solen caracterisar-se per una alta productivitat biològica i per la seua gran [[biodiversitat]].

[[Archiu:Estuário do Tejo.jpg|thumb|250 px|left|L'estuari del riu [[Tajo]] en la seua desembocadura, vist des de Lisboa.]]

Els estuaris en la zona [[equatorial]] són molt escassos, ~~fins i tot~~ en els oceans, per la baixa amplitut de les marees i a la gran cantitat de sediment que arrastren els rius. És aixina com la desembocadura del [[riu Níger|Níger]], el [[riu Amazones|Amazones]], l'[[Orinoco]] i molts atres rius pròxims a l'equador terrestre són [[delta fluvial|deltes]] en lloc d'estuaris, a pesar de trobar-se en oceans oberts.

Els estuaris en la zona [[equatorial]] són molt escassos, inclús en els oceans, per la baixa amplitut de les marees i a la gran cantitat de sediment que arrastren els rius. És aixina com la desembocadura del [[riu Níger|Níger]], el [[riu Amazones|Amazones]], l'[[Orinoco]] i molts atres rius pròxims a l'equador terrestre són [[delta fluvial|deltes]] en lloc d'estuaris, a pesar de trobar-se en oceans oberts.

Un eixemple d'estuari és la [[Mar de la Paja]], la part final i més ampla del riu [[Tajo]], en el marge del qual se situa la ciutat de [[Lisboa]]. Un atre eixemple és el format pel [[Riu de la Plata]], frontera entre la [[República Argentina]] i la [[República Oriental de l'~~Uruguay~~]].

Un eixemple d'estuari és la [[Mar de la Paja]], la part final i més ampla del riu [[Tajo]], en el marge del qual se situa la ciutat de [[Lisboa]]. Un atre eixemple és el format pel [[Riu de la Plata]], frontera entre la [[República Argentina]] i la [[República Oriental de l'Uruguai]].

== Referències ==

* García-Alonso, J.; Lercari, D.; Araujo, B.F.; Almeida, M.G.; Rezende, C.E. (2017). «Composición elemental total y extraíble de la biopelícula estuarina intermareal del Río de la Plata: Disentangling natural and anthropogenic influences». Estuarine, Coastal and Shelf Science 187: 53-61

* Gill, Jennifer A.; Norris, Ken; Potts, Peter M.; Gunnarsson, Tómas Grétar; Atkinson, Philip W.; Sutherland, William J. (2001). «El efecto tampón y la regulación de poblaciones a gran escala en aves migratorias». Nature 412 (6845): 436-438. Bibcode:2001Natur.412..436G. PMID 11473317. S2CID 4308197. doi:10.1038/35086568

* Kennish, M. J. (1986). Ecología de los estuarios. Volume I: Physical and Chemical Aspects. Boca Raton, FL: CRC Press. ISBN 978-0-8493-5892-0

* Ross, D. A. (1995). Introducción a la oceanografía. Nueva York: Harper Collins College Publishers. ISBN 978-0-673-46938-0

== Enllaços externs ==

Llínea 21:

Llínea 27:

[[Categoria:Accidents fluvials i llacustres]]

[[Categoria:Accidents costers i oceànics]]

~~{{Traduït de|es|Estuario}}~~

@@ Llínea 4: / Llínea 4: @@
 [[Archiu:Oued massa.JPG|thumb|left|250px|Estuari del riu [[Riu Massa|Massa]], en el cor del [[Parc Nacional de Souss-Massa]], Marroc]]
-Els estuaris s'originen per l'entrada d'aigües marines durant la [[pleamar]], reté les aigües del riu, mentres que durant la baixamar, totes les [[aigua|aigües]] comencen a entrar a gran velocitat en la mar o oceà, la qual cosa contribuïx a netejar i profundisar el seu caixer, deixant a sovint, grans zones de [[mareny]]s.
+Els estuaris s'originen per l'entrada d'aigües marines durant la [[pleamar]], reté les aigües del riu, mentres que durant la baixamar, totes les [[aigua|aigües]] comencen a entrar a gran velocitat en la mar o oceà, lo que contribuïx a netejar i profundisar el seu caixer, deixant a sovint, grans zones de [[mareny]]s.
 Les marees de major amplitut en el món tenen lloc en els estuaris del noroest de [[França]] i, sobretot, en la costa oriental del [[Canadà]] ([[baïa (geografia)|baïa]] de [[Baïa de Fundy|Fundy]], uns 16 metros). El riu Rance (França) té un [[Energia mareomotriu|sistema de producció hidroelèctrica]], usant la força de les marees en l'estuari de la seua desembocadura, tant en la pleamar com quan es produïx la baixamar. Els [[ecosistema|ecosistemes]] dels estuaris solen caracterisar-se per una alta productivitat biològica i per la seua gran [[biodiversitat]].
 [[Archiu:Estuário do Tejo.jpg|thumb|250 px|left|L'estuari del riu [[Tajo]] en la seua desembocadura, vist des de Lisboa.]]
-Els estuaris en la zona [[equatorial]] són molt escassos, fins i tot en els oceans, per la baixa amplitut de les marees i a la gran cantitat de sediment que arrastren els rius. És aixina com la desembocadura del [[riu Níger|Níger]], el [[riu Amazones|Amazones]], l'[[Orinoco]] i molts atres rius pròxims a l'equador terrestre són [[delta fluvial|deltes]] en lloc d'estuaris, a pesar de trobar-se en oceans oberts.
+Els estuaris en la zona [[equatorial]] són molt escassos, inclús  en els oceans, per la baixa amplitut de les marees i a la gran cantitat de sediment que arrastren els rius. És aixina com la desembocadura del [[riu Níger|Níger]], el [[riu Amazones|Amazones]], l'[[Orinoco]] i molts atres rius pròxims a l'equador terrestre són [[delta fluvial|deltes]] en lloc d'estuaris, a pesar de trobar-se en oceans oberts.
-Un eixemple d'estuari és la [[Mar de la Paja]], la part final i més ampla del riu [[Tajo]], en el marge del qual se situa la ciutat de [[Lisboa]]. Un atre eixemple és el format pel [[Riu de la Plata]], frontera entre la [[República Argentina]] i la [[República Oriental de l'Uruguay]].
+Un eixemple d'estuari és la [[Mar de la Paja]], la part final i més ampla del riu [[Tajo]], en el marge del qual se situa la ciutat de [[Lisboa]]. Un atre eixemple és el format pel [[Riu de la Plata]], frontera entre la [[República Argentina]] i la [[República Oriental de l'Uruguai]].
+== Referències ==
+* García-Alonso, J.; Lercari, D.; Araujo, B.F.; Almeida, M.G.; Rezende, C.E. (2017). «Composición elemental total y extraíble de la biopelícula estuarina intermareal del Río de la Plata: Disentangling natural and anthropogenic influences». Estuarine, Coastal and Shelf Science 187: 53-61
+* Gill, Jennifer A.; Norris, Ken; Potts, Peter M.; Gunnarsson, Tómas Grétar; Atkinson, Philip W.; Sutherland, William J. (2001). «El efecto tampón y la regulación de poblaciones a gran escala en aves migratorias». Nature 412 (6845): 436-438. Bibcode:2001Natur.412..436G. PMID 11473317. S2CID 4308197. doi:10.1038/35086568
+* Kennish, M. J. (1986). Ecología de los estuarios. Volume I: Physical and Chemical Aspects. Boca Raton, FL: CRC Press. ISBN 978-0-8493-5892-0
+* Ross, D. A. (1995). Introducción a la oceanografía. Nueva York: Harper Collins College Publishers. ISBN 978-0-673-46938-0
 == Enllaços externs ==
@@ Llínea 21: / Llínea 27: @@
 [[Categoria:Accidents fluvials i llacustres]]
 [[Categoria:Accidents costers i oceànics]]
- {{Traduït de|es|Estuario}}