Diferència entre les revisions de "Casa-Palau d'Albalat dels Tarongers"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
 
(No es mostren 3 edicions intermiges d'un usuari)
Llínea 1: Llínea 1:
[[Image:Palau-CastellAlbalat_dels_Tarongers.JPG|thumb|270px|Casa-Palau d'Albalat dels Tarongers]]
+
[[File:Albalat dels Tarongers -Castell dels Blanes (1).jpg|thumb|270px|Casa-Palau d'Albalat dels Tarongers]]
La '''Casa-Palau d'Albalat dels Tarongers''', també coneguda com '''Casa del Castell''' o '''Casa dels Blanes''', es troba en el núcleu urbà de la població, front al pont que creua el [[riu Palancia]] i pròxima a l'iglésia parroquial. Es tracta d'una solida casa senyorial fortificada, encara que provablement s'alçara sobre construccions més antigues, ya que s'han trobat evidents vestigis romans. Està declarada [[Be d'Interès Cultural]].
+
La '''Casa-Palau d'Albalat dels Tarongers''', també coneguda com '''Casa del Castell''' o '''Casa dels Blanes''', es troba en el núcleu urbà de la població, front al pont que creua el [[riu Palancia]] i pròxima a l'iglésia parroquial. Es tracta d'una solida casa senyorial fortificada, encara que provablement s'alçara sobre construccions més antigues, ya que s'han trobat evidents vestigis romans. Està declarada [[Be d'Interés Cultural]].
  
 
==Descripció==
 
==Descripció==
Casi en seguritat fon iniciada baix el senyoriu de [[Jofré de Blanes]], a finals del [[sigle XIV]], i en ella es va allojar el monarca [[Martín l'Humà]] en [[1401]] o [[1403]]. Encara que ha patit numeroses reformes posteriors, és en tot el palau gòtic millor conservat de la comarca, i en ell poden observar-se clarament la barreja d'elements palacians en defensius, característica de les cases senyorials d'eixa época. Des de l'any [[1897]] pertanyeu a la família Baixauli.
+
Casi en seguritat fon iniciada baix el senyoriu de [[Jofré de Blanes]], a finals del [[sigle XIV]], i en ella es va allojar el monarca [[Martín l'Humà]] en l'any [[1401]] o [[1403]]. Encara que ha patit numeroses reformes posteriors, és en tot el palau gòtic millor conservat de la comarca, i en ell poden observar-se clarament la barreja d'elements palacians en defensius, característica de les cases senyorials d'eixa época. Des de l'any [[1897]] pertanyeu a la família Baixauli.
  
 
L'edifici és troba en l'interior del núcleu urbà. Es tracta d'una potent construcció que fon la seu del senyoriu, estant lligada a la baronia de Segart. La seua construcció data del [[sigle XIV]] o [[sigle XV|XV]]. Encara que ha patit numeroses restauracions encara conserva els distintius de la seua construcció noble i part dels elements defensius com les seues torres muronades.
 
L'edifici és troba en l'interior del núcleu urbà. Es tracta d'una potent construcció que fon la seu del senyoriu, estant lligada a la baronia de Segart. La seua construcció data del [[sigle XIV]] o [[sigle XV|XV]]. Encara que ha patit numeroses restauracions encara conserva els distintius de la seua construcció noble i part dels elements defensius com les seues torres muronades.
  
 
Posseïx un semí-soterràneu en gran cantitat d'arcs ogivals i de mig punt, de pedra calcàrea [[blau]] i tres plantes en totes les dependències d'una casa noble, en cavallerices, almàssera, saló noble i habitacions. També és troba en ella l'antiga maraça municipal. Hi ha indicis d'una possible comunicació en l'iglésia per mig d'un pas subterràneu que és troba en l'actualitat cegat.
 
Posseïx un semí-soterràneu en gran cantitat d'arcs ogivals i de mig punt, de pedra calcàrea [[blau]] i tres plantes en totes les dependències d'una casa noble, en cavallerices, almàssera, saló noble i habitacions. També és troba en ella l'antiga maraça municipal. Hi ha indicis d'una possible comunicació en l'iglésia per mig d'un pas subterràneu que és troba en l'actualitat cegat.
 +
 +
== Referències ==
 +
* [https://eduwp.edu.gva.es/patrimonio-cultural/ficha-inmueble.php?id=2671 «Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià»]
 +
* [https://ceice.gva.es/va/web/patrimonio-cultural-y-museos Patrimonio cultural. Generalita Valenciana]
 +
* Castillos, torres y fortalezas de la Comunidad Valenciana (en [[castellà]]). Editorial Prensa Valenciana, 1995, p. 314
 +
* [http://www.albalatdelstarongers.net/yacimiento17.html Patrimoni i cultura d'Albalat dels Tarongers]
  
 
[[Categoria:Palaus de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Palaus de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Arquitectura valenciana]]
 
[[Categoria:Arquitectura valenciana]]
 
[[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]]
 
[[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]]

Última revisió del 12:09 4 jul 2023

Casa-Palau d'Albalat dels Tarongers

La Casa-Palau d'Albalat dels Tarongers, també coneguda com Casa del Castell o Casa dels Blanes, es troba en el núcleu urbà de la població, front al pont que creua el riu Palancia i pròxima a l'iglésia parroquial. Es tracta d'una solida casa senyorial fortificada, encara que provablement s'alçara sobre construccions més antigues, ya que s'han trobat evidents vestigis romans. Està declarada Be d'Interés Cultural.

Descripció[editar | editar còdic]

Casi en seguritat fon iniciada baix el senyoriu de Jofré de Blanes, a finals del sigle XIV, i en ella es va allojar el monarca Martín l'Humà en l'any 1401 o 1403. Encara que ha patit numeroses reformes posteriors, és en tot el palau gòtic millor conservat de la comarca, i en ell poden observar-se clarament la barreja d'elements palacians en defensius, característica de les cases senyorials d'eixa época. Des de l'any 1897 pertanyeu a la família Baixauli.

L'edifici és troba en l'interior del núcleu urbà. Es tracta d'una potent construcció que fon la seu del senyoriu, estant lligada a la baronia de Segart. La seua construcció data del sigle XIV o XV. Encara que ha patit numeroses restauracions encara conserva els distintius de la seua construcció noble i part dels elements defensius com les seues torres muronades.

Posseïx un semí-soterràneu en gran cantitat d'arcs ogivals i de mig punt, de pedra calcàrea blau i tres plantes en totes les dependències d'una casa noble, en cavallerices, almàssera, saló noble i habitacions. També és troba en ella l'antiga maraça municipal. Hi ha indicis d'una possible comunicació en l'iglésia per mig d'un pas subterràneu que és troba en l'actualitat cegat.

Referències[editar | editar còdic]