Diferència entre les revisions de "Palau de Ripalda"

L'arquitecte [[Joaquín María Arnau Miramón]], a partir de 1889, inicia una relació professional intensa en Maria Josepa Paulín de la Peña, Comtesa de Ripalda. Esta li va encarregar l'eixecució d'obres importants, com el Passage Ripalda o la seua pròpia residència, ubicada en el passeig de l'Albereda. En l'any [[1936]] en el trasllat del govern republicà a Valéncia, el palauet s'utilisà com a seu del Ministeri de Comerç. El palau fon u dels icons de la ciutat fins la seua demolició en [[1971]].<ref name="ALDANA">ALDANA FERNÁNDEZ, Salvador (coord.), Monumentos desaparecidos de la Comunidad Valenciana, p. 287, tom I, Consell Valencià de Cultura, Valéncia 1999</ref> Actualment ocupa el seu solar l'edifici conegut com ''La Pagoda'', junt als [[Jardí de Monfort|Jardins de Monfort]].

El palau de Ripalda era un edifici pintoresc, concebut com un ''chateaux'' francés, dins d'una perspectiva romàntica desconeguda en Valéncia fins llavors. La seua construcció fon ràpida, eixecutant-se entre els anys [[1889]] i [[1891]]. Destacava l'alta torre circular rematada en una [[cuculla]] cònica, element referencial del palau. Tenia un cos central cobert en una teulada de gran pendent i tres cossos més de menys volum. Els murs eren de maó en carrius treballats als buits, [[Cornisa|cornises]] i baranes. L'aspecte de l'edifici era medieval, en merlets i [[arc ogival|arcs ogivals]], que li donaven aspecte de fortalea. El palau estava rodejat per un [[jardí]], al seu torn delimitat en una tanca.

 

* BENITO GOERLICH, D., ''La arquitectura del eclecticismo en Valencia: vertientes de la arquitectura valenciana entre 1875 y 1925'', Ajuntament de Valéncia, 1992.

* ALDANA FERNÁNDEZ, Salvador (coord.), ''Monumentos desaparecidos de la Comunidad Valenciana'', tom I, Consell Valencià de Cultura, Valéncia 1999. ISBN 84-482-2220-2