Diferència entre les revisions de "Regne de Croàcia"
Anar a la navegació
Anar a la busca
(Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat') |
|||
| (No es mostren 13 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | |||
| − | |||
{{Estat desaparegut | {{Estat desaparegut | ||
| nom_oficial = Regne de Croàcia<br />''Kraljevina Hrvatska''<br />''Regnum Croatiae'' | | nom_oficial = Regne de Croàcia<br />''Kraljevina Hrvatska''<br />''Regnum Croatiae'' | ||
| − | | nom_complet = | + | | nom_complet = Regne de Croàcia |
| − | | nom_comú = | + | | nom_comú = Regne de Croàcia |
| status = | | status = | ||
| status_text = | | status_text = | ||
| empire = | | empire = | ||
| − | | forma_de_govern = | + | | forma_de_govern = [[Monarquia absoluta]] |
| p1 = Croàcia dàlmata | | p1 = Croàcia dàlmata | ||
| − | | bandera_p1 = | + | | bandera_p1 = Coats of arms of None.svg |
| p2 = Principat de Panonia | | p2 = Principat de Panonia | ||
| − | | bandera_p2 = | + | | bandera_p2 = Coats of arms of None.svg |
| p3 = | | p3 = | ||
| bandera_p3 = | | bandera_p3 = | ||
| s1 = Regne de Croàcia (Habsburgo) | | s1 = Regne de Croàcia (Habsburgo) | ||
| bandera_s1 = Flag of the Kingdom of Croatia (Habsburg).svg|border | | bandera_s1 = Flag of the Kingdom of Croatia (Habsburg).svg|border | ||
| − | | s2 | + | | s2 = Regne d'Hongria |
| − | + | | bandera_s2 = Hungary Arms.svg | |
| − | | | + | | s3 = |
| bandera_s3 = | | bandera_s3 = | ||
| s4 = | | s4 = | ||
| Llínea 27: | Llínea 25: | ||
| s6 = | | s6 = | ||
| bandera_s6 = | | bandera_s6 = | ||
| − | | | + | | image_bandera = Coats of arms of None.svg |
| bandera = | | bandera = | ||
| − | | | + | | image_escut = CoA of the Kingdom of Croatia.svg |
| símbol = | | símbol = | ||
| map = Kingdom of Croatia.png | | map = Kingdom of Croatia.png | ||
| − | | map_descripció = | + | | map_descripció = El Regne de Croàcia en 925 |
| capital = [[Tomislavgrad]], [[Šibenik]], [[Knin]], [[Solin (Croacia)|Solin]]. | | capital = [[Tomislavgrad]], [[Šibenik]], [[Knin]], [[Solin (Croacia)|Solin]]. | ||
| latd = |latm = |latNS = |longd = |longm = |longEW = | | latd = |latm = |latNS = |longd = |longm = |longEW = | ||
| Llínea 38: | Llínea 36: | ||
| himne_nacional = | | himne_nacional = | ||
| idioma = [[Idioma llatí|llatí]], [[Idioma croata|croata]] | | idioma = [[Idioma llatí|llatí]], [[Idioma croata|croata]] | ||
| − | | idioma_no_oficial = | + | | idioma_no_oficial = [[Idioma hongarés|hongarés]], [[Idioma búlgar|búlgar]] |
| moneda = | | moneda = | ||
| era = [[Edat Mija]] | | era = [[Edat Mija]] | ||
| Llínea 75: | Llínea 73: | ||
| any_líder3 = | | any_líder3 = | ||
| títol_governant = [[Monarca|Rei]] | | títol_governant = [[Monarca|Rei]] | ||
| − | | governant1 = [Tomislav de Croacia|Tomislav]] <small>(primer)</small> | + | | governant1 = [[Tomislav de Croacia|Tomislav]] <small>(primer)</small> |
| any_governant1 = 925-928 | | any_governant1 = 925-928 | ||
| governant2 = [[Luis II de Hungría|Luis II]] <small>(últim)</small> | | governant2 = [[Luis II de Hungría|Luis II]] <small>(últim)</small> | ||
| Llínea 82: | Llínea 80: | ||
| any_governant3 = | | any_governant3 = | ||
| dades_any1 = | | dades_any1 = | ||
| − | | dades_superfície1 = | + | | dades_superfície1 = 110.000 |
| dades_població1 = | | dades_població1 = | ||
| dades_any2 = | | dades_any2 = | ||
| dades_superfície2 = | | dades_superfície2 = | ||
| dades_població2 = | | dades_població2 = | ||
| − | | membre_de = | + | | membre_de = |
| religió = [[Iglesia catòlica|catòlica]] | | religió = [[Iglesia catòlica|catòlica]] | ||
| notes = | | notes = | ||
}} | }} | ||
| − | El '''Regne de Croàcia''' (en [[croat]] ''Kraljevina Hrvatska''), també conegut com a '''Regne dels croates''' (croat: ''Kraljevstvo Hrvata''; llatí ''Regnum Croatorum''), fon un regne [[ | + | |
| + | El '''Regne de Croàcia''' (en [[croat]] ''Kraljevina Hrvatska''), també conegut com a '''Regne dels croates''' (croat: ''Kraljevstvo Hrvata''; llatí ''Regnum Croatorum''), fon un regne [[migeval]] que comprenia la major part de lo que hui és [[Croàcia]] aixina com, periòdicament, parts de [[Bòsnia i Herzegovina]] en els [[Balcans]]. | ||
Fundat en l'any [[925]], va funcionar com un [[estat sobirà]] durant uns dos sigles. La seua existència es va caracterisar per varis conflictes en els [[venecians]], [[búlgars]], [[hongaresos]] i, en ocasions, el [[Papa]]. | Fundat en l'any [[925]], va funcionar com un [[estat sobirà]] durant uns dos sigles. La seua existència es va caracterisar per varis conflictes en els [[venecians]], [[búlgars]], [[hongaresos]] i, en ocasions, el [[Papa]]. | ||
| Llínea 102: | Llínea 101: | ||
== Origens== | == Origens== | ||
| − | El llibre ''[[D'Administrant Imperi]]'', escrit en el [[sigle X]] per l'emperador [[Bizanci|bizantí]] [[Constantí VII]] és considerat la font més veraç sobre la migració dels pobles [[@eslavo]] cap al [[surest d'Europa]]. Segons este text, els @eslavo varen aplegar entorn o abans de l'any [[600]] procedents de lo que són aproximadament [[Galitzia]] i la [[Planura Panònica]] cap a la [[Dalmacia (província romana)|província romana de Dalmacia]]. Segons la tradició popular, els [[Poble croata|croates]] varen ser guiats a [[*Dalmacia]] per un grup de cinc germans | + | El llibre ''[[D'Administrant Imperi]]'', escrit en el [[sigle X]] per l'emperador [[Bizanci|bizantí]] [[Constantí VII]] és considerat la font més veraç sobre la migració dels pobles [[@eslavo]] cap al [[surest d'Europa]]. Segons este text, els @eslavo varen aplegar entorn o abans de l'any [[600]] procedents de lo que són aproximadament [[Galitzia]] i la [[Planura Panònica]] cap a la [[Dalmacia (província romana)|província romana de Dalmacia]]. Segons la tradició popular, els [[Poble croata|croates]] varen ser guiats a [[*Dalmacia]] per un grup de cinc germans nomenats Klukas, Lobel, Kosenc, Muhlo i Hrvat, i les seues dos germanes, Tuga i Buga. |
Última revisió del 15:56 28 ago 2023
| |||||
| |||||
| |||||
 | |||||
| Capital | Tomislavgrad, Šibenik, Knin, Solin. | ||||
| Idioma oficial | llatí, croata | ||||
| Atres idiomes | hongarés, búlgar | ||||
| Religió | catòlica | ||||
| Superfície | 110,000 km² | ||||
|
Període històric |
Edat Mija | ||||
| • Establiment del Regne | 925 | ||||
| • Batalla de Mohács | 1526 | ||||
| Forma de govern | Monarquia absoluta | ||||
| Rei | |||||
| • 925-928 | Tomislav (primer) | ||||
| • 1516-1526 | Luis II (últim) | ||||
El Regne de Croàcia (en croat Kraljevina Hrvatska), també conegut com a Regne dels croates (croat: Kraljevstvo Hrvata; llatí Regnum Croatorum), fon un regne migeval que comprenia la major part de lo que hui és Croàcia aixina com, periòdicament, parts de Bòsnia i Herzegovina en els Balcans.
Fundat en l'any 925, va funcionar com un estat sobirà durant uns dos sigles. La seua existència es va caracterisar per varis conflictes en els venecians, búlgars, hongaresos i, en ocasions, el Papa.
En l'any 926 va conseguir l'utilisació de la llengua eslava en els servicis religiosos, a càrrec del bisbe Gregori de Nin.
En l'any 1102, despuix d'un periodo de temps definit per la crisis de successió de la dinastia Trpimirović, el regne va perdre la seua plena sobirania en la creació d'una unió personal en el Regne d'Hongria.
Origens[editar | editar còdic]
El llibre D'Administrant Imperi, escrit en el sigle X per l'emperador bizantí Constantí VII és considerat la font més veraç sobre la migració dels pobles @eslavo cap al surest d'Europa. Segons este text, els @eslavo varen aplegar entorn o abans de l'any 600 procedents de lo que són aproximadament Galitzia i la Planura Panònica cap a la província romana de Dalmacia. Segons la tradició popular, els croates varen ser guiats a *Dalmacia per un grup de cinc germans nomenats Klukas, Lobel, Kosenc, Muhlo i Hrvat, i les seues dos germanes, Tuga i Buga.