Diferència entre les revisions de "Hugh Thomas"

Sin resumen de edición
Sin resumen de edición
 
(No es mostren 18 edicions intermiges d'3 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
'''Hugh Swynnerton Thomas''', baró Thomas de Swynnerton ([[Windsor]], [[Anglaterra]], 21 d'octubre de [[1931]] - [[Londres]], 6 de maig de [[2017]]) fon un historiador i hispaniste britànic.
{{Biografia|
| nom = Hugh Swynnerton Thomas
| image =
| peu =
| nacionalitat = [[Anglaterra|Anglesa]]
| ocupació = Historiador i escritor
| data_naix = 21 d'octubre de [[1931]]
| lloc_naix = [[Windsor]], [[Anglaterra]]
| data_mort = 6 de maig de [[2017]]
| lloc_mort = [[Londres]], [[Anglaterra]]
}}
'''Hugh Swynnerton Thomas''', baró Thomas de Swynnerton ([[Windsor]], [[Anglaterra]], [[21 d'octubre]] de [[1931]] - [[Londres]], [[6 de maig]] de [[2017]]) fon un historiador i escritor hispaniste britànic.


== Biografia ==
== Biografia ==


Hugh Thomas era fill de Hugh Thomas Whitelegge, un comissari colonial, i de la seua esposa Angela Margery Augusta (naixcuda Swynnerton); per la branca materna estava emparentat en sir Shenton Thomas, el seu tio. Va iniciar els seus estudis en una escola privada de Dorset i en el ''Queens College'' de l'Universitat de [[Cambridge]], on va obtindre un títul de Bachiller en Arts ([[1951]]); despuix va ampliar estudis en La Sorbona ([[París]]). Va obtindre un premi ''Tripos'' en Història ([[1952]]) i en [[1953]] va presidir la ''Cambridge Union Society''. De [[1954]] a [[1957]] va treballar per al Foreign Office, en part com a secretari de la delegació britànica dins d'una subcomissió de la Comissió de Desarmament de l'[[ONU]] i en [[1955]] va fer el seu primer viage a [[Espanya]].
Hugh Thomas era fill de Hugh Thomas Whitelegge, un comissari colonial, i de la seua esposa Angela Margery Augusta (naixcuda Swynnerton); per la branca materna estava emparentat en sir Shenton Thomas, el seu tio. Va iniciar els seus estudis en una escola privada de Dorset i en el ''Queens College'' de l'Universitat de [[Cambridge]], a on va obtindre un títul de Bachiller en Arts ([[1951]]); despuix va ampliar estudis en La Sorbona ([[París]]). Va obtindre un premi ''Tripos'' en Història ([[1952]]) i en l'any [[1953]] va presidir la ''Cambridge Union Society''. De [[1954]] a [[1957]] va treballar per al Foreign Office, en part com a secretari de la delegació britànica dins d'una subcomissió de la Comissió de Desarmament de la [[ONU]] i en l'any [[1955]] va fer el seu primer viage a [[Espanya]].


L'any [[1961]] es va donar a conéixer en ''La Guerra Civil Española'', una obra publicada per l'editorial ''Ruedo Ibérico'' i que es va editar tant en anglés com en castellà, per la qual va obtindre el Premi ''Somerset Maugham'' a l'any següent ([[1962]]); va revisar esta obra vàries voltes més (1977, 2003, 2011). En [[1971]] publicà una ampla història de [[Cuba]] des del periodo colonial fins a la revolució de [[Fidel Castro]]: ''Cuba, or the Pursuit of Freedom'', frut de dèu anys d'investigació. Més tart estudiaria l'història del tràfic atlàntic d'esclaus.
En l'any [[1961]] es va donar a conéixer en ''La Guerra Civil Española'', una obra publicada per l'editorial ''Ruedo Ibérico'' i que es va editar tant en [[anglés]] com en [[castellà]], per la qual va obtindre el Premi ''Somerset Maugham'' a l'any següent ([[1962]]); va revisar esta obra vàries voltes més ([[1977]], [[2003]], [[2011]]). En [[1971]] publicà una ampla història de [[Cuba]] des del periodo colonial fins a la revolució de [[Fidel Castro]]: ''Cuba, or the Pursuit of Freedom'', frut de dèu anys d'investigació. Més tart estudiaria l'història del tràfic atlàntic d'esclaus.


Eixercí com a professor en la Real Acadèmia de Sandhurst i de [[1966]] a [[1975]] va ser professor d'història en l'Universitat de Reading. Despuix va dirigir el Centre for Policy Studies (Centre d'Estudis Polítics) de Londres (1979-1991). Va defendre la política de [[Margaret Thatcher]] i en [[1981]] va rebre el títul de baró Thomas de Swynnerton (Notting Hill, Gran Londres). Escrigué diverses obres polítiques proeuropees i tres noveles i es va casar en la pintora Vanessa Jebb, filla del primer secretari general interí de l'ONU, Gladwyn Jebb. La parella va tindre dos fills i una filla.
Eixercí com a professor en la Real Acadèmia de Sandhurst i de [[1966]] a [[1975]] va ser professor d'història en l'Universitat de Reading. Despuix va dirigir el Centre for Policy Studies (Centre d'Estudis Polítics) de Londres ([[1979]]-[[1991]]). Va defendre la política de [[Margaret Thatcher]] i en l'any [[1981]] va rebre el títul de baró Thomas de Swynnerton (Notting Hill, Gran Londres). Escrigué diverses obres polítiques proeuropees i tres noveles i es va casar en la pintora Vanessa Jebb, filla del primer secretari general interí de la ONU, Gladwyn Jebb. La parella va tindre dos fills i una filla.


Junt en [[Raymond Carr]] i [[Paul Preston]] va formar un grup d'hispanistes britànics dedicats a l'estudi de l'història recent d'Espanya, especialment a la de la [[II República espanyola|Segona República]] i la [[Guerra Civil espanyola]], si be Thomas es va dedicar ulteriorment a l'història d'Espanya en l'Edat Moderna, dedicant una trilogia a l'Imperi espanyol formada per l'Imperi espanyol: de [[Colón]] a [[Magallanes]] (2006); L'Imperi espanyol de Carlos V (2010) i Felipe II: el senyor del món (2013), el seu últim treball.
Junt en [[Raymond Carr]] i [[Paul Preston]] va formar un grup d'hispanistes britànics dedicats a l'estudi de l'història recent d'Espanya, especialment a la de la [[II República espanyola|Segona República]] i la [[Guerra Civil espanyola]], si be Thomas es va dedicar ulteriorment a l'història d'Espanya en l'Edat Moderna, dedicant una trilogia a l'Imperi espanyol formada per l'Imperi espanyol: de [[Colón]] a [[Magallanes]] ([[2006]]); L'Imperi espanyol de Carlos V (2010) i Felipe II: el senyor del món ([[2013]]), el seu últim treball.


Enemic de tota forma de nacionalisme, va abandonar als laboristes en [[1975]] despuix d'haver servit al seu primer ministre Harold Wilson per la seua tebiea cap a l'integració britànica en l'[[Unió Europea]] (en aquells dies els tories defenien l'europeisme). Despuix es va vore forçat a abandonar als conservadors per eixe mateix canvi de posició, en manifestar-se en la seua opinió contra les institucions i idees europeistes i en [[1997]] es va unir als lliberals demòcrates.
Enemic de tota forma de nacionalisme, va abandonar als laboristes en l'any [[1975]] despuix d'haver servit al seu primer ministre Harold Wilson per la seua tebiea cap a l'integració britànica en l'[[Unió Europea]] (en aquells dies els tories defenien l'europeisme). Despuix es va vore forçat a abandonar als conservadors per eixe mateix canvi de posició, en manifestar-se en la seua opinió contra les institucions i idees europeistes i en l'any [[1997]] es va unir als lliberals demòcrates.


== Obra ==
== Obra ==


* ''Disarmament – the way ahead'' Fabian Society (1957).
* ''Disarmament – the way ahead'' Fabian Society (1957).
* ''The Spanish Civil War'' (1961); [[Penguin Books]] Ltd (1968); 2.ª ed. revisada (1977); 4.ª ed. revisada (2003). Una nova edició revisada en 2011n que conmemorava els 50 anys de sa primera impresió; se traduí a 15 llengües.
* ''The Spanish Civil War'' (1961); [[Penguin Books]] Ltd (1968); 2.ª ed. revisada (1977); 4.ª ed. revisada (2003). Una nova edició revisada en 2011n que conmemorava els 50 anys de sa primera impressió; se traduí a 15 llengües.
* ''Cuba or the Pursuit of Freedom'' (1971); edicions revisades (1998), (2002), (2010).
* ''Cuba or the Pursuit of Freedom'' (1971); edicions revisades (1998), (2002), (2010).
* ''Cuba'' (1973) 3 volúmns
* ''Cuba'' (1973) 3 volúmns
Llínea 38: Llínea 49:
* ''The [[Suez]] Affair'' (1966); un análisis de la [[Crísis de Suez]] de 1956.
* ''The [[Suez]] Affair'' (1966); un análisis de la [[Crísis de Suez]] de 1956.
*''World Without End: The Global Empire of [[Felipe II|Philip II]]'' (2014); tercer volum de la trilogia sobre l'Imperi espanyol.
*''World Without End: The Global Empire of [[Felipe II|Philip II]]'' (2014); tercer volum de la trilogia sobre l'Imperi espanyol.
== Edicions en castellà de les seues obres principals ==
* — ''La Guerra Civil Española'', (1961), Ruedo Ibérico
* — ''Una historia del mundo'', (1979), Hamish Hamilton
* — ''La trata de esclavos'', (1998), Planeta, ISBN 84-08-02739-5
* — ''Quién es quién de los conquistadores'', (2001), Salvat, ISBN 84-345-6654-0
* — ''Cuba. La lucha por la libertad'',(Grijalbo, 1971), (2004), Debate, ISBN 84-8306-600-9
* — ''El Imperio español: de Colón a Magallanes'', (2006), Planeta, ISBN 84-08-06683-8. Primer llibre de la trilogia sobre l'[[Imperi espanyol]].
* — ''Carta de Asturias'', (2006), Gadir, ISBN 84-934748-8-6
* — ''La conquista de México'', (2007), Planeta, ISBN 84-08-07353-2
* — ''Yo, Moctezuma, emperador de los aztecas'', (2007), Planeta, ISBN 84-08-07262-5
* — ''[[Barreiros (automoción)|Barreiros]], el motor de España'', (2007), Planeta, ISBN 84-08-06834-2
* — ''Goya: el tres de mayo de 1808'', (2008), Planeta, ISBN 84-08-08240-8
* — ''El Imperio Español de Carlos V'', (2010), Planeta, ISBN 9788408094609. Segon llibre de la trilogia sobre l'Imperi espanyol. 
* — ''Felipe II: El Señor del Mundo'', (2013), Planeta, ISBN 9788408118497. Primer llibre de la trilogia sobre l'Imperi espanyol.
== Distincions ==
*1962: Premi Somerset Maugham
*1994: Membre de la [[Real Acadèmia de l'Història]] d'Espanya.
*2001: [[Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica]].
*2001: [[Orden del Águila Azteca]] de Mèxic.
*2008: Premi Gabarrón.
*2008: Comandant de l'Orde de les Arts i les Lletres de França.
*2009: Premi Nonino.
*2009: Premi Boccaccio.
*2009: Premi de Periodisme Rafael Calvo Serer.
*2013: Premi [[Joaquín Romero Murube]] de Sevilla
*2013: Membre de la [[Real Academia Sevillana de Buenas Letras]].
*2014: [[Gran Creu de l'Orde d'Alfons X el Sabi]].
== Atres escritors hispanistes ==
* [[Stanley G. Payne]]
* [[Ian Gibson]]
* [[Paul Preston]]
* [[Gerald Brenan]]
== Referències ==
* Cowell, Alan (11 de mayo de 2017). «Hugh Thomas, Prodigious Author of Spanish History, Dies at 85». The New York Times
* Preston, Paul (9 de mayo de 2017). «Lord Thomas of Swynnerton». The Guardian
== Bibliografia ==
* Domínguez Michael, Christopher (2011). Profetas del pasado: Quince voces de la historiografía sobre México. Ediciones Era. ISBN 9786074451078
* The Spanish Civil War: Revised Edition (Modern Library Paperbacks) 'Modern Library', ISBN 978-0375755156
== Enllaços externs ==
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Hugh_Thomas Hugh Thomas en Wikipedia]
* [http://www.lecturalia.com/autor/1399/hugh-thomas Hugh Thomas - Lecturalia]
* [http://www.elmundo.es/cultura/2017/05/08/590fa3f046163f111e8b463e.html Muere Hugh Thomas, el hispanista británico que mejor narró la Guerra Civil española - El Mundo]
[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Historiadors]]
[[Categoria:Escritors]]
[[Categoria:Hispanistes]]