Anar al contingut

Diferència entre les revisions de "Blas Causera Carrión"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
desferLluísm (Discussió | contribucions)
Administradors
73 477 edicions
VisualWikitext
Artícul nou per traducció del seu homònim de Viquipèdia en cat.
 
Sense resum d'edició
 
(No es mostren 10 edicions intermiges d'5 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
'''Blas Causera Carrión''' ([[Chestalgar]], 1840 - [[Valéncia]]?, 1906) fon un [[llatinisme|llatiniste]] i [[teòleg]] valencià. Fill de camperols,<ref>Jiménez Cervera, F. J. (2009). ''Gestalgar: contribución a su historia''. Valéncia: Ediciones La Sirena, pàgines 207 - 208. ISBN 978-84-92692-04-0</ref> fon ordenat presbíter en 1864. Més tart es doctorà en teologia i va exercir com a capellà de [[Bicorp]] i [[Quesa]]. Obtingué una càtedra de retòrica poètica al Colege de Sant Pau de Valéncia i alcançà la distinció de "soci de mèrit" de l'Ateneu Científic i Lliterari. Dotat d'una extraordinària vocació didàctica, escrigué llibres destinats sobretot a la formació de retors, i arribà a ser examinador de la Seu de Valéncia.<ref>Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana (2005). Valéncia: Editorial Prensa Valenciana, volum 4, pàgina 226 (artícul firmat per A. Cárcel Ramos)  ISBN 84-87502-51-2</ref>  
'''Blas Causera Carrión''' ([[Chestalgar]], [[1840]] - † [[Valéncia]]?, [[1906]]) fon un [[llatinisme|llatiniste]] i [[teòlec]] [[Comunitat Valenciana|valencià]]. Fill de llauradors,<ref>Jiménez Cervera, F. J. (2009). ''Gestalgar: contribución a su historia''. Valéncia: Ediciones La Sirena, pàgines 207 - 208. ISBN 978-84-92692-04-0</ref> fon ordenat presbíter en l'any [[1864]]. Més tart es doctorà en teologia i va eixercir com a capellà de [[Bicorp]] i [[Quesa]].  
 
Obtingué una càtedra de retòrica poètica en el Colege de Sant Pau de Valéncia i alcançà la distinció de "soci de mèrit" de l'Ateneu Científic i Lliterari.  
 
Dotat d'una extraordinària vocació didàctica, escrigué llibres destinats sobretot a la formació de retors, i arribà a ser examinador de la Seu de Valéncia.<ref>Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana (2005). Valéncia: Editorial Prensa Valenciana, volum 4, pàgina 226 (artícul firmat per A. Cárcel Ramos)  ISBN 84-87502-51-2</ref>  


== Obres ==
== Obres ==
* Tratado completo de Oraciones Latinas (la segon edició és de 1873)  
[[File:Causera Influencia sacerdocio.jpg|thumb|200px|Portada del llibre]]
* Historia Eclesiástica Universal (1875)  
 
* Tratado completo de Oraciones Latinas (la segon edició és de l'any [[1873]])  
* Historia Eclesiástica Universal ([[1875]])  
* Gramática Hispano-Latina teórico-práctica (1875)  
* Gramática Hispano-Latina teórico-práctica (1875)  
* Glorias del clero (1881)  
* Glorias del clero ([[1881]])  
* Historia eclesiástica elemental dividida en dos tomos ó cursos escolares (1886)  
* Historia eclesiástica elemental dividida en dos tomos ó cursos escolares ([[1886]])  
* Influencia del sacerdocio en todas las religiones (1893)  
* Influencia del sacerdocio en todas las religiones (1893)  
* Diccionario español-latino: gramaticalmente analítico (1900)
* Diccionario español-latino: gramaticalmente analítico (1900)


==Referències==
== Referències ==
{{Referències}}
{{Referències}}
== Bibliografia ==
* Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana (2005). Valéncia: Editorial Prensa Valenciana, volumen 4 (artículo firmado por A. Cárcel Ramos) ISBN 84-87502-51-2
* Jiménez Cervera, F. J. (2009). Gestalgar: contribución a su historia. Valéncia: Ediciones La Sirena. ISBN 978-84-92692-04-0
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|June 1900 in Spain}}
[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Escritors]]
[[Categoria:Escritors valencians]]
[[Categoria:Religiosos]]
[[Categoria:Religiosos valencians]]

Última revisió del 19:55 6 març 2024

Blas Causera Carrión (Chestalgar, 1840 - † Valéncia?, 1906) fon un llatiniste i teòlec valencià. Fill de llauradors,[1] fon ordenat presbíter en l'any 1864. Més tart es doctorà en teologia i va eixercir com a capellà de Bicorp i Quesa.

Obtingué una càtedra de retòrica poètica en el Colege de Sant Pau de Valéncia i alcançà la distinció de "soci de mèrit" de l'Ateneu Científic i Lliterari.

Dotat d'una extraordinària vocació didàctica, escrigué llibres destinats sobretot a la formació de retors, i arribà a ser examinador de la Seu de Valéncia.[2]

Obres

[editar | editar còdic]
Archiu:Causera Influencia sacerdocio.jpg
Portada del llibre
  • Tratado completo de Oraciones Latinas (la segon edició és de l'any 1873)
  • Historia Eclesiástica Universal (1875)
  • Gramática Hispano-Latina teórico-práctica (1875)
  • Glorias del clero (1881)
  • Historia eclesiástica elemental dividida en dos tomos ó cursos escolares (1886)
  • Influencia del sacerdocio en todas las religiones (1893)
  • Diccionario español-latino: gramaticalmente analítico (1900)

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Jiménez Cervera, F. J. (2009). Gestalgar: contribución a su historia. Valéncia: Ediciones La Sirena, pàgines 207 - 208. ISBN 978-84-92692-04-0
  2. ↑ Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana (2005). Valéncia: Editorial Prensa Valenciana, volum 4, pàgina 226 (artícul firmat per A. Cárcel Ramos) ISBN 84-87502-51-2

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana (2005). Valéncia: Editorial Prensa Valenciana, volumen 4 (artículo firmado por A. Cárcel Ramos) ISBN 84-87502-51-2
  • Jiménez Cervera, F. J. (2009). Gestalgar: contribución a su historia. Valéncia: Ediciones La Sirena. ISBN 978-84-92692-04-0

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Blas_Causera_Carrión&oldid=304801»