Diferència entre les revisions de "Leon Battista Alberti" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 2 edicions intermiges d'2 usuaris)

Llínea 1:

'''Leon Battista Alberti''' ([[Gènova]] [[18 de febrer]] [[1404]] – [[Roma]] [[25 ~~d’abril~~]] [[1475]]) fon un humaniste, pensador i arquitecte italià del [[Quattrocento]], una de les figures més importants del [[Renaiximent]].

[[File:Tomba di Leon Battista Alberti.jpg|thumb|Tomba de Leon Battista Alberti]]

'''Leon Battista Alberti''' ([[Gènova]] [[18 de febrer]] [[1404]] – [[Roma]] [[25 d'abril]] [[1475]]) fon un humaniste, pensador i arquitecte italià del [[Quattrocento]], una de les figures més importants del [[Renaiximent]].

== Formació ==

Llínea 8:

Llínea 10:

==Biografia i obres ==

Alberti procedia d’un ric llinage florentí que havia segut desterrat de la seua ciutat per motius polítics, i per ad això conegué la ciutat quan ya era fadrí. Gojà de l’amistat de [[Brunelleschi]] i de [[Donatello]], i com aquells, fon una atra peça clau de la vida intelectual i artística del Renaiximent. En l'any [[1447]], quan ya tenia més de 40 anys, entrà al servici del [[Papa|papa]] Nicolau V, i escomençà a fer proyectes d’obres arquitectòniques, a sovint eixecutades o finalisades per atres: El Temple malatestià, en [[Rímini]], acabat en [[1450]]; el Palau Rucellai, per encàrrec del llinage dels Rucellai de [[Florència]], que acabà a mitan [[sigle XV]], i la frontera de l’iglésia de Santa Maria Novella ([[1456]] - [[1470]]) també en Florència; per últim, proyectà la l’iglésia de Sant Andreu de [[Màntua]], per encàrrec dels [[Gonzaga]].

Alberti procedia d’un ric llinage florentí que havia segut desterrat de la seua ciutat per motius polítics, i per ad això conegué la ciutat quan ya era fadrí. Gojà de l’amistat de [[Brunelleschi]] i de [[Donatello]], i com aquells, fon una atra peça clau de la vida intelectual i artística del Renaiximent. En l'any [[1447]], quan ya tenia més de 40 anys, entrà al servici del [[Papa|papa]] Nicolau V, i escomençà a fer proyectes d’obres arquitectòniques, a sovint eixecutades o finalisades per atres: El Temple malatestià, en [[Rímini]], acabat en [[1450]]; el Palau Rucellai, per encàrrec del llinage dels Rucellai de [[Florència]], que acabà a mitan [[sigle XV]], i la frontera de l’iglésia de Santa Maria Novella ([[1456]] - [[1470]]) també en Florència; per últim, proyectà l’iglésia de Sant Andreu de [[Màntua]], per encàrrec dels [[Gonzaga]].

== Bibliografia ==

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-'''Leon Battista Alberti'''  ([[Gènova]] [[18 de febrer]] [[1404]] – [[Roma]] [[25 d’abril]] [[1475]]) fon un humaniste, pensador i arquitecte italià del [[Quattrocento]], una de les figures més importants del [[Renaiximent]].
+[[File:Tomba di Leon Battista Alberti.jpg|thumb|Tomba de Leon Battista Alberti]]
+'''Leon Battista Alberti'''  ([[Gènova]] [[18 de febrer]] [[1404]] – [[Roma]] [[25 d'abril]] [[1475]]) fon un humaniste, pensador i arquitecte italià del [[Quattrocento]], una de les figures més importants del [[Renaiximent]].
 == Formació ==
@@ Llínea 8: / Llínea 10: @@
 ==Biografia i obres ==
-Alberti procedia d’un ric llinage florentí que havia segut desterrat de la seua ciutat per motius polítics, i per ad això conegué la ciutat quan ya era fadrí. Gojà de l’amistat de [[Brunelleschi]] i de [[Donatello]], i com aquells, fon una atra peça clau de la vida intelectual i artística del Renaiximent.  En l'any [[1447]], quan ya tenia més de 40 anys, entrà al servici del [[Papa|papa]] Nicolau V, i escomençà a fer proyectes d’obres arquitectòniques, a sovint eixecutades o finalisades per atres: El Temple malatestià, en [[Rímini]], acabat en [[1450]]; el Palau Rucellai, per encàrrec del llinage dels Rucellai de [[Florència]], que acabà a mitan [[sigle XV]], i la frontera de l’iglésia de Santa Maria Novella ([[1456]] - [[1470]]) també en Florència; per últim, proyectà la l’iglésia de Sant Andreu de [[Màntua]], per encàrrec dels [[Gonzaga]].
+Alberti procedia d’un ric llinage florentí que havia segut desterrat de la seua ciutat per motius polítics, i per ad això conegué la ciutat quan ya era fadrí. Gojà de l’amistat de [[Brunelleschi]] i de [[Donatello]], i com aquells, fon una atra peça clau de la vida intelectual i artística del Renaiximent.  En l'any [[1447]], quan ya tenia més de 40 anys, entrà al servici del [[Papa|papa]] Nicolau V, i escomençà a fer proyectes d’obres arquitectòniques, a sovint eixecutades o finalisades per atres: El Temple malatestià, en [[Rímini]], acabat en [[1450]]; el Palau Rucellai, per encàrrec del llinage dels Rucellai de [[Florència]], que acabà a mitan [[sigle XV]], i la frontera de l’iglésia de Santa Maria Novella ([[1456]] - [[1470]]) també en Florència; per últim, proyectà l’iglésia de Sant Andreu de [[Màntua]], per encàrrec dels [[Gonzaga]].
 == Bibliografia ==