Diferència entre les revisions de "Leandro Alloza Agut" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 15 edicions intermiges d'2 usuaris)

Llínea 1:

'''Leandro Alloza Agut''' ([[Castelló]], 26 de febrer de [[1837]] - 1 de decembre de [[1894]]). Fon un ingenier [[Valencians|valencià]].

{{Biografia|

| nom = Leandro Alloza Agut

| image =

| peu =

| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]

| ocupació = Ingenier.

| data_naix = 26 de febrer de [[1837]]

| lloc_naix = [[Castelló]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]

| data_mort = 1 de decembre de [[1894]]

| lloc_mort = [[Castelló]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]

}}

'''Leandro Alloza Agut''' ([[Castelló]], [[26 de febrer]] de [[1837]] - † [[1 de decembre]] de [[1894]]). Fon un ingenier de Camins, Canals i Ports [[Valencians|valencià]].

== Biografia ==

Leandro Alloza va nàixer en la ciutat de Castelló l'any 1837. Cursà els seus estudis en el centre escolar de Santa Clara a on va descobrir la seua vocació. S'en anà a Madrit per a estudiar ingenieria en l'Escola d'Ingeniers de Camins, als 24 anys tornà a Castelló per a eixercir la seua professió.

Leandro Alloza va nàixer en la ciutat de Castelló en l'any 1837. Cursà els seus estudis en el centre escolar i institut de Santa Clara a on va descobrir la seua vocació. S'en anà a [[Madrit]] per a estudiar ingenieria en l'Escola d'Ingeniers de Camins, als 24 anys tornà a Castelló per a eixercir la seua professió, destinat a Obres Públiques pero com a ingenier de segona. Deu anys més tart fon ascendit com a Cap d'Ingeniers pero destinat a [[Terol]], lloc al que va renunciar per a seguir en el seu volgut Castelló. Definitivament, i davant el clam popular, fon ascendit a Ingenier en Cap de Camins, Canals i Ports de la [[província de Castelló]].

En l'any [[1864]], Leandro Alloza redactà el proyecte per a abastir al [[Grau de Castelló]] d'[[aigua]] potable procedent de la séquia Major i pous comunals. També va dissenyar el passeig que comunicava a Castelló en el [[Basílica del Lledó|santuari]] de la [[Mare de Deu del Lledó]], lo que se coneix hui en dia com l'Avinguda del Lledó.

Leandro Alloza es va casar en Conchita Blasco Oliver de la que tingué dos fills, Conchín Alloza i Leandro Alloza, que fon amic de l'erudit [[Pío Baroja]].

Sent ingenier de la província de Castelló realisà els proyectes dels diferents ponts de ferro de la via del ferrocarril que unix les poblacions d'[[Almansa]], [[Valéncia]], Castelló i [[Tarragona]]. També va dissenyar la construcció de Port de [[Vinaròs]].

Alloza fon contemporàneu del gran patrici castellonenc, [[Gaeta Huguet i Breva|Gaetà Huguet i Breva]].

== Port de Castelló ==

La seua obra més important fon el proyecte del [[Port de Castelló]], encàrrec de l'alcalde i president de la [[Diputació de Castelló|Diputació]], [[Vicent Ruiz Vila]].

En l'any [[1882]] Madrit va donar llum verda a l'anteproyecte d'Alloza relatiu al Port de Castelló. Des d'eixe moment, les obres començaren de forma ràpida, el [[16 de març]] de [[1891]] es va colocar la primera pedra del dic de Llevant, donant començament a les obres del port.

El proyecte del port d'Alloza feya referència a dos molls paralels que entraven en la mar i en el seu extrem Est convergien abdós, quedant l'espigó Nort més profunt que el del Sur.

Una volta aprovades les obres pel govern central i per mig d'un diputat de [[Sogorp]], [[Gaeta Huguet i Breva|Gaetà Huguet i Breva]] pagà la fiança provisional per a començar les obres, es feu una suscripció popular de 858 accions pel preu de 1.000 reals cadascuna d'elles, per a finançar-les, participant gent important de Castelló com: [[Fernando Gasset|Fernando Gasset Lacasaña]], [[Carlos Ferrer Segarra|Carlos Ferrer]], Emilio Huguet (el seu germà), Gaspar Juan, [[Hipólito Fabra Adelantado]], etc..., Gaetà adquirí la major part de les accions. Gaetà Huguet i Breva va pertenéixer a la Junta de Contribuents i fon vocal electe de la Junta d'Obres del Port ([[1902]]), societat que gestionà tot lo referent al Port.

Vora 20.000 persones acodiren a l'inauguració del port, l'obra fon capital per a l'exportació dels cítrics i, més tart, per a l'indústria del taulell. El progrés econòmic de Castelló en el [[sigle XX]] se deu en gran part ad esta gran obra.

== Fill predilecte ==

En [[juny]] de l'any [[1882]], Alloza va rebre el títul de Fill Predilecte de la ciutat de Castelló, al mateix temps que el seu gran amic, Vicent Ruiz Vila.

== Reconeiximents ==

Alloza, morí de súbit el 1 de decembre de 1894 a punt de ser nomenat inspector. Dos semanes més tart (2 de giner de [[1895]]), l'[[Ajuntament de Castelló|Ajuntament]] acordà nomenar l'antic carrer d'Amunt com a carrer Alloza en homenage a d'ell.

[[Categoria:Biografies]]

[[Categoria:Valencians]]

[[Categoria:Ingeniers]]

[[Categoria:Ingeniers valencians]]

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-'''Leandro Alloza Agut''' ([[Castelló]], 26 de febrer de [[1837]] - 1 de decembre de [[1894]]). Fon un ingenier [[Valencians|valencià]].
+{{Biografia|
+| nom = Leandro Alloza Agut
+| image =
+| peu =
+| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
+| ocupació = Ingenier.
+| data_naix = 26 de febrer de [[1837]]
+| lloc_naix = [[Castelló]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
+| data_mort = 1 de decembre de [[1894]]
+| lloc_mort = [[Castelló]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
+}}
+'''Leandro Alloza Agut''' ([[Castelló]], [[26 de febrer]] de [[1837]] - † [[1 de decembre]] de [[1894]]). Fon un ingenier de Camins, Canals i Ports [[Valencians|valencià]].
 == Biografia ==
-Leandro Alloza va nàixer en la ciutat de Castelló l'any 1837. Cursà els seus estudis en el centre escolar de Santa Clara a on va descobrir la seua vocació. S'en anà a Madrit per a estudiar ingenieria en l'Escola d'Ingeniers de Camins, als 24 anys tornà a Castelló per a eixercir la seua professió.
+Leandro Alloza va nàixer en la ciutat de Castelló en l'any 1837. Cursà els seus estudis en el centre escolar i institut de Santa Clara a on va descobrir la seua vocació. S'en anà a [[Madrit]] per a estudiar ingenieria en l'Escola d'Ingeniers de Camins, als 24 anys tornà a Castelló per a eixercir la seua professió, destinat a Obres Públiques pero com a ingenier de segona. Deu anys més tart fon ascendit com a Cap d'Ingeniers pero destinat a [[Terol]], lloc al que va renunciar per a seguir en el seu volgut Castelló. Definitivament, i davant el clam popular, fon ascendit a Ingenier en Cap de Camins, Canals i Ports de la [[província de Castelló]].
+En l'any [[1864]], Leandro Alloza redactà el proyecte per a abastir al [[Grau de Castelló]] d'[[aigua]] potable procedent de la séquia Major i pous comunals. També va dissenyar el passeig que comunicava a Castelló en el [[Basílica del Lledó|santuari]] de la [[Mare de Deu del Lledó]], lo que se coneix hui en dia com l'Avinguda del Lledó.
+Leandro Alloza es va casar en Conchita Blasco Oliver de la que tingué dos fills, Conchín Alloza i Leandro Alloza, que fon amic de l'erudit [[Pío Baroja]].
+Sent ingenier de la província de Castelló realisà els proyectes dels diferents ponts de ferro de la via del ferrocarril que unix les poblacions d'[[Almansa]], [[Valéncia]], Castelló i [[Tarragona]]. També va dissenyar la construcció de Port de [[Vinaròs]].
+Alloza fon contemporàneu del gran patrici castellonenc, [[Gaeta Huguet i Breva|Gaetà Huguet i Breva]].
+== Port de Castelló ==
+La seua obra més important fon el proyecte del [[Port de Castelló]], encàrrec de l'alcalde i president de la [[Diputació de Castelló|Diputació]], [[Vicent Ruiz Vila]].
+En l'any [[1882]] Madrit va donar llum verda a l'anteproyecte d'Alloza relatiu al Port de Castelló. Des d'eixe moment, les obres començaren de forma ràpida, el [[16 de març]] de [[1891]] es va colocar la primera pedra del dic de Llevant, donant començament a les obres del port.
+El proyecte del port d'Alloza feya referència a dos molls paralels que entraven en la mar i en el seu extrem Est convergien abdós, quedant l'espigó Nort més profunt que el del Sur.
+Una volta aprovades les obres pel govern central i per mig d'un diputat de [[Sogorp]], [[Gaeta Huguet i Breva|Gaetà Huguet i Breva]] pagà la fiança provisional per a començar les obres, es feu una suscripció popular de 858 accions pel preu de 1.000 reals cadascuna d'elles, per a finançar-les, participant gent important de Castelló com: [[Fernando Gasset|Fernando Gasset Lacasaña]], [[Carlos Ferrer Segarra|Carlos Ferrer]], Emilio Huguet (el seu germà), Gaspar Juan, [[Hipólito Fabra Adelantado]], etc..., Gaetà adquirí la major part de les accions. Gaetà Huguet i Breva va pertenéixer a la Junta de Contribuents i fon vocal electe de la Junta d'Obres del Port ([[1902]]), societat que gestionà tot lo referent al Port.
+Vora 20.000 persones acodiren a l'inauguració del port, l'obra fon capital per a l'exportació dels cítrics i, més tart, per a l'indústria del taulell. El progrés econòmic de Castelló en el [[sigle XX]] se deu en gran part ad esta gran obra.
+== Fill predilecte ==
+En [[juny]] de l'any [[1882]], Alloza va rebre el títul de Fill Predilecte de la ciutat de Castelló, al mateix temps que el seu gran amic, Vicent Ruiz Vila.
+== Reconeiximents ==
+Alloza, morí de súbit el 1 de decembre de 1894 a punt de ser nomenat inspector. Dos semanes més tart (2 de giner de [[1895]]), l'[[Ajuntament de Castelló|Ajuntament]] acordà nomenar l'antic carrer d'Amunt com a carrer Alloza en homenage a d'ell.
+[[Categoria:Biografies]]
+[[Categoria:Valencians]]
+[[Categoria:Ingeniers]]
+[[Categoria:Ingeniers valencians]]