Diferència entre les revisions de "Leandro Alloza Agut" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 4 edicions intermiges d'2 usuaris)

Llínea 10:

| lloc_mort = [[Castelló]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]

}}

'''Leandro Alloza Agut''' ([[Castelló]], 26 de febrer de [[1837]] - 1 de decembre de [[1894]]). Fon un ingenier de Camins, Canals i Ports [[Valencians|valencià]].

'''Leandro Alloza Agut''' ([[Castelló]], [[26 de febrer]] de [[1837]] - † [[1 de decembre]] de [[1894]]). Fon un ingenier de Camins, Canals i Ports [[Valencians|valencià]].

== Biografia ==

Leandro Alloza va nàixer en la ciutat de [[Castelló]] en l'any [[1837]]. Cursà els seus estudis en el centre escolar i institut de Santa Clara a on va descobrir la seua vocació. S'en anà a [[Madrit]] per a estudiar ingenieria en l'Escola d'Ingeniers de Camins, als 24 anys tornà a Castelló per a eixercir la seua professió, destinat a Obres Públiques pero com a ingenier de segona. Deu anys més tart fon ascendit com a Cap d'Ingeniers pero destinat a [[Terol]], lloc al que va renunciar per a seguir en el seu volgut Castelló. Definitivament, i davant el clam popular, fon ascendit a Ingenier en Cap de Camins, Canals i Ports de la [[província de Castelló]].

Leandro Alloza va nàixer en la ciutat de Castelló en l'any 1837. Cursà els seus estudis en el centre escolar i institut de Santa Clara a on va descobrir la seua vocació. S'en anà a [[Madrit]] per a estudiar ingenieria en l'Escola d'Ingeniers de Camins, als 24 anys tornà a Castelló per a eixercir la seua professió, destinat a Obres Públiques pero com a ingenier de segona. Deu anys més tart fon ascendit com a Cap d'Ingeniers pero destinat a [[Terol]], lloc al que va renunciar per a seguir en el seu volgut Castelló. Definitivament, i davant el clam popular, fon ascendit a Ingenier en Cap de Camins, Canals i Ports de la [[província de Castelló]].

En l'any [[1864]], Leandro Alloza redactà el proyecte per a abastir al [[Grau de Castelló]] d'[[aigua]] potable procedent de la séquia Major i pous comunals. També va dissenyar el passeig que comunicava a Castelló en el [[Basílica del Lledó|santuari]] de la [[Mare de Deu del Lledó]], lo que se coneix hui en dia com l'Avinguda del Lledó.

Llínea 32:

El proyecte del port d'Alloza feya referència a dos molls paralels que entraven en la mar i en el seu extrem Est convergien abdós, quedant l'espigó Nort més profunt que el del Sur.

Una volta aprovades les obres pel govern central i per mig d'un diputat de [[Sogorp]], [[Gaeta Huguet i Breva|Gaetà Huguet i Breva]] pagà la fiança provisional per a començar les obres, es feu una suscripció popular de 858 accions pel preu de 1.000 reals cadascuna d'elles, per a finançar-les, participant gent important de Castelló com: [[Fernando Gasset ~~Lacasaña~~|Fernando Gasset]], [[Carlos Ferrer Segarra|Carlos Ferrer]], Emilio Huguet (el seu germà), Gaspar Juan, [[Hipólito Fabra Adelantado]], etc..., Gaetà adquirí la major part de les accions. Gaetà Huguet i Breva va pertenéixer a la Junta de Contribuents i fon vocal electe de la Junta d'Obres del Port ([[1902]]), societat que gestionà tot lo referent al Port.

Una volta aprovades les obres pel govern central i per mig d'un diputat de [[Sogorp]], [[Gaeta Huguet i Breva|Gaetà Huguet i Breva]] pagà la fiança provisional per a començar les obres, es feu una suscripció popular de 858 accions pel preu de 1.000 reals cadascuna d'elles, per a finançar-les, participant gent important de Castelló com: [[Fernando Gasset|Fernando Gasset Lacasaña]], [[Carlos Ferrer Segarra|Carlos Ferrer]], Emilio Huguet (el seu germà), Gaspar Juan, [[Hipólito Fabra Adelantado]], etc..., Gaetà adquirí la major part de les accions. Gaetà Huguet i Breva va pertenéixer a la Junta de Contribuents i fon vocal electe de la Junta d'Obres del Port ([[1902]]), societat que gestionà tot lo referent al Port.

Vora 20.000 persones acodiren a l'inauguració del port, l'obra fon capital per a l'exportació dels cítrics i, més tart, per a l'indústria del taulell. El progrés econòmic de Castelló en el [[sigle XX]] se deu en gran part ad esta gran obra.

Llínea 42:

== Reconeiximents ==

Alloza, morí de súbit el [[1 de decembre]] de [[1894]] a punt de ser nomenat inspector. Dos semanes més tart (2 de giner de [[1895]]), l'[[Ajuntament de Castelló|Ajuntament]] acordà nomenar l'antic carrer d'Amunt com a carrer Alloza en homenage a d'ell.

Alloza, morí de súbit el 1 de decembre de 1894 a punt de ser nomenat inspector. Dos semanes més tart (2 de giner de [[1895]]), l'[[Ajuntament de Castelló|Ajuntament]] acordà nomenar l'antic carrer d'Amunt com a carrer Alloza en homenage a d'ell.

[[Categoria:Biografies]]

[[Categoria:Valencians]]

[[Categoria:Ingeniers]]

[[Categoria:Ingeniers valencians]]

@@ Llínea 10: / Llínea 10: @@
 | lloc_mort = [[Castelló]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
 }}
-'''Leandro Alloza Agut''' ([[Castelló]], 26 de febrer de [[1837]] - 1 de decembre de [[1894]]). Fon un ingenier de Camins, Canals i Ports [[Valencians|valencià]].
+'''Leandro Alloza Agut''' ([[Castelló]], [[26 de febrer]] de [[1837]] - † [[1 de decembre]] de [[1894]]). Fon un ingenier de Camins, Canals i Ports [[Valencians|valencià]].
 == Biografia ==
-Leandro Alloza va nàixer en la ciutat de [[Castelló]] en l'any [[1837]]. Cursà els seus estudis en el centre escolar i institut de Santa Clara a on va descobrir la seua vocació. S'en anà a [[Madrit]] per a estudiar ingenieria en l'Escola d'Ingeniers de Camins, als 24 anys tornà a Castelló per a eixercir la seua professió, destinat a Obres Públiques pero com a ingenier de segona. Deu anys més tart fon ascendit com a Cap d'Ingeniers pero destinat a [[Terol]], lloc al que va renunciar per a seguir en el seu volgut Castelló. Definitivament, i davant el clam popular, fon ascendit a Ingenier en Cap de Camins, Canals i Ports de la [[província de Castelló]].
+Leandro Alloza va nàixer en la ciutat de Castelló en l'any 1837. Cursà els seus estudis en el centre escolar i institut de Santa Clara a on va descobrir la seua vocació. S'en anà a [[Madrit]] per a estudiar ingenieria en l'Escola d'Ingeniers de Camins, als 24 anys tornà a Castelló per a eixercir la seua professió, destinat a Obres Públiques pero com a ingenier de segona. Deu anys més tart fon ascendit com a Cap d'Ingeniers pero destinat a [[Terol]], lloc al que va renunciar per a seguir en el seu volgut Castelló. Definitivament, i davant el clam popular, fon ascendit a Ingenier en Cap de Camins, Canals i Ports de la [[província de Castelló]].
 En l'any [[1864]], Leandro Alloza redactà el proyecte per a abastir al [[Grau de Castelló]] d'[[aigua]] potable procedent de la séquia Major i pous comunals. També va dissenyar el passeig que comunicava a Castelló en el [[Basílica del Lledó|santuari]] de la [[Mare de Deu del Lledó]], lo que se coneix hui en dia com l'Avinguda del Lledó.
@@ Llínea 32: / Llínea 32: @@
 El proyecte del port d'Alloza feya referència a dos molls paralels que entraven en la mar i en el seu extrem Est convergien abdós, quedant l'espigó Nort més profunt que el del Sur.
-Una volta aprovades les obres pel govern central i per mig d'un diputat de [[Sogorp]], [[Gaeta Huguet i Breva|Gaetà Huguet i Breva]] pagà la fiança provisional per a començar les obres, es feu una suscripció popular de 858 accions pel preu de 1.000 reals cadascuna d'elles, per a finançar-les, participant gent important de Castelló com: [[Fernando Gasset Lacasaña|Fernando Gasset]], [[Carlos Ferrer Segarra|Carlos Ferrer]], Emilio Huguet (el seu germà), Gaspar Juan, [[Hipólito Fabra Adelantado]], etc..., Gaetà adquirí la major part de les accions. Gaetà Huguet i Breva va pertenéixer a la Junta de Contribuents i fon vocal electe de la Junta d'Obres del Port ([[1902]]), societat que gestionà tot lo referent al Port.
+Una volta aprovades les obres pel govern central i per mig d'un diputat de [[Sogorp]], [[Gaeta Huguet i Breva|Gaetà Huguet i Breva]] pagà la fiança provisional per a començar les obres, es feu una suscripció popular de 858 accions pel preu de 1.000 reals cadascuna d'elles, per a finançar-les, participant gent important de Castelló com: [[Fernando Gasset|Fernando Gasset Lacasaña]], [[Carlos Ferrer Segarra|Carlos Ferrer]], Emilio Huguet (el seu germà), Gaspar Juan, [[Hipólito Fabra Adelantado]], etc..., Gaetà adquirí la major part de les accions. Gaetà Huguet i Breva va pertenéixer a la Junta de Contribuents i fon vocal electe de la Junta d'Obres del Port ([[1902]]), societat que gestionà tot lo referent al Port.
 Vora 20.000 persones acodiren a l'inauguració del port, l'obra fon capital per a l'exportació dels cítrics i, més tart, per a l'indústria del taulell. El progrés econòmic de Castelló en el [[sigle XX]] se deu en gran part ad esta gran obra.
@@ Llínea 42: / Llínea 42: @@
 == Reconeiximents ==
-Alloza, morí de súbit el [[1 de decembre]] de [[1894]] a punt de ser nomenat inspector. Dos semanes més tart (2 de giner de [[1895]]), l'[[Ajuntament de Castelló|Ajuntament]] acordà nomenar l'antic carrer d'Amunt com a carrer Alloza en homenage a d'ell.
+Alloza, morí de súbit el 1 de decembre de 1894 a punt de ser nomenat inspector. Dos semanes més tart (2 de giner de [[1895]]), l'[[Ajuntament de Castelló|Ajuntament]] acordà nomenar l'antic carrer d'Amunt com a carrer Alloza en homenage a d'ell.
 [[Categoria:Biografies]]
 [[Categoria:Valencians]]
 [[Categoria:Ingeniers]]
 [[Categoria:Ingeniers valencians]]