Diferència entre les revisions de "Placa tectònica"
Sense resum d'edició |
|||
| (No es mostren 12 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
A estes conques se'ls va denominar [[geosinclinal]]és, i al procés de deformació, [[orogénesis]]. Un atre [[descobriment]] del sigle <small>XIX</small> va ser una cadena montanyosa o ''dorsal'' en mig del [[oceà Atlàntic]], que observacions posteriors varen mostrar que s'estenia formant una ret contínua per tots els oceans. | A estes conques se'ls va denominar [[geosinclinal]]és, i al procés de deformació, [[orogénesis]]. Un atre [[descobriment]] del sigle <small>XIX</small> va ser una cadena montanyosa o ''dorsal'' en mig del [[oceà Atlàntic]], que observacions posteriors varen mostrar que s'estenia formant una ret contínua per tots els oceans. | ||
Un alvanç significatiu en el problema de la formació dels geosinclinals i les seues orogènies va ocórrer entre [[1908]] i [[1912]], quan [[Alfred Wegener]] va establir una hipòtesis que les masses continentals estaven en moviment i que s'havien fragmentat d'un supercontinent que va denominar [[Pangea]]. Tals moviments haurien deformat els sediment geosinclinals acumulats en les seues vores i originat noves cadenes montanyoses. | Un alvanç significatiu en el problema de la formació dels geosinclinals i les seues orogènies va ocórrer entre els anys [[1908]] i [[1912]], quan [[Alfred Wegener]] va establir una hipòtesis que les masses continentals estaven en moviment i que s'havien fragmentat d'un supercontinent que va denominar [[Pangea]]. Tals moviments haurien deformat els sediment geosinclinals acumulats en les seues vores i originat noves cadenes montanyoses. | ||
Wegener creïa que els continents s'esgolaven sobre la superfície de la [[corfa terrestre]] baix els [[oceà|oceans]] com un bloc de fusta sobre una taula, i que açò es devia a les forces de [[marea]] produïdes per la deriva dels pols. No obstant, pronte es va demostrar que estes forces són de l'orde d'una diezmillonésim a una centèsima de millonèsima de la força [[Gravetat|gravitatòria]], | Wegener creïa que els continents s'esgolaven sobre la superfície de la [[corfa terrestre]] baix els [[oceà|oceans]] com un bloc de fusta sobre una taula, i que açò es devia a les forces de [[marea]] produïdes per la deriva dels pols. No obstant, pronte es va demostrar que estes forces són de l'orde d'una diezmillonésim a una centèsima de millonèsima de la força [[Gravetat|gravitatòria]], lo que feya impossible plegar i alçar les masses de les cordilleres. | ||
Per mig de la teoria de la [[Tectònica de plaques]] es va explicar finalment que tots estos fenomens ([[deriva continental]], formació de cordilleres continentals i submarines) són manifestacions de processos de lliberació de la calor de l'interior de la Terra. Hi ha quatre processos | Per mig de la teoria de la [[Tectònica de plaques]] es va explicar finalment que tots estos fenomens ([[deriva continental]], formació de cordilleres continentals i submarines) són manifestacions de processos de lliberació de la calor de l'interior de la Terra. Hi ha quatre processos als que es deu dita calor: | ||
# El més important és la desintegració dels elements radiactius existents en el mant terrestre, que fonamentalment són: <sup><small><small>40</small></small></sup>K (potassi 40), <sup><small><small>238</small></small></sup>O (urani 238), <sup><small><small>235</small></small></sup>O (urani 235) i <sup><small><small>232</small></small></sup>Th (tori 232). | # El més important és la desintegració dels elements radiactius existents en el mant terrestre, que fonamentalment són: <sup><small><small>40</small></small></sup>K (potassi 40), <sup><small><small>238</small></small></sup>O (urani 238), <sup><small><small>235</small></small></sup>O (urani 235) i <sup><small><small>232</small></small></sup>Th (tori 232). | ||
| Llínea 39: | Llínea 39: | ||
* [[Placa de Cocos]] | * [[Placa de Cocos]] | ||
* [[Placa de Naixca]] | * [[Placa de Naixca]] | ||
* [[Placa del | * [[Placa del Carip]] | ||
* [[Placa del Pacífic]] | * [[Placa del Pacífic]] | ||
* [[Placa Euroasiàtica]] | * [[Placa Euroasiàtica]] | ||
| Llínea 101: | Llínea 101: | ||
[[Archiu:Ridge render.jpg|thumb|240px|Topografia de les dorsals que revela la seua estructura simètrica.]] | [[Archiu:Ridge render.jpg|thumb|240px|Topografia de les dorsals que revela la seua estructura simètrica.]] | ||
# '''Llímits divergents''': corresponen al mig oceànic que, de manera discontínua, s'estén a lo llarc de l'eix de les dorsals. La llongitut d'estes dorsals és d'uns 65 000 km. La part central de la dorsal està constituïda per una àmplia regata denominada [[Gran Valle del Rift]]: elongació formada per depressió d'un bloc [[Corfa|cortical]] entre dos [[falla|falles]] o zones de falla de rumbo més o menys paralels, pel qual des del [[Geologia|mant]] ascendix [[magma]] i provoca activitat volcànica llenta i constant. | # '''Llímits divergents''': corresponen al mig oceànic que, de manera discontínua, s'estén a lo llarc de l'eix de les dorsals. La llongitut d'estes dorsals és d'uns 65 000 km. La part central de la dorsal està constituïda per una àmplia regata denominada [[Gran Valle del Rift]]: elongació formada per depressió d'un bloc [[Corfa|cortical]] entre dos [[falla|falles]] o zones de falla de rumbo més o menys paralels, pel qual des del [[Geologia|mant]] ascendix [[magma]] i provoca activitat volcànica llenta i constant. | ||
# '''Llímits convergents''': on dos plaques es troben. Hi ha dos casos molt distints: | # '''Llímits convergents''': a on dos plaques es troben. Hi ha dos casos molt distints: | ||
## '''[[Subducció]]''': una de les plaques es [[Plegament|plega]] un àngul chicotet, cap a l'interior de la Terra, i s'introduïx baix l'atra. El llímit està marcat per una [[fossa oceànica]] o fossa [[abissal]], una estreta sanga, els flancs de la qual pertanyen a una placa distinta. Hi ha dos variants, segons la naturalea de la litosfera en la placa que rep la subducción: '''a) de tipo continental''', com ocorre en la subducció de la [[placa de Naixca]] sobre la [[cordillera dels Andes]];'''b) de litosfera oceànica''', on es desenrollen edificis volcànics en arcs insulars. Les fosses oceàniques i els llímits que marquen són curvilíneus, de gran amplitut, com la secció d'un [[pla inclinat]], el [[zona de Benioff|pla d'subducció]] en la superfície. | ## '''[[Subducció]]''': una de les plaques es [[Plegament|plega]] un àngul chicotet, cap a l'interior de la Terra, i s'introduïx baix l'atra. El llímit està marcat per una [[fossa oceànica]] o fossa [[abissal]], una estreta sanga, els flancs de la qual pertanyen a una placa distinta. Hi ha dos variants, segons la naturalea de la litosfera en la placa que rep la subducción: '''a) de tipo continental''', com ocorre en la subducció de la [[placa de Naixca]] sobre la [[cordillera dels Andes]];'''b) de litosfera oceànica''', on es desenrollen edificis volcànics en arcs insulars. Les fosses oceàniques i els llímits que marquen són curvilíneus, de gran amplitut, com la secció d'un [[pla inclinat]], el [[zona de Benioff|pla d'subducció]] en la superfície. | ||
## '''Colisió''': s'originen quan la convergència facilitada per la subducció provoca aproximació de dos masses continentals. Al final les dos masses choquen, i en els materials continentals de la placa que subduix emergix un [[orògen]] de colisió, que tendix a ascendir sobre l'atra placa. Aixina es varen originar cordilleres majors, com el [[Himalaya]] i els [[Alps]]. | ## '''Colisió''': s'originen quan la convergència facilitada per la subducció provoca aproximació de dos masses continentals. Al final les dos masses choquen, i en els materials continentals de la placa que subduix emergix un [[orògen]] de colisió, que tendix a ascendir sobre l'atra placa. Aixina es varen originar cordilleres majors, com el [[Himalaya]] i els [[Alps]]. | ||
| Llínea 114: | Llínea 114: | ||
* '''[[Orogénesis]]''': és dir, sorgiment de montanyes. És simultànea a la convergència de plaques, en dos [[Ambiente|àmbits]]: a) on ocorre subducció s'alcen arcs volcànics i cordilleres, com els Andes, riques en volcans; b) en els llímits de colisió el vulcanisme és escàs o nul, i la sismicitat és particularment intensa. | * '''[[Orogénesis]]''': és dir, sorgiment de montanyes. És simultànea a la convergència de plaques, en dos [[Ambiente|àmbits]]: a) on ocorre subducció s'alcen arcs volcànics i cordilleres, com els Andes, riques en volcans; b) en els llímits de colisió el vulcanisme és escàs o nul, i la sismicitat és particularment intensa. | ||
* '''[[sismologia|Sismicitat]]''': Succeïxen alguns terremots intraplaca, en fractures en regions centrals i generalment estables de les plaques, pero l'immensa majoria s'origina en vores de placa. Les circumstàncies del clima i de l'història han fet concentrar-se bona part de la població mundial en regions continentals sumament sísmiques, les que formen els [[orogénesis|cinturons orogenétics]], junt a llímits convergents. Alguns terremots importants, com el [[terremot de | * '''[[sismologia|Sismicitat]]''': Succeïxen alguns terremots intraplaca, en fractures en regions centrals i generalment estables de les plaques, pero l'immensa majoria s'origina en vores de placa. Les circumstàncies del clima i de l'història han fet concentrar-se bona part de la població mundial en regions continentals sumament sísmiques, les que formen els [[orogénesis|cinturons orogenétics]], junt a llímits convergents. Alguns terremots importants, com el [[terremot de San Francisco de 1906|de San Francisco de 1906]], es generen en llímits de fricció. Els sismes importants de les dorsals es produïxen a on les falles transformants actuen com a llímits entre plaques. | ||
==Vore també== | == Vore també == | ||
* [[Corfa terrestre]] | * [[Corfa terrestre]] | ||
* [[Litósfera]] | * [[Litósfera]] | ||
| Llínea 124: | Llínea 124: | ||
* [[Cratón]] | * [[Cratón]] | ||
== Enllaços externs== | == Referències == | ||
{{Listaref}} | |||
{{Traduït de|es|Placa tectónica}} | |||
== Enllaços externs == | |||
{{Commonscat|Plate tectonics}} | |||
[[Categoria:Plaques tectòniques| ]] | [[Categoria:Plaques tectòniques| ]] | ||