Diferència entre les revisions de "Màrtirs de Córdova"
mSense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| (No se mostren 2 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
Els '''Màrtirs de Córdova''' és el nom colectiu donat als cristians [[mossàrap]]s (cristians que vivien en el territori musulmà de la [[Península Ibèrica]] conservant les credences i costums) que, durant els [[emir]]ats d'[[Abderramán II]] i [[Muhàmmad I]] foren condenats a mort acusats d'ofendre a l'[[Islam]] i de fer proselitisme públic del cristianisme. | Els '''Màrtirs de Córdova''' és el nom colectiu donat als cristians [[mossàrap]]s (cristians que vivien en el territori musulmà de la [[Península Ibèrica]] conservant les credences i costums) que, durant els [[emir]]ats d'[[Abderramán II]] i [[Muhàmmad I]] foren condenats a mort acusats d'ofendre a l'[[Islam]] i de fer proselitisme públic del cristianisme. | ||
Conquistada als visigots pels àraps en l'any [[771]], [[Córdova]] era en el [[sigle X]] en el cim de la civilisació islàmica. Els musulmans eren tolerants en les atres religions i permetien la seua pràctica privada; | Conquistada als visigots pels àraps en l'any [[771]], [[Córdova]] era en el [[sigle X]] en el cim de la civilisació islàmica. Els musulmans eren tolerants en les atres religions i permetien la seua pràctica privada; a soles prohibien el proselitisme i l'exhibició o testimoni de la religió en públic, i cobraven un tribut per este permís. Alguns cristians, no toleraren esta classe de pràctica crítica del cult i se rebelaren, sent perseguits i castigats. | ||
La més coneguda d'estes persecucions es donà a mitat del [[sigle IX]], quan un seguit de preveres i religiosos manifestaren obertament la seua fe i criticaren l'[[Alcorà]] i la religió musulmana: el primer fon [[Perfecte de Córdova]], mort en [[abril]] de l'any [[850]], al que seguiren [[Eulogi de Córdova]], [[Roderic de Córdova|Roderic]], [[Salomó de Córdova|Salomó]] i aixina fins a 48 persones foren decapitades o mortes en diferents moments d'eixe periodo, entre [[850]] i [[859]]. | La més coneguda d'estes persecucions es donà a mitat del [[sigle IX]], quan un seguit de preveres i religiosos manifestaren obertament la seua fe i criticaren l'[[Alcorà]] i la religió musulmana: el primer fon [[Perfecte de Córdova]], mort en [[abril]] de l'any [[850]], al que seguiren [[Eulogi de Córdova]], [[Roderic de Córdova|Roderic]], [[Salomó de Córdova|Salomó]] i aixina fins a 48 persones foren decapitades o mortes en diferents moments d'eixe periodo, entre [[850]] i [[859]]. | ||
| Llínea 40: | Llínea 40: | ||
* Laura de Cuteclara (864, 19 d'octubre). | * Laura de Cuteclara (864, 19 d'octubre). | ||
==Veneració== | == Veneració == | ||
Els restos dels màrtirs que foren recuperats varen ser enterrats en un monasteri de [[Córdova]], nomenat dels Sant Màrtirs. Quan desaparegué, els restos es traslladaren a l'iglésia de San Pedro, en la ciutat, a on es veneren en una arca d'[[argent]] en l'altar principal. Les restos d'alguns sants, com [[Eulogi de Córdova]] foren portades a atres llocs, com la Catedral d'[[Oviedo]]. | Els restos dels màrtirs que foren recuperats varen ser enterrats en un monasteri de [[Córdova]], nomenat dels Sant Màrtirs. Quan desaparegué, els restos es traslladaren a l'iglésia de San Pedro, en la ciutat, a on es veneren en una arca d'[[argent]] en l'altar principal. Les restos d'alguns sants, com [[Eulogi de Córdova]] foren portades a atres llocs, com la Catedral d'[[Oviedo]]. | ||
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
* Évariste Lévi-Provençal, ''Histoire de l'Espagne musulmane'', Paris: G.-P. Maisonneuve–E.J. Brill, 1950. 3 vol. | * Évariste Lévi-Provençal, ''Histoire de l'Espagne musulmane'', Paris: G.-P. Maisonneuve–E.J. Brill, 1950. 3 vol. | ||