Diferència entre les revisions de "Vita Christi"

Sense resum d'edició
Sense resum d'edició
 
(No es mostren 25 edicions intermiges d'4 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
El o la '''Vita Christi''' (la Vida de Crist) és l'obra fonamental d'[[Isabel de Villena]], coneguda popularment com '''Sor Isabel de Villena''' (Elionor Manuel de Villena, Valéncia, 1430-1490), religiosa, escritora i poeta del [[sigle XV]], [[Sigle d'Or|sigle d'Or]] de les lletres valencianes. En ella se narra la vida de Crist a partir de personages femenins que compartien la seua vida. Es considera la primera obra lliterària valenciana i fon editada per primera volta per [[Aldonça de Montsoriu]], l'abadessa que la va succeir, en [[1497]]. De tots els ''Vitae Christi'' que varen circular durant l'época per [[Europa]], el d'Isabel de Villena és sense dubte un dels de major calitat gràcies a la seua enorme creativitat i valiosa aportació femenina, tenint major èxit editorial que el [[Tirant lo Blanch]].
[[Archiu:Vitacristi.jpg|thumb|250px|Portada del llibre]]
El o la '''Vita Christi''' (la Vida de Crist) és l'obra fonamental d'[[Isabel de Villena]], coneguda popularment com [[Sor Isabel de Villena]] (Elionor Manuel de Villena, [[Valéncia]], [[1430]]-[[1490]]), religiosa, escritora i poeta del [[sigle XV]], [[Sigle d'Or|sigle d'Or]] de les lletres valencianes. En ella se narra la vida de Crist a partir de personages femenins que compartien la seua vida. Es considera una de les primeres obres lliteràries en [[llengua valenciana]] i fon editada per encàrrec de la reina [[Isabel la Catòlica]], per primera volta, per [[Aldonça de Montsoriu]], l'abadessa que la va succeir, en l'any [[1497]]. De tots els ''Vitae Christi'' que varen circular durant l'época per [[Europa]], el d'Isabel de Villena és sense dubte un dels de major calitat gràcies a la seua enorme creativitat i valiosa aportació femenina, tenint major èxit editorial que el [[Tirant lo Blanch]].


El Vita Christi s'edità en la ciutat de Valéncia l'any [[1491]], despuix es feren varies reedicions: Valéncia (1513), Barcelona (1527), Valéncia (1986) i Barcelona (1995), adornades en xilografies.
El Vita Christi s'edità en la ciutat de Valéncia en l'any [[1491]], despuix es feren vàries reedicions: Valéncia ([[1513]]), [[Barcelona]] ([[1527]]), Valéncia ([[1986]]) i Barcelona ([[1995]]), adornades en xilografies.  


== Contingut de l'obra ==
== Contingut de l'obra ==
Llínea 7: Llínea 8:
Com alvança el títul en [[Llatí|llatí]], es tracta d'una narració sobre la vida de [[Jesucrist]]; no obstant, Isabel de Villena no fa una biografia en sentit estricte de Jesús, ya que mostra fonamentalment la relació d'est en les dònes des d'una perspectiva casi feminista i molt alvançada per a la seua época.
Com alvança el títul en [[Llatí|llatí]], es tracta d'una narració sobre la vida de [[Jesucrist]]; no obstant, Isabel de Villena no fa una biografia en sentit estricte de Jesús, ya que mostra fonamentalment la relació d'est en les dònes des d'una perspectiva casi feminista i molt alvançada per a la seua época.


El ''Vita Christi'' s'ha considerat com una reacció a la publicació, uns anys abans, de l'obra misógina [[L'Espill]], de [[Jaume Roig]].​ Abdós autors provablement es coneixien, donada la relació que Jaume Roig va tindre en el [[Monasteri de la Trinitat]], on Isabel era l'abadessa.
El ''Vita Christi'' s'ha considerat com una reacció a la publicació, uns anys abans, de l'obra misógina [[L'Espill]], de [[Jaume Roig]].​ Abdós autors provablement es coneixien, donada la relació que Jaume Roig va tindre en el [[Monasteri de la Trinitat]], a on Isabel era l'[[abadesa]].


Destinat a l'edificació de les seues monges, Isabel va escriure en un estil personal i senzill, que no obstant deixa entrevore una bona formació cultural.​ Aixina mateix, ''Vita Christi'' alterna moments de culta elocució en atres moments d'expressivitat per l'aplicació de vocables comuns, que donen una singular vivea a la seua prosa.
Destinat a l'edificació de les seues monges, Isabel va escriure en un estil personal i senzill, que no obstant deixa entrevore una bona formació cultural.​ Aixina mateix, ''Vita Christi'' alterna moments de culta elocució en atres moments d'expressivitat per l'aplicació de vocables comuns, que donen una singular vivea a la seua prosa.
== Cites ==
{{cita|... la Vita Christi és “un llibre biogràfic i de contemplació al mateix temps, i si no tenim en conte estos dos aspectes, fonamentals en la intenció de l'autora, correm el perill de no entendre-ho, encara que això no vol dir que el llector modern trobe més interés en la vida de Crist i en els episodis del més allà.”|[[Martí de Riquer]]}}
{{cita|L'abadesa de la Trinidad de [[Valéncia]] nos oferix una vida de [[Crist]] no massa ortodoxa, ya que prescindix de moltes de les notícies dels Evangelis canònics i inclou, en canvi, numerosos temes i relats dels texts apòcrifs o de tradicions piadoses, com les contingudes en la Llegenda àuria. No inclou, per eixemple, molts dels milacres o paràboles que inclouen els quatre evangelistes; no recorda, ni tan sols, el que és considerat el manifest fonamental de [[cristianisme]], el «sermó de la montanya». A Isabel de Villena li interessa més l'inocència de Maria i de Jesús, i la passió d'estos i la mort i ascensió de sa mare, que la doctrina, la predicació.|(traduït al castellà)<br />'''Alfons Llorenç''', "La Vita Christi, un text coetani", dins "Aproximació al màs literari de la Festa d'[[Elig]]", Festa d'[[Elig]], núm. 45, Pp. 109-123 ([[Elig]], [[1987]])}}
{{Cita|Part de la ''Carta de Don Hipolito de Samper y Gordejuela (Valencia, 1633-1700), Procurador General de su Orden de Montesa, Capellan de Honor de S.M. de su Consejo, su Asesor Jubilado de Bayle, General de la Ciudad, y Reyno de Valencia, Administrador del Hospital de Aragon, y Juez de la Nunciatura de España'', datada el 20 d'agost de [[1688]] i inserta en el llibre Vita Christi, de Sor Isabel de Villena, del qual s'imprimí la primera edició en Valéncia l'any 1491. Es pot llegir entre llínees: ''Otro intitulado: Vita Christi, de la Reverent Abadesa de la Trinitat, compuesto en lengua Valenciana''}}
{{Cita|Raonaments en l'Historiador [[Juli Moreno]]. [[Sor Isabel de Villena]] es considerada la primera feminista. En la seua obra "[[Vita Christi]]" ([[1497]]) escrita en [[Llengua Valenciana]], lloa la figura de la Mare de Deu, i posa en valor a les dones.|Entrevista a [[Juli Moreno]] (Raonem TV. Punt d'Encontre Manolo Soler, 20.04.2020)}}


== Vore també ==
== Vore també ==


* [[Isabel de Villena]]
* [[Isabel de Villena]]
* [[Obres e trobes en lahors de la Verge Maria]]
 
== Referències ==
* [https://www.bne.es/es/autores/villena-isabel «Isabel de Villena. Biblioteca Nacional de España». www.bne.es]
* Montserrat Duch Plana, Isabel Segura Soriano, Merichell Ferré Baldrich, Annachiara Del Prete, La història de les dones i el gènero, Universitat Rovira i Virgili
* [https://www.lluisvives.com/servlet/SirveObras/jlv/12698301924585940210435/PresentacioHauf.htm Vita Christi. Biblioteca Virtual Cervantes]
== Bibliografia ==
* Criado, Miryam (2013). «La Vita Christi de Sor Isabel de Villena y la teología feminista contemporánea». Lemir: Revista de Literatura Española Medieval y del Renacimiento: 844-847
* «Literatura». Gran Enciclopedia Temática del Reino de Valencia. Literatura. Editorial Prensa Valenciana
* «L'Espill». Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Literatura. Editorial Prensa Valenciana. 2009.
* «Popularismo». Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Literatura. Editorial Prensa Valenciana. 2009.
== Enllaços externs ==
* [http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=1412&tit=El%20llenguage,%20netament%20valenci%E0%20de%20Sor%20Isabel%20de%20Villena El llenguage, netament valencià de Sor Isabel de Villena - Joan Costa - Cardona Vives]
[[Categoria:Lliteratura]]
[[Categoria:Lliteratura valenciana]]
[[Categoria:Llibres]]
[[Categoria:Sigle d'Or de la Llengua Valenciana]]